Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estat de referència, n m
  • es  estado de referencia, n m
  • en  reference state, n

Química física

Definició
Estat d'un sistema termodinàmic, habitualment el més simple, que permet assignar valors relatius a una magnitud termodinàmica difícil de mesurar experimentalment.

Nota

  • L'estat de referència correspon a l'estat termodinàmic d'un sistema de comportament ideal assolible experimentalment.

    En els gasos, l'estat de referència és l'estat de comportament de gas ideal que s'assoleix a pressió molt baixa, p → 0.

    Per a mescles sòlides o líquides o per al dissolvent d'una solució, tant en fase líquida com sòlida, l'estat de referència és l'estat de fase pura en què el component de la mescla o el dissolvent es troba en excés (fracció molar unitat: xi → 1). Les magnituds termodinàmiques en aquest estat es representen amb el superíndex de fase pura (*).

    Per als soluts d'una solució, l'estat de referència és l'estat de comportament de solució diluïda ideal que s'assoleix a dilució infinita (molalitat o molaritat negligible: mi = ci → 0). Les magnituds termodinàmiques en aquest estat es representen amb el superíndex de dilució infinita (∞).
  • ca  estat de transició, n m
  • es  estado de transición, n m
  • en  transition state, n

Química física

Definició
Estat del màxim d'energia de Gibbs de reacció estàndard en la transformació de reactius a productes en l'estudi de reaccions elementals.

Nota

  • L'estat de transició es produeix en l'instant en què es trenquen i es formen els enllaços en el transcurs de la reorganització atòmica en una reacció elemental.

    La identificació de l'estat de transició va ser cabdal per al desenvolupament del coneixement detallat dels processos químics.

    Les magnituds termodinàmiques en l'estat de transició es representen amb el superíndex d'estat de transició (‡).
  • ca  estat estable, n m
  • es  estado estable, n m
  • en  stable state, n

Química física

Definició
Estat d'un sistema termodinàmic que es troba en equilibri estable.
  • ca  estat estacionari, n m
  • es  estado estacionario, n m
  • en  stationary state, n
  • en  steady state, n

Química física

Definició
Estat d'un sistema en què les concentracions es mantenen constants.

Nota

  • En un mecanisme de reacció complex, s'assumeix que, després d'un període d'inducció inicial, existeix un interval de temps en què la formació i l'eliminació dels intermediaris de reacció es compensen i, per tant, la variació de la concentració dels intermediaris de reacció és nul·la: $\frac{d[I]}{dt}=0$.
    L'estat estacionari és la base de l'aproximació de l'estat estacionari.
  • ca  estat estàndard, n m
  • ca  estat normal, n m sin. compl.
  • es  estado estándar, n m
  • es  estado normal, n m
  • en  standard state, n

Química física

Definició
Estat de referència escollit per convenció.

Nota

  • Habitualment l'estat estàndard és un estat hipotètic, en condicions de pressió i composició unitat i a la temperatura de treball. La IUPAC estableix tres casos de comportament prou diferenciats.

    Per als gasos, s'adopta el comportament hipotètic del gas ideal a pressió estàndard (pº = 1 bar).

    Per a mescles sòlides o líquides o per al dissolvent d'una solució, tant en fase líquida com sòlida, s'adopta el comportament de mescla ideal, o de solució diluïda ideal per al dissolvent, donat per la llei de Raoult, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició de fase pura (fracció molar unitat, xi = 1).

    Per als soluts d'una solució, s'adopta el comportament hipotètic de solució diluïda ideal, donat per la llei de Henry, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició unitat. Per a descriure la concentració del solut es pot utilitzar l'escala de molalitats (mº = 1 mol kg−1), o bé l'escala de concentracions molars (cº = 1 mol l−1).

    Les magnituds termodinàmiques en l'estat estàndard es designen amb el superíndex d'estàndard (º).
  • ca  estat estàndard bioquímic, n m
  • es  estado estándar bioquímico, n m
  • en  biochemical standard state, n

Química física

Definició
Estat estàndard dels soluts bioquímics que transcorren a valors de pH, pMg i força iònica especificats i constants durant una reacció.

Nota

  • La Comissió de Biotermodinàmica, creada conjuntament per la IUPAC i les societats equivalents per a la biologia (IUB) i la bioquímica (IUPAB), va acordar, el 1976, fixar l'estat estàndard bioquímic dels soluts a pH = 7, de manera que fos el més semblant possible a les condicions fisiològiques. Això fa que els ions en solució aquosa tinguin una energia de Gibbs de formació estàndard i una entalpia de formació estàndard diferents de les definides per a l'estat estàndard químic.

    Es recomana utilitzar un apòstrof abans del superíndex d'estat estàndard ('º) en l'estat estàndard bioquímic per a distingir-lo del químic (º).

    L'any 1994 la recomanació de l'estat estàndard bioquímic es va ampliar als valors de la força iònica (I = 0,25 M) i del pMg (pMg = 3).

    A tall d'exemple, per al protó en solució, a 25 ºC, tant l'entalpia de formació estàndard com l'energia de Gibbs de formació estàndard tenen el valor ∆f Hº = ∆f Gº = 0,0 kJ mol−1 segons l'estat estàndard químic, però, segons l'estat estàndard bioquímic, valen ∆f H'º = 0,41 kJ mol−1 i ∆f G'º = −0,81 kJ mol−1.

    En bioquímica, en especificar les condicions fisiològiques, les espècies són estudiades en conjunt, i en aquest estudi es tenen en compte tots els equilibris acidobàsics i de reaccions de complexació amb el Mg+2. Així, per exemple, s'utilitza el terme fosfat inorgànic per a indicar totes les espècies derivades de l'àcid fosfòric que reaccionen amb el medi àcid (pH indicat) i amb el Mg+2 (pMg indicat), per al qual ∆f H'º = −1,299,13 kJ mol−1 i ∆f G'º = −1,059,55 kJ mol−1.
  • ca  estat excitat, n m
  • es  estado excitado, n m
  • en  excited state, n

Química física

Definició
Cadascun dels estats sistema mecanicoquàntic d'energia superior a la del seu estat fonamental.

Nota

  • El sistema hi accedeix quan rep una interacció externa que li subministra energia suficient.
  • ca  estat fonamental, n m
  • es  estado fundamental, n m
  • en  ground state, n

Química física

Definició
Estat de menor energia de Gibbs d'un sistema quàntic.

Nota

  • L'estat fonamental és l'estat en què es troba el sistema quan no rep cap interacció externa.
  • ca  estat gasós, n m
  • es  estado gaseoso, n m
  • en  gaseous state, n

Química física

Definició
Estat d'agregació en què les molècules resten poc lligades entre si per les forces de cohesió.

Nota

  • Una substància en estat gasós no té forma ni volum propis.

    Vegeu també gas.
  • ca  estat inestable, n m
  • es  estado inestable, n m
  • en  unstable state, n

Química física

Definició
Estat d'un sistema termodinàmic que no es troba en equilibri estable ni en equilibri metaestable.