condensació
condensació
Química orgànica
- ca condensació, n f
- es condensación, n f
- en condensation, n
- en condensation reaction, n
Química orgànica
Definició
Reacció entre dos compostos orgànics que s'uneixen amb eliminació d'aigua o d'una altra molècula senzilla.
Nota
- Els diversos tipus de condensació es poden generalitzar en dues classes de reacció: una addició nucleòfila a aldehids o cetones i una substitució nucleòfila en àcids carboxílics o els seus derivats en el substituent acil (vegeu les imatges 1 i 2). Tot i que el nucleòfil pot ser ben divers (cianur, alcòxid, aigua, reactiu de Grignard, etc.) cal destacar l'anió enolat que s'obté per catàlisi bàsica d'un compost carbonílic amb hidrògens α àcids (vegeu la imatge 3). La condensació aldòlica és un cas d'addició nucleòfila i la condensació de Claisen és un cas de substitució nucleòfila.
condensació aldòlica
condensació aldòlica
Química orgànica
- ca condensació aldòlica, n f
- ca aldolització, n f sin. compl.
- es aldolización, n f
- es condensación aldólica, n f
- en aldol condensation, n
Química orgànica
Definició
Addició nucleòfila en què un aldehid reacciona amb un compost carbonílic i es forma un aldol.
Nota
-
L'aldol conté un grup hidroxil en posició β respecte del grup carbonil terminal propi d'un aldehid (vegeu la imatge).
La deshidratació de l'alcohol dona un grup carbonil α,β-insaturat.
condensació capil·lar
condensació capil·lar
Química física
- ca condensació capil·lar, n f
- es condensación capilar, n f
- en capillary condensation, n
Química física
Definició
Condensació d'un gas en els porus o capil·lars d'un sòlid adsorbent.
Nota
- Segons l'equació de Kelvin, un gas es condensa en un capil·lar a una pressió inferior a la normal a causa de la forma còncava de la interfície. Com més petit és el radi del capil·lar, més baixa és la pressió a què es produeix la condensació del gas.
condensació de Claisen
condensació de Claisen
Química orgànica
- ca condensació de Claisen, n f
- es condensación de Claisen, n f
- en Claisen condensation, n
Química orgànica
Definició
Substitució nucleòfila en què un èster reacciona amb un compost carbonílic en un medi bàsic.
conductància
conductància
Química analítica
- ca conductància elèctrica, n f
- ca conductància, n f sin. compl.
- es conductancia, n f
- es conductancia eléctrica, n f
- en conductance, n
- en electric conductance, n
- sbl G
Química analítica
Definició
Recíproc de la resistència elèctrica d'un conductor quan hi circula un corrent continu.
Nota
- Matemàticament, la conductància elèctrica s'expressa com l'invers de la resistència elèctrica: G = 1/R.
conductància elèctrica
conductància elèctrica
Química analítica
- ca conductància elèctrica, n f
- ca conductància, n f sin. compl.
- es conductancia, n f
- es conductancia eléctrica, n f
- en conductance, n
- en electric conductance, n
- sbl G
Química analítica
Definició
Recíproc de la resistència elèctrica d'un conductor quan hi circula un corrent continu.
Nota
- Matemàticament, la conductància elèctrica s'expressa com l'invers de la resistència elèctrica: G = 1/R.
conductimetria
conductimetria
Química analítica
- ca conductometria, n f
- ca conductimetria, n f sin. compl.
- es conductimetría, n f
- es conductometria, n f
- en conductimetry, n
- en conductometry, n
Química analítica
Definició
Tècnica d'anàlisi electroquímica que mesura la conductància d'una solució en funció de la concentració d'un electròlit.
Nota
- La IUPAC no recomana la denominació anglesa conductimetry.
conductivitat calorífica
conductivitat calorífica
Química física
- ca conductivitat tèrmica, n f
- ca conductivitat calorífica, n f sin. compl.
- es conductividad térmica, n f
- en thermal conductivity, n
- sbl λ
- sbl k
Química física
Definició
Propietat física que indica el grau de dificultat per a transmetre la calor a través d'un sòlid o un fluid.
Nota
-
Una conductivitat tèrmica elevada indica que la calor es transmet fàcilment (en són un exemple els metalls), mentre que una conductivitat tèrmica baixa indica que la calor es transmet amb dificultat (en són un exemple els aïllants tèrmics). La conductivitat tèrmica varia, fonamentalment, amb la temperatura i, en el cas del gasos, també amb la pressió.
La conductivitat tèrmica és una magnitud que participa en la llei de Fourier.
Les unitats de mesura de la conductivitat tèrmica en el sistema internacional d'unitats són watt partit per metre i grau kelvin, W m-1 K-1.
conductivitat tèrmica
conductivitat tèrmica
Química física
- ca conductivitat tèrmica, n f
- ca conductivitat calorífica, n f sin. compl.
- es conductividad térmica, n f
- en thermal conductivity, n
- sbl λ
- sbl k
Química física
Definició
Propietat física que indica el grau de dificultat per a transmetre la calor a través d'un sòlid o un fluid.
Nota
-
Una conductivitat tèrmica elevada indica que la calor es transmet fàcilment (en són un exemple els metalls), mentre que una conductivitat tèrmica baixa indica que la calor es transmet amb dificultat (en són un exemple els aïllants tèrmics). La conductivitat tèrmica varia, fonamentalment, amb la temperatura i, en el cas del gasos, també amb la pressió.
La conductivitat tèrmica és una magnitud que participa en la llei de Fourier.
Les unitats de mesura de la conductivitat tèrmica en el sistema internacional d'unitats són watt partit per metre i grau kelvin, W m-1 K-1.
conductometria
conductometria
Química analítica
- ca conductometria, n f
- ca conductimetria, n f sin. compl.
- es conductimetría, n f
- es conductometria, n f
- en conductimetry, n
- en conductometry, n
Química analítica
Definició
Tècnica d'anàlisi electroquímica que mesura la conductància d'una solució en funció de la concentració d'un electròlit.
Nota
- La IUPAC no recomana la denominació anglesa conductimetry.
