Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  conformació, n f
  • es  conformación, n f
  • en  conformation, n

Química orgànica

Definició
Disposició que els àtoms d'una molècula poden adoptar en l'espai com a conseqüència del moviment relatiu entre les diferents parts de la molècula sense que es produeixi el trencament de cap enllaç.

Nota

  • El moviment de rotació d'uns grups atòmics respecte dels altres a l'entorn d'un enllaç simple pot ser ràpid, de manera que difícilment es pot aïllar una conformació concreta.

    Si la disposició fa que les agrupacions més voluminoses estiguin al màxim de separades, es tracta d'una conformació alternada, mentre que si es troben al màxim de properes, es tracta d'una conformació eclipsada (vegeu la imatge 1).

    Una molècula amb grups voluminosos pot tenir algunes conformacions més afavorides que poden restringir la rotació.

    Els enllaços simples dels compostos cíclics també poden girar. Per exemple, el ciclohexà es presenta en dues cadires, que són disposicions més estables amb mínim impediment estèric (11,4 kcal/mol, de més poca tensió que la forma plana de l'anell) (vegeu la imatge 2). D'altra banda, la barca és la disposició de transició entre les dues formes cadira. Els àtoms o agrupacions d'àtoms que estan enllaçats perpendicularment al pla de la projecció de l'hexàgon són axials, mentre que els que estan units gairebé paral·lelament al pla de l'anell són equatorials. Un substituent en la molècula de ciclohexà està més temps en posició equatorial, sobretot els més voluminosos, ja que tenen mínimes interaccions.

    S'utilitzen dues formes per a representar una conformació: la projecció de cavallet i la projecció de Newman, les quals mostren el caràcter tridimensional de les conformacions, amb les conformacions alternades i les conformacions eclipsades. Ambdues representacions es presenten un xic esbiaixades per a mostrar tots els enllaços; si no, s'haurien d'obviar alguns enllaços, que quedarien amagats al darrere.

    En la projecció de cavallet, un enllaç dibuixat en línia contínua significa que està en el pla del full on està dibuixada, mentre que un traç gruixut i discontinu indica que l'enllaç s'allunya de l'observador i un traç gruixut de línia contínua assenyala que s'acosta a l'observador.

    En la projecció de Newman, el carboni més pròxim està representat per un punt des d'on irradien els tres enllaços units als altres tres grups, ja siguin àtoms o una agrupació d'àtoms. S'indica el carboni llunyà per mitjà d'un cercle des d'on parteixen també els tres enllaços amb els grups als quals està unit. És més fàcil mostrar les diferents conformacions amb aquest tipus de projecció, mitjançant un gir de 60º a l'entorn de l'enllaç carboni-carboni, i així anar convertint successivament una forma eclipsada en una d'alternada fins a un total de sis conformacions.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  confórmer, n m
  • ca  isòmer conformacional, n m sin. compl.
  • es  confórmero, n m
  • es  isómero conformacional, n m
  • en  conformational isomer, n
  • en  conformer, n

Química orgànica

Definició
Estereoisòmer que presenta isomeria conformacional respecte a un altre.

Nota

  • Són exemples de confórmers el ciclohexà en les conformacions de barca o de cadira i els confórmers generats per la rotació d'un enllaç σ, que també s'anomenen rotàmers.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  conjugat -ada, adj
  • es  conjugado -da, adj
  • en  conjugated, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un compost que conté enllaços conjugats.

Nota

  • La conjugació dona estabilitat al compost conjugat i es caracteritza per la deslocalització dels electrons π (vegeu la imatge). L'estabilitat extraordinària dels compostos amb enllaços conjugats també s'explica per la teoria dels orbitals moleculars.

    L'exemple més simple de compost conjugat és el butadiè.
  • ca  conjugat -ada, adj
  • es  conjugado -da, adj
  • en  conjugated, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un enllaç múltiple separat d'un altre enllaç múltiple per tan sols un enllaç simple.
  • ca  constant catalítica, n f
  • ca  nombre de recanvi, n m sin. compl.
  • es  constante catalítica, n f
  • es  número de recambio, n m
  • en  catalytic constant, n
  • en  turnover number, n

Química física

Definició
Nombre de molècules de reactiu convertides en productes per centre actiu i per unitat de temps.

Nota

  • En termes del mecanisme de Michaelis-Menten, la constant catalítica és igual al quocient entre la velocitat màxima de la reacció i la concentració del catalitzador. Té unitats de min−1 o s−1.

    La constant catalítica dona una idea de l'eficiència catalítica d'un catalitzador.
  • ca  constant crioscòpica, n f
  • es  constante crioscópica, n f
  • en  cryoscopic constant, n
  • sbl  kc

Química física

Definició
Constant que relaciona el descens crioscòpic d'un dissolvent en una solució amb la molalitat del solut.

Nota

  • Matemàticament, la constant crioscòpica s'expressa com kc = ∆Tc / m2.
  • ca  constant d'acidesa, n f
  • es  constante de acidez, n f
  • en  acidity constant, n
  • sbl  Kan
  • sbl  Ka sin. compl.

Química analítica

Definició
Constant d'equilibri corresponent a la dissociació de l'enèsim protó d'un àcid neutre o amb càrrega.

Nota

  • Les forces relatives dels àcids de Brønsted estan definides per la constant d'acidesa: Ka = [H3O+][A−] / [AH].

