Química analítica

ca vinil, n m
ca etenil, n m sin. compl.
es etenilo, n m
es vinilo, n m
en ethenyl, n
en vinyl, n
for CH₂=CH−

Química orgànica

Definició

Grup alquenil de cadena de 2 àtoms de carboni.

Nota

La presència del vinil en una molècula li confereix una reactivitat elevada i una tendència a la polimerització.

El clorur de vinil és el monòmer del polímer poli(clorur de vinil) i l'estirè és el monòmer del poliestirè (vegeu la imatge 2). També és conegut el cianur de vinil de fibres com l'orló.

ca vinilidè, n m
ca etenilidè, n m sin. compl.
es etenilideno, n m
es vinilideno, n m
en ethenylidene, n
en vinylidene, n
for H₂C=C:

Química orgànica

Definició

Alquenilidè de cadena de 2 àtoms de carboni.

Nota

La presència de vinilidè en una molècula li confereix una reactivitat elevada i una tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè (H₂C=CCl₂) i en el difluorur de vinilidè (H₂C=CF₂).

ca èter, n m
es éter, n m
en ether, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels compostos orgànics amb un àtom d'oxigen unit a dos substituents hidrocarbonats o que forma part d'una cadena alifàtica tancada, de fórmula general ROR'.

Nota

Els èters pertanyen a una sèrie homòloga de primer grau d'oxidació. En cas que siguin lineals, són isòmers de funció respecte de la sèrie homòloga dels alcohols lineals.

Segons com siguin els radicals units a l'oxigen, es distingeix entre èters alifàtics, èters aromàtics i èters mixtos. En els èters cíclics, l'oxigen està unit igualment a dos carbonis d'una cadena tancada. L'estructura dels èters lineals és angular, semblant a la de l'aigua o la dels alcohols. Els seus punts de fusió i punt d'ebullició són comparables als dels hidrocarburs de massa molar semblant. Els homòlegs de quatre àtoms de carboni o menys són parcialment solubles en aigua, ja que tenen una polaritat baixa, i són miscibles amb els principals dissolvents apolars, com el cloroform i el benzè. Les propietats dels èters lineals difereixen una mica dels corresponents homòlegs cíclics, perquè són més solubles en aigua a causa de la major disponibilitat dels parells d'electrons no compartits per a formar enllaços intermoleculars mitjançant l'enllaç d'hidrogen amb l'aigua. Els homòlegs cíclics també tenen punts d'ebullició superiors, ja que tenen una estructura més ordenada, la qual cosa comporta una interacció intramolecular més gran per forces de van der Waals.

Els èters simètrics es poden obtenir per la deshidratació de l'alcohol respectiu (2 ROH + H⁺ → ROR + H₂O) i els asimètrics, per la substitució nucleòfila entre l'alcoholat i un halur d'alquil (RO⁻ + R'X → ROR' + X⁻).

Els èters de baixa massa molar són més perillosos perquè, com que poden contenir peròxids formats per oxidació de l'èter en presència d'oxigen, poden causar incendis i explosions.

Els èters lineals tenen poc interès en síntesi industrial, perquè són bastant inerts, a diferència del seu homòleg cíclic, l'epòxid, que és molt reactiu, perquè té els enllaços molt tensionats, la qual cosa permet obtenir diversos compostos orgànics com els glicols i les halohidrines, entre altres. Els èters són excel·lents dissolvents d'ús comercial i de laboratori, especialment per als processos d'extracció, a causa de la capacitat que tenen per a dissoldre un considerable nombre de compostos orgànics, des d'apolars fins a lleugerament polars. S'utilitzen també com a estabilitzants, atès que tenen parells d'electrons no enllaçants disponibles que actuen com a bases de Lewis.

Vegeu també epoxidació.

ca èter dietílic, n m
ca èter etílic, n m
ca dietil èter, n m sin. compl.
ca etoxietà, n m sin. compl.
es dietil éter, n m
es éter dietílico, n m
es éter etílico, n m
es etoxietano, n m
en diethyl ether, n
en ethoxyethane, n
en ethyl ether, n
for (CH₃CH₂)₂O

Química orgànica

Definició

Èter que es presenta en forma de líquid incolor aromàtic, de gust dolç, molt volàtil i inflamable i té un punt d'ebullició de 34,6 ºC i un punt de fusió de −116 ºC.

Nota

L'èter dietílic és l'èter més important.

Té una densitat de 0,7147 g/cm³ (20 ºC). És soluble en alcohol, cloroform, benzè, naftes i olis, i parcialment soluble en aigua (12 g/l a 20 ºC).

Com la resta d'èters, si s'exposa a l'aire, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l'èter. Per a evitar-ho, l'èter comercial porta una mica d'etanol i traces d'aigua.

Industrialment es prepara per deshidratació d'etanol a 140 ºC en catàlisi àcida seguit de destil·lació.

És un dels principals dissolvents industrials de substàncies orgàniques. En laboratoris es fa servir especialment en els processos d'extracció d'hormones i de principis actius de plantes i de teixits. Administrat per inhalació, ha estat un dels anestèsics mes utilitzats per a operacions quirúrgiques llargues.

ca èter dietílic, n m
ca èter etílic, n m
ca dietil èter, n m sin. compl.
ca etoxietà, n m sin. compl.
es dietil éter, n m
es éter dietílico, n m
es éter etílico, n m
es etoxietano, n m
en diethyl ether, n
en ethoxyethane, n
en ethyl ether, n
for (CH₃CH₂)₂O

Química orgànica

Definició

Èter que es presenta en forma de líquid incolor aromàtic, de gust dolç, molt volàtil i inflamable i té un punt d'ebullició de 34,6 ºC i un punt de fusió de −116 ºC.

Nota

L'èter dietílic és l'èter més important.

