Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  constant d'equilibri termodinàmica, n f
  • ca  constant d'equilibri estàndard, n f sin. compl.
  • es  constante de equilibrio estándar, n f
  • es  constante de equilibrio termodinámica, n f
  • en  standard equilibrium constant, n
  • en  thermodynamic equilibrium constant, n
  • sbl  Kº

Química física

Definició
Constant característica per a cada reacció en equilibri químic.

Nota

  • En l'equilibri químic, l'afinitat de reacció s'anul·la. La constant d'equilibri termodinàmica dona una relació entre les activitats de les espècies reactants que només depèn de la temperatura de treball i que ve donada per $ K^\circ = \prod_i (a_i)^{\nu_i}_{eq} $, en què ai representa les activitats de les espècies reactants i νi són els coeficients estequiomètrics de les espècies que apareixen a la reacció química, amb el conveni que són positius per als productes de la reacció i negatius per als reactius.

    A causa d'aquesta condició d'equilibri químic, la constant d'equilibri termodinàmica només depèn de la temperatura i de la definició dels estats estàndard associats a cadascuna de les espècies. A partir de la isoterma de Van't Hoff, aquesta constant es relaciona amb l'energia de Gibbs de reacció estàndard a través de l'expressió $K^\circ = \exp \left( \frac{\Delta_rG^\circ}{RT}\right)$.

    A partir d'això es pot comprovar que la constant d'equilibri termodinàmica ha de ser necessàriament no nul·la, positiva i adimensional.

    La constant d'equilibri termodinàmica es pot determinar experimentalment a partir de la mesura de la força electromotriu de piles, i també a partir de dades termoquímiques.

    Per a reaccions en solució, s'ha d'especificar l'estat estàndard escollit pels components de la reacció, ja que normalment són soluts. S'utilitza el terme constant d'equilibri termodinàmica en molalitats, $K^\circ_m$, si es pren l'escala de molalitats per a definir l'activitat i l'estat estàndard del solut, i constant d'equilibri termodinàmica en moralitats, $K^\circ_c$, si es pren l'escala de concentracions molars.

    La constant d'equilibri termodinàmica depèn de l'estat fàsic en què es trobin els components de la reacció. Per exemple, per a la reacció de formació de la urea a 25 ºC, no és el mateix si la reacció es fa a partir dels reactius en solució, CO2 (aq) + 2 NH3 (aq) $\leftrightarrow$ urea (aq) + H2O (l), per la qual ∆rGº = −1,96 kJ / mol i Kº = 2,2, que si es fa a partir dels components purs, CO2 (g) + 2 NH3 (g) $\leftrightarrow$ urea (s) + H2O (l), per la qual ∆rGº = −7,23 kJ / mol i Kº = 18,5.
  • ca  constant d'equilibri termodinàmica, n f
  • ca  constant d'equilibri estàndard, n f sin. compl.
  • es  constante de equilibrio estándar, n f
  • es  constante de equilibrio termodinámica, n f
  • en  standard equilibrium constant, n
  • en  thermodynamic equilibrium constant, n
  • sbl  Kº

Química física

Definició
Constant característica per a cada reacció en equilibri químic.

Nota

  • En l'equilibri químic, l'afinitat de reacció s'anul·la. La constant d'equilibri termodinàmica dona una relació entre les activitats de les espècies reactants que només depèn de la temperatura de treball i que ve donada per $ K^\circ = \prod_i (a_i)^{\nu_i}_{eq} $, en què ai representa les activitats de les espècies reactants i νi són els coeficients estequiomètrics de les espècies que apareixen a la reacció química, amb el conveni que són positius per als productes de la reacció i negatius per als reactius.

    A causa d'aquesta condició d'equilibri químic, la constant d'equilibri termodinàmica només depèn de la temperatura i de la definició dels estats estàndard associats a cadascuna de les espècies. A partir de la isoterma de Van't Hoff, aquesta constant es relaciona amb l'energia de Gibbs de reacció estàndard a través de l'expressió $K^\circ = \exp \left( \frac{\Delta_rG^\circ}{RT}\right)$.

    A partir d'això es pot comprovar que la constant d'equilibri termodinàmica ha de ser necessàriament no nul·la, positiva i adimensional.

    La constant d'equilibri termodinàmica es pot determinar experimentalment a partir de la mesura de la força electromotriu de piles, i també a partir de dades termoquímiques.

    Per a reaccions en solució, s'ha d'especificar l'estat estàndard escollit pels components de la reacció, ja que normalment són soluts. S'utilitza el terme constant d'equilibri termodinàmica en molalitats, $K^\circ_m$, si es pren l'escala de molalitats per a definir l'activitat i l'estat estàndard del solut, i constant d'equilibri termodinàmica en moralitats, $K^\circ_c$, si es pren l'escala de concentracions molars.

