Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estat líquid, n m
  • es  estado líquido, n m
  • en  liquid state, n

Química física

Definició
Estat d'agregació en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar la posició respectiva, tot i que les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.

Nota

  • Una substància en estat líquid no té forma pròpia.

    Vegeu també líquid.
  • ca  estat estàndard, n m
  • ca  estat normal, n m sin. compl.
  • es  estado estándar, n m
  • es  estado normal, n m
  • en  standard state, n

Química física

Definició
Estat de referència escollit per convenció.

Nota

  • Habitualment l'estat estàndard és un estat hipotètic, en condicions de pressió i composició unitat i a la temperatura de treball. La IUPAC estableix tres casos de comportament prou diferenciats.

    Per als gasos, s'adopta el comportament hipotètic del gas ideal a pressió estàndard (pº = 1 bar).

    Per a mescles sòlides o líquides o per al dissolvent d'una solució, tant en fase líquida com sòlida, s'adopta el comportament de mescla ideal, o de solució diluïda ideal per al dissolvent, donat per la llei de Raoult, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició de fase pura (fracció molar unitat, xi = 1).

    Per als soluts d'una solució, s'adopta el comportament hipotètic de solució diluïda ideal, donat per la llei de Henry, a la temperatura de treball, pressió estàndard i composició unitat. Per a descriure la concentració del solut es pot utilitzar l'escala de molalitats (mº = 1 mol kg−1), o bé l'escala de concentracions molars (cº = 1 mol l−1).

    Les magnituds termodinàmiques en l'estat estàndard es designen amb el superíndex d'estàndard (º).
  • ca  estat sòlid, n m
  • es  estado sólido, n m
  • en  solid state, n

Química física

Definició
Estat d'agregació en què les molècules presenten una estructura interna ben definida, que oposa resistència als canvis.

Nota

  • L'estat sòlid es caracteritza per tenir forma i volum propis.

    Vegeu també sòlid.
  • ca  estat termodinàmic, n m
  • es  estado termodinámico, n m
  • en  thermodynamic state, n

Química física

Definició
Estat d'un sistema termodinàmic que es caracteritza per un conjunt de variables d'estat associades a propietats observables i mesurables experimentalment.

Nota

  • El fet d'assignar valors a un conjunt suficient de variables d'un estat termodinàmic significa fixar un estat del sistema termodinàmic.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  èster, n m
  • es  éster, n m
  • en  ester, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos que deriven formalment de la unió d'un oxoàcid i un alcohol amb pèrdua formal d'aigua.

Nota

  • Els èsters d'àcids orgànics tenen la fórmula general RCOOR' (vegeu la imatge 1). En els èsters d'àcids inorgànics, el grup alquil està lligat al residu d'àcid mineral (−NO2, −SO3H, −PO3H2) (vegeu la imatge 2).

    L'esterificació és la reacció més comuna per obtenir èsters, tot i que per hidròlisi els èsters regeneren l'àcid i l'alcohol. Aquest fet és important sobretot per als èsters naturals, com les ceres, els olis i els greixos. En el cas dels dos darrers, si la hidròlisi és bàsica s'obtenen els sabons.

    Els èsters de baixa massa molar s'utilitzen sovint com a dissolvents, com ara l'acetat de metil, l'acetat d'etil i l'acetat de butil, mentre que els èsters nítrics tenen importància com a explosius. Els èsters d'àcids no saturats, com els de l'àcid acrílic i l'àcid metacrílic, es polimeritzen amb facilitat i donen matèries plàstiques de gran consum. Alguns èsters també tenen interès en la composició de perfums sintètics a causa de la seva peculiar olor de plàtan (acetat d'isoamil), pinya (butirat de butil) o rom (propionat d'isobutil). Els èsters fosfòrics i els èsters tiofosfòrics han adquirit importància com a insecticides.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico, n m
  • es  centro estereogénico, n m
  • es  centro quiral, n m
  • es  estereocentro, n m
  • en  asymmetric center, n
  • en  asymmetric centre, n
  • en  center of chirality, n
  • en  centre of chirality, n
  • en  chirality center, n
  • en  chirality centre, n
  • en  stereocenter, n
  • en  stereocentre, n
  • en  stereogenic center, n
  • en  stereogenic centre, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Nota

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni i, en molt menor grau, de nitrogen.

    La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'enantiòmer que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiòmer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira.

    En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'estereoisòmers diferents és 2n. S'han adoptat les regles de la seqüència per a poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol R (del llatí rectus, 'dret') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 2). El símbol S (del llatí sinister, 'esquerre') és l'oposat de R, de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit invers al de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 3).

    Vegeu quiralitat.
  • ca  estereoisòmer, n m
  • es  estereoisómero, n m
  • en  stereoisomer, n

Química orgànica

Definició
Isòmer que presenta estereoisomeria respecte a un altre.

Nota

  • Existeixen 2n estereoisòmers possibles, en què n és el nombre de centres quirals, excepte quan es generen formes meso.
  • ca  estereoisomeria, n f
  • ca  isomeria espacial, n f sin. compl.
  • es  estereoisomería, n f
  • es  isomería espacial, n f
  • en  space isomerism, n
  • en  spatial isomerism, n
  • en  stereoisomerism, n

Química orgànica

Definició
Isomeria en què els isòmers comparteixen la connectivitat però difereixen en la disposició espacial dels àtoms.

Nota

  • Es distingeix entre dos tipus d'estereoisomeria: la isomeria configuracional i la isomeria conformacional.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  esterificació, n f
  • es  esterificación, n f
  • en  esterification, n

Química orgànica

Definició
Acilació en la qual s'obté un èster.

Nota

  • El mètode més conegut d'esterificació té lloc entre un àcid carboxílic i un alcohol, generalment en presència d'un àcid mineral que actua com a catalitzador (vegeu la imatge 1). Aquesta reacció és un equilibri, per bé que es pot forçar el desplaçament en la direcció de formació de l'èster treballant amb excés un dels reactius o bé eliminant l'aigua que es forma durant el procés.

    Si es vol afavorir el procés invers a l'esterificació, es duu a terme la hidròlisi d'un èster o la saponificació, en cas que la reacció ocorri en medi bàsic.

    Mitjançant la transesterificació, es pot obtenir un èster a partir d'un altre èster (vegeu la imatge 2).
  • ca  estronci, n m
  • es  estroncio, n m
  • en  strontium, n
  • sbl  Sr

Química inorgànica

Definició
Element del grup 2, del període 5 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 38 i massa atòmica 87,62.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-dos isòtops de l'estronci, dels quals quatre són estables (84Sr, 86Sr, 87Sr i 88Sr).

    L'estronci es presenta com un metall de color blanc d'argent, amb un punt de fusió de 768 ºC i un punt d'ebullició de 1.381 ºC.

    Els minerals d'estronci més importants són la celestina (SrSO4) i l'estroncianita (SrCO3).

    Les propietats i la reactivitat que presenta són similars a les del calci, si bé l'estronci és més electropositiu.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Té aplicacions en pirotècnia i en la fabricació de vidre, lubrificants i esmalts. També s'utilitza en el procés industrial de refinament del sucre i en la fabricació de pantalles de televisor.