carbamat
carbamat
Química orgànica
- ca carbamat, n m
- es carbamato, n m
- en carbamate, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels èsters o les sals de l'àcid carbàmic, de fórmula general RR'NCOOR'', en què R'' pot ser un grup hidrocarbonat o un catió.
Nota
- Vegeu també uretà.
carbàmic -a
carbàmic -a
Química orgànica
- ca carbàmic -a, adj
- es carbámico -ca, adj
- en carbamic, adj
Química orgànica
Definició
Relatiu o pertanyent a l'àcid carbàmic.
carbamida
carbamida
Química orgànica
- ca urea, n f
- ca carbamida, n f sin. compl.
- es carbamida, n f
- es urea, n f
- en carbamide, n
- en urea, n
- for (NH2)2C=O
Química orgànica
Definició
Amida de l`àcid carbàmic que es presenta com un sòlid, tant en forma de cristalls com de pols, de color blanc, té un punt de fusió de 132,7 ºC i es descompon abans de bullir.
Nota
-
La urea té una densitat d'1,335 g/cm3. És soluble en aigua, alcohol i benzè, i lleugerament soluble en èter.
És present en l'orina i altres fluids de l'organisme.
S'obté industrialment per hidròlisi parcial de la cianamida o per reacció a temperatura i pressió altes del diòxid de carboni i l'amoníac líquids.
Es fa servir en fertilitzants, en pinsos d'animals, com a estabilitzant en explosius i com a diürètic en medicina. També s'utilitza en productes farmacèutics, cosmètics o dentífrics, entre altres. És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de resines de poliuretà.
La urea, sintetitzada per L. Wöhler l'any 1824, va ser el primer compost obtingut per síntesi orgànica.
carbamil
carbamil
Química orgànica
- ca carbamil, n m
- es carbamilo, n m
- en carbamyl, n
- for H2NCO-
Química orgànica
Definició
Substituent univalent derivat de l'àcid carbàmic.
carbamoïl-
carbamoïl-
Química orgànica
- ca carbamoïl-, pfx
- es carbamoil-, pfx
- en carbamoyl-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar una amida i les amides substituïdes quan no són el grup principal d'un compost.
Nota
- Per exemple, en l'àcid 2-carbamoïlciclohexancarboxílic, (HOOC)C6H10(CONH2) (vegeu la imatge).
carbanió
carbanió
Química orgànica
- ca carbanió, n m
- es carbanión, n m
- en carbanion, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels anions que contenen la càrrega negativa sobre un àtom de carboni.
Nota
-
Es tracta d'una espècie química d'existència molt curta que apareix de manera transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions.
Pel fet de contenir un parell d'electrons no enllaçants, un carbanió és un nucleòfil, l'estabilitat relativa del qual depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contingui, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del dissolvent en què es faci la reacció.
Els carbanions són intermediaris de reacció importants en les reaccions de polimerització catalitzades per bases i en les d'alquilació.
Vegeu també carbanió primari, carbanió secundari i carbanió terciari.
carbanió metílic
carbanió metílic
Química orgànica
- ca carbanió metílic, n m
- es carbanión metilo, n m
- en methyl carbanion, n
Química orgànica
Definició
Carbanió primari derivat del metil.
carbanió primari
carbanió primari
Química orgànica
- ca carbanió primari, n m
- es carbanión primario, n m
- en primary carbanion, n
Química orgànica
Definició
Carbanió en què l'àtom de carboni amb càrrega negativa està unit a un àtom de carboni o a cap.
Nota
- El carbanió primari és el carbanió més inestable.
carbanió secundari
carbanió secundari
Química orgànica
- ca carbanió secundari, n m
- es carbanión secundario, n m
- en secondary carbanion, n
Química orgànica
Definició
Carbanió en què l'àtom de carboni amb càrrega negativa està unit a dos àtoms de carboni.
carbanió terciari
carbanió terciari
Química orgànica
- ca carbanió terciari, n m
- es carbanión terciario, n m
- en tertiary carbanion, n
Química orgànica
Definició
Carbanió en què l'àtom de carboni amb càrrega negativa està unit a tres àtoms de carboni.
Nota
- El carbanió terciari és el carbanió més estable.
