Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

carbazida

Química orgànica

ca carbonohidrazida, n f
ca carbazida, n f sin. compl.
ca carbohidrazida, n f sin. compl.
es carbacida, n f
es carbohidracida, n f
en carbazide, n
en carbohydrazide, n
en carbonic dihydrazide, n
en carbonohydrazide, n
for NH₂NHCONHNH₂

Química orgànica

Definició

Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a producte intermediari en síntesi orgànica.

carbazole

Química orgànica

ca carbazole, n m
ca dibenzopirrole, n m sin. compl.
es carbazol, n m
es dibenzopirrol, n m
en carbazole, n
en dibenzopyrrole, n
for C₁₂H₉N

Química orgànica

Definició

Compost heterocíclic que conté tres anells condensats, els quals són un pirrole entre dos anells benzènics, es presenta com un sòlid format per cristalls blancs d'olor característica i té un punt de fusió d'entre 244 i 246 ºC i un punt d'ebullició d'entre 352 i 354 ºC.

Nota

És insoluble en aigua i lleugerament soluble en alcohol i èter.

Es troba en l'oli d'antracè, procedent de la destil·lació seca del carbó.

Es fa servir industrialment com a matèria primera per a l'obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants del cautxú, com a inhibidor d'olors en detergents i com a sensibilitzador d'ultraviolat per a plaques fotogràfiques.

carbè

Química orgànica

ca carbè, n m
es carbeno, n m
en carbene, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels compostos que contenen un carboni que forma dos enllaços covalents, un amb cada àtom adjacent, disposats angularment i que posseeix un parell d'electrons no enllaçants.

Nota

Durant molts anys els carbens han estat estudiats per la química orgànica, per bé que actualment són objecte d'estudi de la química organometàl·lica, la qual ha trobat substrats metàl·lics i condicions experimentals adients per estabilitzar-los. Aquest concepte ha evolucionat amb el temps, ja que antigament es feia servir per indicar el lligand lliure, mentre que actualment s'aplica al lligand estabilitzat en un compost. N'és un exemple el metil-metoxicarbè de pentacarbonilcrom: (CO)₅CrC(OCH₃)CH₃.

Els carbens també són un intermediari de reacció, el qual es pot generar per descomposició d'alguns compostos inestables. Així, la llum descompon el clorometà en el seu carbè (CCl₂) i el seu àcid (HCl). Com tots els intermediaris de reacció, és molt reactiu i de vida curta (< 10⁻³ segons), i mostra propietats electròfiles perquè no té l'octet complet entorn del carboni, però també propietats nucleòfiles a causa dels electrons no enllaçants.

El carbè neutre està en un estat singlet que té dos enllaços σ i un parell d'electrons no enllaçants de forma diagonal. Aquest carbè té els dos electrons no enllaçants en un mateix orbital, l'híbrid sp², i l'orbital 2p el té buit (vegeu la imatge). El parell d'electrons no enllaçants l'hi dona, a més, un caràcter nucleòfil. El carbè pot existir en l'estat triplet, que es diferencia de l'estat singlet per tenir els dos electrons no enllaçants en dos orbitals diferents, un en l'orbital híbrid sp² i l'altre en l'orbital 2p. Aquests últims s'assemblen als radicals quant a reactivitat.

carbocatió

Química orgànica

ca carbocatió, n m
es carbocatión, n m
en carbocation, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels cations que contenen la càrrega positiva sobre un àtom de carboni.

Nota

Es tracta d'una espècie química d'existència molt curta que apareix de manera transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions.

Com que presenta una deficiència electrònica, un carbocatió és un electròfil, l'estabilitat relativa del qual depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contingui, dels anions presents en el medi i, particularment, de la natura del dissolvent en què és faci la reacció. Per exemple, el carbocatió tert-butílic és força estable perquè és un carbocatió terciari, però el catió benzílic també és extraordinàriament estable perquè té la càrrega positiva deslocalitzada per tot l'anell de benzè (vegeu la imatge 2).

Vegeu també carbocatió primari, carbocatió secundari, carbocatió terciari i intermediari de reacció.

carbocatió metílic

Química orgànica

ca carbocatió metílic, n m
es carbocatión metilo, n m
en methyl carbocation, n

Química orgànica

Definició

Carbocatió primari derivat del metil.

carbocatió primari

Química orgànica

ca carbocatió primari, n m
es carbocatión primario, n m
en primary carbocation, n

Química orgànica

Definició

Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a un àtom de carboni o a cap.

Nota

El carbocatió primari és el carbocatió menys estable.

carbocatió secundari

Química orgànica

ca carbocatió secundari, n m
es carbocatión secundario, n m
en secondary carbocation, n

Química orgànica

Definició

Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a dos àtoms de carboni.

carbocatió terciari

Química orgànica

ca carbocatió terciari, n m
es carbocatión terciario, n m
en tertiary carbocation, n

Química orgànica

Definició

Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a tres àtoms de carboni.

Nota

El carbocatió terciari és el carbocatió més estable.

carbocíclic -a

Química orgànica

ca carbocíclic -a, adj
es carbocíclico -ca, adj
en carbocyclic, adj

Química orgànica

Definició

Dit d'un compost orgànic que té una cadena carbonada cíclica.

Nota

Els compostos carbocíclics inclouen tant els compostos alicíclics com els compostos aromàtics.

carbohidrazida

Química orgànica

ca carbonohidrazida, n f
ca carbazida, n f sin. compl.
ca carbohidrazida, n f sin. compl.
es carbacida, n f
es carbohidracida, n f
en carbazide, n
en carbohydrazide, n
en carbonic dihydrazide, n
en carbonohydrazide, n
for NH₂NHCONHNH₂

Química orgànica

Definició

Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a producte intermediari en síntesi orgànica.