Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  indicador universal, n m
  • es  indicador universal, n m
  • en  multiple range indicator, n
  • en  universal indicator, n

Química analítica

Definició
Indicador format per una mescla de diversos indicadors acidobàsics escollits per a obtenir canvis de color definits i fàcilment observables al llarg de tota l'escala de pH.

Nota

  • Un indicador universal sovint s'utilitza per a la determinació ràpida i aproximada del pH.
  • ca  indicador, n m
  • ca  indicador visual, n m sin. compl.
  • es  indicador, n m
  • es  indicador visual, n m
  • en  indicator, n
  • en  visual indicator, n

Química analítica

Definició
Substància que indica el final d'una valoració a través de la variació d'una propietat física visual.

Nota

  • Amb l'ús d'un indicador es poden fer variar propietats físiques com el color, la fluorescència i la terbolesa.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  indole, n m
  • es  indol, n m
  • en  indole, n
  • for  C8H7N

Química orgànica

Definició
Compost orgànic heterocíclic que es presenta com un sòlid en forma d'escames blanques o groguenques, que es tornen vermelles quan estan exposades a la llum i a l'aire, i té un punt de fusió de 52 ºC i un punt d'ebullició de 253 ºC.

Nota

  • L'indole s'obté per destil·lació del quitrà d'hulla, en la fracció que bull entre 220 i 260 ºC. És soluble en alcohol, èter i aigua calenta.

    Fa una olor desagradable en estat pur, però és agradable en solucions diluïdes, per la qual cosa es fa servir en perfumeria.
  • ca  infusió, n f
  • es  infusión
  • en  infusion

Química analítica

Definició
Operació consistent a fer actuar un dissolvent sobre una mostra a una temperatura superior a l'ambiental, de manera que només en el moment inicial el dissolvent es troba a la temperatura d'ebullició.

Nota

  • La infusió es fa servir quan la substància que cal dissoldre es pot descompondre per l'acció continuada del dissolvent en ebullició.
  • ca  inhibidor, n m
  • es  inhibidor, n m
  • en  inhibitor, n

Química física

Definició
Substància que disminueix la velocitat de reacció o que pot aturar una reacció, com a conseqüència de reaccionar abans que el substrat.

Nota

  • El mecanisme pel qual un inhibidor provoca aquesta disminució de la velocitat de reacció no és sempre el mateix que el mecanisme de què es val un catalitzador per a accelerar-la. Hi ha casos en què l'inhibidor es consumeix en una reacció competitiva amb la reacció d'interès.

    Un dels camps en què l'estudi dels efectes dels inhibidors adquireix una rellevància especial és en les catàlisis enzimàtiques. En aquest camp, un inhibidor pot actuar en una inhibició competitiva, si s'uneix a l'enzim en el centre actiu i impedeix que el substrat s'hi uneixi; en una inhibició acompetitiva, si s'uneix al complex enzim-substrat i no a l'enzim lliure i impossibilita que el substrat pugui evolucionar cap al producte de reacció, i en una inhibició no competitiva (o inhibició mixta), si s'uneix tant a l'enzim lliure com al complex enzim-substrat. En les reaccions en cadena també és possible trobar etapes d'inhibició.

    Un altre camp en què aquest comportament té molta importància és la metal·lúrgia. El fosfat de sodi i el clorur de magnesi actuen en l'acer com a inhibidor anòdic i inhibidor catòdic formant pel·lícules de fosfat de ferro(III) i hidròxid de magnesi en l'ànode i en el càtode, respectivament.
  • ca  insaturat -ada, adj
  • es  insaturado -da, adj
  • en  unsaturated, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un compost que té un nombre d'àtoms d'hidrogen inferior al que tindria un alcà amb el mateix nombre d'àtoms de carboni.

Nota

  • La disminució del nombre d'àtoms d'hidrogen respecte al d'un alcà amb el mateix nombre d'àtoms és causada per la presència d'un enllaç múltiple. Cada parella d'àtoms d'hidrogen perduts es considera una insaturació. Un enllaç doble equival a una insaturació, un enllaç triple equival a dues insaturacions i un anell benzènic equival a quatre.

    Si les insaturacions són enllaços múltiples, tenen caràcter nucleòfil i poden experimentar addició amb electròfils com ara l'hidrogen o els halògens que formen enllaços simples, excepte quan formen part d'un sistema aromàtic. En aquest cas té lloc una substitució electròfila aromàtica en la qual es produeix la substitució d'un àtom d'hidrogen per un altre àtom o grup d'àtoms i se'n conserva l'estructura aromàtica.

    Els compostos insaturats presenten una reactivitat major que els compostos saturats. L'enllaç π és el responsable d'aquest comportament.
  • ca  insoluble, adj
  • es  insoluble, adj
  • en  insoluble, adj

Química física

Definició
Dit d'una substància en un estat fàsic que no es pot integrar en el si d'una altra en un estat fàsic diferent per a formar una solució.
  • ca  intensitat radiant, n f
  • es  intensidad radiante, n f
  • en  radiant intensity, n
  • sbl  I

Química física

Definició
Relació entre la potència de radiació emesa per una font puntual i l'angle sòlid en una direcció determinada per unitat de temps.

Nota

  • La intensitat radiant s'expressa habitualment en unitats de freqüència.
  • ca  substància interferent, n f
  • ca  interferència, n f sin. compl.
  • ca  interferent, n m sin. compl.
  • es  interferencia, n f
  • es  interferente, n m
  • es  sustancia interferente, n f
  • en  interference, n
  • en  interferent, n
  • en  interfering substance, n

Química analítica

Definició
Substància que modifica el senyal produït per l'anàlit en una anàlisi química.
  • ca  interferència, n f
  • es  interferencia, n f
  • en  interference, n

Química analítica

Definició
Error sistemàtic en la mesura d'un senyal causat per la presència d'interferències.