    La constant d'equilibri termodinàmica depèn de l'estat fàsic en què es trobin els components de la reacció. Per exemple, per a la reacció de formació de la urea a 25 ºC, no és el mateix si la reacció es fa a partir dels reactius en solució, CO2 (aq) + 2 NH3 (aq) $\leftrightarrow$ urea (aq) + H2O (l), per la qual ∆rGº = −1,96 kJ / mol i Kº = 2,2, que si es fa a partir dels components purs, CO2 (g) + 2 NH3 (g) $\leftrightarrow$ urea (s) + H2O (l), per la qual ∆rGº = −7,23 kJ / mol i Kº = 18,5.
  • ca  constant d'estabilitat, n f
  • ca  constant de formació, n f
  • es  constante de estabilidad, n f
  • es  constante de formación, n f
  • en  formation constant, n
  • en  stability constant, n
  • sbl  Kf

Química física

Definició
Constant d'equilibri que expressa la relació entre una espècie molecular i els seus constituents en l'equilibri.

Nota

  • Com més gran sigui la constant d'estabilitat, més estable serà l'espècie.

    Vegeu també constant d'inestabilitat.
  • ca  constant d'hidròlisi, n f
  • es  constante de hidrólisis, n f
  • en  hydrolysis constant, n
  • sbl  Kh

Química inorgànica

Definició
Constant d'equilibri per a un procés d'hidròlisi.
  • ca  constant d'inestabilitat, n f
  • ca  constant de dissociació, n f
  • es  constante de equilibrio, n f
  • es  constante de inestabilidad, n f
  • en  dissociation constant, n
  • en  instability constant, n

Química física

Definició
Constant d'equilibri d'una dissociació.

Nota

  • La constant de dissociació expressa la relació entre la forma dissociada i la forma no dissociada d'una espècie molecular en l'equilibri.

    Com més elevada sigui la constant d'inestabilitat, més inestable serà l'espècie.

    Veugeu també constant d'estabilitat.
  • ca  constant d'inestabilitat, n f
  • ca  constant de dissociació, n f
  • es  constante de equilibrio, n f
  • es  constante de inestabilidad, n f
  • en  dissociation constant, n
  • en  instability constant, n

Química física

Definició
Constant d'equilibri d'una dissociació.

Nota

  • La constant de dissociació expressa la relació entre la forma dissociada i la forma no dissociada d'una espècie molecular en l'equilibri.

    Com més elevada sigui la constant d'inestabilitat, més inestable serà l'espècie.

    Veugeu també constant d'estabilitat.
  • ca  constant de distribució, n f
  • ca  coeficient de distribució, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de distribución, n m
  • es  constante de distribución, n f
  • en  distribution coefficient, n
  • en  distribution constant, n
  • sbl  K

Química analítica

Definició
La concentració d'un component, en qualsevol forma, a la fase estacionària dividida per la seva concentració a la fase mòbil.

Nota

  • La IUPAC recomana no utilitzar la denominació coeficient de distribució.
  • ca  raó de partició, n f
  • ca  constant de distribució, n f sin. compl.
  • es  constante de distribución, n f
  • es  razón de partición, n f
  • en  distribution constant, n
  • en  partition ratio, n
  • sbl  KD

Química analítica

Definició
Quocient entre les concentracions analítiques d'una espècie en una forma determinada en un extracte i en una altra fase en equilibri en extracció líquid-líquid.

Nota

  • Per exemple, la raó de partició en un sistema orgànic-aquós s'expressa com KD = [A](org) / [A](aq).

    Per a espècies volàtils, la raó de partició es pot posar en termes de la relació de les constants de la llei de Henry de l'espècie en cadascun dels dissolvents.

    La manera més simple de determinar la raó de partició és introduir en un embut de decantació una quantitat coneguda de cada dissolvent i una quantitat coneguda de l'espècie en ambdós dissolvents, agitar la mescla un temps prudencial, deixar-la reposar fins que es formin dues capes ben diferenciades i, finalment, determinar la concentració de l'espècie en cada fase.

    La IUPAC considera que no s'haurien d'utilitzar com a sinònims de raó de partició els termes ^coeficient de distribució^, ^raó de distribució^, ^constant de partició^ i constant d'extracció. La IUPAC considera obsoleta la denominació coeficient de partició.
  • ca  constant d'estabilitat, n f
  • ca  constant de formació, n f
  • es  constante de estabilidad, n f
  • es  constante de formación, n f
  • en  formation constant, n
  • en  stability constant, n
  • sbl  Kf

Química física

Definició
Constant d'equilibri que expressa la relació entre una espècie molecular i els seus constituents en l'equilibri.

Nota

  • Com més gran sigui la constant d'estabilitat, més estable serà l'espècie.

    Vegeu també constant d'inestabilitat.
  • ca  constant de la llei de Henry, n f
  • ca  constant de Henry, n f sin. compl.
  • es  constante de Henry, n f
  • es  constante de la ley de Henry, n f
  • en  Henry's constant, n
  • en  Henry's law constant, n
  • sbl  kH

Química física

Definició
Relació que hi ha entre la pressió parcial de vapor dels soluts volàtils d'una solució diluïda ideal i la seva concentració.

Nota

  • La constant de la llei de Henry depèn de la temperatura i la pressió de la solució. En l'escala de molalitats, el valor de la constant de la llei de Henry és la pressió parcial de vapor que tindria el solut a la concentració mº = 1 m. En l'escala de concentracions molars, el seu valor és la pressió parcial de vapor que tindria el solut a la concentració cº = 1 M.