    Com que la constant d'acidesa té un marge de valors molt gran, és convenient expressar-la logarítmicament com a valor de pK: pKa = −log10 Ka. Com més gran sigui el grau de dissociació d'un àcid a una concentració determinada, més gran en serà la constant d'acidesa i més petit el valor de pKa.

    La n d'un dels símbols de la constant d'acidesa representa els diferents protons alliberats en ordre. La constant d'acidesa per al primer protó allberat és Ka1 i per al segon protó alliberat és Ka2. Quan només hi ha un protó àcid i només existeix Ka1, es pot escriure Ka.
  • ca  constant d'autoprotòlisi, n f
  • es  constante de autoprotolisis, n f
  • es  constante de autoprotólisis, n f
  • en  autoprotolysis constant, n
  • sbl  KAP

Química analítica

Definició
Constant d'equilibri per a una autoprotòlisi.

Nota

  • El valor de la constant d'autoprotòlisi per a alguns dissolvents inorgànics és de 10−2,9 per a l'àcid sulfúric a 25 ºC i 10−27,7 per a l'amoníac a −50 ºC.

    La constant d'autoprotòlisi de l'aigua rep el nom de producte iònic de l'aigua.
  • ca  constant d'Avogadro, n f
  • ca  nombre d'Avogadro, n m sin. compl.
  • es  constante de Avogadro, n f
  • es  número de Avogadro, n m
  • en  Avogadro constant, n
  • en  Avogadro number, n
  • sbl  NA

Química física

Definició
Nombre d'àtoms o de molècules que hi ha en un mol de substància.

Nota

  • A partir de la revisió del sistema internacional d'unitats acordada en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, de novembre de 2018, i efectiva a partir del 20 de maig de 2019, la constant d'Avogadro pren el valor exacte de 6,022 140 76 · 1023 mol-1 .

    La IUPAC recomana utilitzar la denominació constant d'Avogadro.
  • ca  constant d'equilibri, n f
  • es  constante de equilibrio, n f
  • en  equilibrium constant, n
  • sbl  K

Química física

Definició
Constant d'equilibri termodinàmica en condicions ideals, que no té en compte les interaccions entre les espècies reactants.

Nota

  • La constant d'equilibri té diferents expressions en funció de les fases (gas, líquid, sòlid) en què es trobin les espècies reactants i de si la reacció es dona en un sistema homogeni, amb una sola fase, o en un sistema heterogeni, amb diferents fases. La constant d'equilibri es pot expressar en funció dels valors de diferents paràmetres de les espècies en l'equilibri. En totes les expressions, νi és el coeficient estequiomètric de cada espècie, positiu per als productes i negatiu per als reactius.

    Per a mescles gasoses s'utilitza la constant d'equilibri en fugacitats, $ K_f = \prod(f_i)^{\nu_i} $. Per als gasos ideals, la fugacitat es pot posar en termes de la pressió parcial i s'utilitza la constant d'equilibri en pressions, $ K_p = \prod(p_i)^{\nu_i} $. Aquestes constants d'equilibri tenen unitats de pressió elevada a −∆rν, que és la diferència de mols totals entre productes i reactius.
    Les constants d'equilibri amb unitats de pressió en el cas dels gasos ideals es relacionen amb la constant d'equilibri termodinàmica segons $ \left(K^\circ\right)^{id} = K_f \left(p^\circ\right)^{\Delta_r\nu} $ i $ \left(K^\circ\right)^{id} = K_p \left(p^\circ\right)^{\Delta_r\nu} $, en què pº és la pressió estàndard.

    Per a mescles gasoses també s'utilitzen la constant d'equilibri en concentracions, $ K_c = \prod(c_i)^{\nu_i} $, i la constant d'equilibri en fraccions molars, $ K_x = \prod(x_i)^{\nu_i} $, en què ci és la concentració molar i xi és la fracció molar. Per a mescles de gasos ideals, aquestes constants d'equilibri es relacionen amb la constant d'equilibri en pressions segons $ K_c= K_p \left(RT)^{\Delta_r\nu} $, en què T és la temperatura en què es troba la mescla reactant, i $ K_x= K_p p^{\Delta_r\nu} $, en què p és la pressió total del sistema. Per a mescles de gasos reals, aquestes constants d'equilibri deixen de ser constants i la constant d'equilibri en pressions es relaciona amb la constant d'equilibri estàndard a través de la constant d'equilibri en fraccions molars segons Kº = Kγ Kx, en què $ K_\gamma = \prod(\gamma_i)^{\nu_i} $ és la constant d'equilibri en coeficients d'activitat.
    Per a mescles condensades també s'utilitza la constant d'equilibri en fraccions molars. Per a solucions normalment s'utilitza la constant d'equilibri en concentracions i la constant d'equilibri en molalitats, $ K_m = \prod(m_i)^{\nu_i} $ . Aquestes constants d'equilibri tenen unitats de concentració (molar o molal) elevada a −∆rν. Només són veritables constants en el límit de solució diluïda ideal i estan relacionades amb la constant d'equilibri termodinàmica segons $ K^\circ_c= K_c \left(c^\circ\right)^{\Delta_r\nu} $ i $ K^\circ_m= K_m \left(m^\circ\right)^{\Delta_r\nu} $, en què cº = 1 M i mº = 1 m.