cian-
cian-
Química inorgànica
- ca ciano-, pfx
- ca cian-, pfx sin. compl.
- es ciano-, pfx
- en cyano-, pfx
Química inorgànica
Definició
Forma prefixada que serveix per a indicar la presència de cianur com a lligand en un complex.
ciano
ciano
Química orgànica
- ca grup ciano, n m
- ca ciano, n m sin. compl.
- es ciano, n m
- es grupo ciano, n m
- es grupo funcional ciano, n m
- en cyano group, n
- for −C≡N
Química orgànica
Definició
Grup nitril que no és funció principal en un compost.
ciano-
ciano-
Química orgànica
- ca ciano-, pfx
- ca cian-, pfx sin. compl.
- es ciano-, pfx
- en cyano-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que serveix per a indicar la presència d'un grup ciano en un compost orgànic.
ciano-
ciano-
Química inorgànica
- ca ciano-, pfx
- ca cian-, pfx sin. compl.
- es ciano-, pfx
- en cyano-, pfx
Química inorgànica
Definició
Forma prefixada que serveix per a indicar la presència de cianur com a lligand en un complex.
cianur
cianur
Química orgànica
- ca cianur, n m
- es cianuro, n m
- en cyanide, n
- for −C≡N
Química orgànica
Definició
Anió derivat de la desprotonació de l'àcid cianhídric.
Nota
- Amb els metalls més electropositius, el cianur forma compostos iònics. També forma compostos covalents, com les sals, quan es combina amb metalls més nobles. Fins i tot forma complexos, generalment molt estables, amb els elements de transició. Les sals iòniques alcalines són tòxiques, ja que, en ser ingerides, regeneren l'àcid cianhídric.
cianur de potassi
cianur de potassi
Química inorgànica
- ca cianur de potassi, n m
- es cianuro de potasio, n m
- en potassium cyanide, n
- for KCN
Química inorgànica
Definició
Sal binària de cianur i potassi, que es presenta en forma de pols blanca, amb olor d'ametlles amargues, i té un punt de fusió de 634 °C.
Nota
-
El cianur de potassi és soluble en aigua, alcohol i glicerina. En contacte amb àcids, el cianur de potassi desprèn cianur d'hidrogen, un gas extremament tòxic tant per ingestió com per inhalació o per contacte amb la pell.
L'ús principal del cianur de potassi, o de la corresponent sal de sodi, és l'extracció de metalls poc reactius i molt valuosos en mineria, com, per exemple, l'or, segons 4 Au + 8 CN− + 2 H2O + O2 → 4 [Au(CN)2]− + 4 OH−. Si aquest procés no es fa seguint controls de seguretat molt estrictes, qualsevol vessament o contaminació pot ocasionar desastres humans i ecològics de conseqüències molt greus.
La IUPAC considera obsoleta la denominació cianur potàssic.
ciclació
ciclació
Química orgànica
- ca ciclització, n f
- ca ciclació, n f sin. compl.
- es ciclación, n f
- es reacción de ciclación, n f
- en cyclisation, n
- en cyclization, n
Química orgànica
Definició
Transformació d'una cadena oberta en un anell.
Nota
-
Tot i que són diverses les reaccions que permeten obtenir compostos orgànics cíclics, sovint es tracta de reaccions intramoleculars.
Un exemple de ciclització és la reacció de Diels-Alder, que permet obtenir un ciclohexè a partir d'un diè i un dienòfil (vegeu la imatge 1).
Els compostos difuncionals poden ciclitzar per processos que comprenen sovint reaccions de condensació-eliminació, com la síntesi d'una lactona o la síntesi de l'anhídrid ftàlic per oxidació de l'1,2-xilè (vegeu les imatges 2 i 3). En el segon cas, però, és l'àcid ftàlic, intermediari de reacció, el que dona ciclització.
cicle de Carnot
cicle de Carnot
Química física
- ca cicle de Carnot, n m
- es ciclo de Carnot, n m
- en Carnot cycle, n
Química física
Definició
Cicle termodinàmic realitzat per una màquina de Carnot.
Nota
- Un cicle de Carnot consta de quatre etapes: una expansió isotèrmica reversible, en què el sistema absorbeix una quantitat de calor d'un focus calent a temperatura T2; una expansió adiabàtica reversible, de manera que el sistema es refreda fins a una temperatura T1 < T2; una compressió isotèrmica reversible, en què el sistema cedeix una quantitat de calor a un focus fred a temperatura T1, i una compressió adiabàtica reversible, de manera que el sistema s'escalfa i torna a l'estat inicial a la temperatura inicial T2.
cicle termodinàmic
cicle termodinàmic
Química física
- ca cicle termodinàmic, n m
- es ciclo termodinámico, n m
- en thermodynamic cycle, n
Química física
Definició
Seqüència contínua de transformacions que experimenta un sistema termodinàmic, generalment un fluid, que passa per diferents estats termodinàmics fins a tornar a l'estat termodinàmic inicial.
Nota
- Un cicle termodinàmic és un cicle tancat. Una propietat important d'un cicle termodinàmic és que cap variable d'estat no varia en finalitzar el procés cíclic.
ciclització
ciclització
Química orgànica
- ca ciclització, n f
- ca ciclació, n f sin. compl.
- es ciclación, n f
- es reacción de ciclación, n f
- en cyclisation, n
- en cyclization, n
Química orgànica
Definició
Transformació d'una cadena oberta en un anell.
Nota
-
Tot i que són diverses les reaccions que permeten obtenir compostos orgànics cíclics, sovint es tracta de reaccions intramoleculars.
Un exemple de ciclització és la reacció de Diels-Alder, que permet obtenir un ciclohexè a partir d'un diè i un dienòfil (vegeu la imatge 1).
Els compostos difuncionals poden ciclitzar per processos que comprenen sovint reaccions de condensació-eliminació, com la síntesi d'una lactona o la síntesi de l'anhídrid ftàlic per oxidació de l'1,2-xilè (vegeu les imatges 2 i 3). En el segon cas, però, és l'àcid ftàlic, intermediari de reacció, el que dona ciclització.