Té una densitat de 0,7147 g/cm³ (20 ºC). És soluble en alcohol, cloroform, benzè, naftes i olis, i parcialment soluble en aigua (12 g/l a 20 ºC).

Com la resta d'èters, si s'exposa a l'aire, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l'èter. Per a evitar-ho, l'èter comercial porta una mica d'etanol i traces d'aigua.

Industrialment es prepara per deshidratació d'etanol a 140 ºC en catàlisi àcida seguit de destil·lació.

És un dels principals dissolvents industrials de substàncies orgàniques. En laboratoris es fa servir especialment en els processos d'extracció d'hormones i de principis actius de plantes i de teixits. Administrat per inhalació, ha estat un dels anestèsics mes utilitzats per a operacions quirúrgiques llargues.

ca eterificació, n f
es eterificación, n f
en etherification, n

Química orgànica

Definició

Reacció mitjançant la qual un alcohol o un fenol es transformen en un èter.

Nota

L'eterificació pot tenir com a finalitat la protecció d'un grup funcional enfront d'algun reactiu que hagi de fer-se servir per a transformar una altra part de la molècula. Qualsevol dels mètodes d'obtenció d'un èter pot ser emprat amb aquest objectiu.

ca acetilè, n m
ca etí, n m sin. compl.
es acetileno, n m
es etino, n m
en acetylene, n
en ethyne, n
for CH≡CH

Química orgànica

Definició

Alquí de cadena lineal de 2 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor, asfixiant a concentracions elevades i molt inflamable.

Nota

L'acetilè és el més simple dels alquins i el primer membre de la sèrie acetilènica. Amb l'aire forma mescles molt explosives, i és soluble en alcohol i cetona i poc soluble en aigua.

Les propietats químiques de l'acetilè són les generals dels alquens i dels alquins que addicionen reactius ben diversos, tals com aigua, halurs d'hidrogen, halogen o hidrogen. L'acetilè, de la mateixa manera que els alquins terminals, reacciona amb els metalls. Així, per exemple, els hidrògens de l'acetilè es poden substituir per metalls, com ara el sodi, amb la formació del corresponent acetilur, si bé la reacció és explosiva amb la plata, el mercuri i el coure.

Industrialment, l'acetilè s'ha obtingut a partir de la hidratació del carbur de calci o a partir d'hidrocarburs mitjançant el procés de Sachsse-Bartholomé o el procés de Wulff. També ha estat la base de la carboquímica avançada de Reppe, a la primera meitat del segle XX. L'acetilè ha tingut molt d'interès en la síntesi orgànica industrial, sobretot com a matèria primera per a obtenir compostos com el clorur de vinil, el clorur de vinilidè, l'acetat de vinil, els acrilats, els acrilonitrils, els acetaldehids, el pertricloroetilè, el ciclooctatetraè o el butano-1,4-diol. Tots aquests processos carboquímics han estat substituïts per processos petroquímics similars que fan servir com a primera matèria l'etilè o l'etè.

Les aplicacions directes de l'acetilè depenen de les propietats de la flama acetilènica, però té importància en la soldadura i el tall dels metalls, ja que proporciona una temperatura de l'ordre dels 4.000 ºC. A causa de l'elevada intensitat de la llum, s'ha utilitzat en la pesca de sardines per cridar l'atenció dels peixos.

La manipulació de l'acetilè és perillosa per la seva explosibilitat quan està comprimit a més de 2 bars, i per això els cilindres de transport d'acetilè estan plens d'acetona en què l'acetilè està dissolt.

ca etil, n m
es etilo, n m
en ethyl, n
sbl Et
for CH₃CH₂−

Química orgànica

Definició

Grup alquil de 2 àtoms de carboni, derivat de l'età.

ca etilació, n f
es etilación, n f
en ethylation, n

Química orgànica

Definició

Reacció mitjançant la qual s'introdueix un etil en una molècula.

Nota

Els reactius que més es fan servir en una etilació són els halurs d'etil i el sulfat de dietil.

La substitució nucleòfila permet substituir un grup sortint, que pot ser un halur o un sulfat, per un grup alquil, que en el cas de l'etilació és l'etil (vegeu la imatge).

ca etilè, n m
ca etè, n m sin. compl.
es eteno, n m
es etileno, n m
en ethene, n
en ethylene, n
for CH₂=CH₂

Química orgànica

Definició

Alquè de cadena lineal de 2 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor, amb sabor i olor dolços, asfixiant i molt inflamable, que crema amb flama brillant i forma amb l'aire mescles explosives i té un punt d'ebullició de −104 ºC i un punt de fusió de −169 ºC.

Nota

L'etilè és lleugerament soluble en aigua, alcohol i èter. És el més simple dels alquens.

Els carbonis que formen l'enllaç doble de l'etilè tenen hibridació sp² (vegeu la imatge). L'enllaç π, que es forma entre els orbitals 2p dels dos carbonis, és el que dona reactivitat a l'etè i, en general, als alquens.

S'obté en grans quantitats per craqueig tèrmic de gasos hidrocarbonats (800-900 ºC), la qual cosa permet obtenir un etè del 99,9 % de puresa. També es pot obtenir per la deshidratació de l'etanol o bé a partir de gas de síntesi amb presència d'un catalitzador metàl·lic.

Presenta les reaccions pròpies dels alquens, la qual cosa permet obtenir età, haloetans i etanol, entre molts altres.

Totes aquestes reaccions constitueixen la base d'obtenció d'una gran varietat de productes intermediaris en la fabricació de fibres, plàstics, dissolvents, detergents, additius, etc., per la qual cosa l'etè és actualment la matèria primera més important de tota la indústria química orgànica de síntesi.

Vegeu el terme homògraf etilè.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota