Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

indicador catiònic

Química analítica

ca indicador catiònic, n m
es indicador catiónico, n m
en cationic indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador d'adsorció que s'adsorbeix sobre el precipitat quan les micel·les passen de ser positives a negatives en el punt d'equivalència.

Nota

Són indicadors catiònics la rodamina B, la rodamina 6G i la fenosafranina.

indicador complexomètric

Química analítica

ca indicador metal·locròmic, n m
ca indicador complexomètric, n m sin. compl.
es indicador complejométrico, n m
es indicador complexométrico, n m
es indicador metalocrómico, n m
en complexometric indicator, n
en metallochromic indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador de color emprat en la detecció del punt final d'una complexometria en funció del pM.

Nota

Habitualment, un indicador metal·locròmic és un colorant que forma un quelat amb el metall que s'està valorant. En aquest cas, aquest quelat ha de presentar un color diferent al del colorant.

Atès que forma un quelat, un indicador metal·locròmic té diversos àtoms que es poden coordinar amb un catió metàl·lic. En aquests àtoms també s'hi poden addicionar protons, de manera que es pot observar un canvi de color com a conseqüència d'un canvi de pH. Aquest fet fa que molts del indicadors metal·locròmics siguin, simultàniament, indicadors acidobàsics.

Els principals indicadors metal·locròmics són el negre d'eriocrom T i la murexida.

indicador d'adsorció

Química analítica

ca indicador d'adsorció, n m
ca indicador de Fajans, n m sin. compl.
es indicador de adsorción, n m
es indicador de Fajans, n m
en adsorption indicator, n
en Fajans indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador que s'utilitza en una valoració per precipitació per a obtenir un compost d'adsorció colorat amb el precipitat que es forma per la reacció entre la solució valorant i l'anàlit.

Nota

Habitualment, els indicadors d'adsorció són substàncies orgàniques (colorants d'alta massa molecular relativa) que s'addicionen a la solució de l'anàlit i originen un canvi de color perceptible en el punt final d'una valoració per precipitació.

Els indicadors d'adsorció poden ser àcids febles (com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l'eosina) o bases febles (com la rodamina 6G i l'etoxicrisoïdina), i poden ser emprats només en un camp de pH limitat segons el valor de la seva constant d'ionització. Idealment l'adsorció es produeix prop del punt d'equivalència, i el resultat no només és un canvi de color, sinó també una transferència de color de la solució al sòlid, o viceversa.

Els indicadors d'adsorció són adsorbits per precipitats amb característiques col·loidals, com ara els halurs de plata.

Un indicador d'adsorció pot ser un indicador aniònic o un indicador catiònic.

Els indicadors d'adsorció s'utilitzen en el mètode de Fajans.

indicador de color

Química analítica

ca indicador de color, n m
es indicador de color, n m
en color indicator, n
en colour indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador que canvia de color en el punt final d'una valoració.

Nota

El canvi de color d'un indicador de color pot ser degut a un canvi brusc en el valor del pH, del potencial d'oxidació reducció o del pM.

indicador de Fajans

Química analítica

ca indicador d'adsorció, n m
ca indicador de Fajans, n m sin. compl.
es indicador de adsorción, n m
es indicador de Fajans, n m
en adsorption indicator, n
en Fajans indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador que s'utilitza en una valoració per precipitació per a obtenir un compost d'adsorció colorat amb el precipitat que es forma per la reacció entre la solució valorant i l'anàlit.

Nota

Habitualment, els indicadors d'adsorció són substàncies orgàniques (colorants d'alta massa molecular relativa) que s'addicionen a la solució de l'anàlit i originen un canvi de color perceptible en el punt final d'una valoració per precipitació.

Els indicadors d'adsorció poden ser àcids febles (com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l'eosina) o bases febles (com la rodamina 6G i l'etoxicrisoïdina), i poden ser emprats només en un camp de pH limitat segons el valor de la seva constant d'ionització. Idealment l'adsorció es produeix prop del punt d'equivalència, i el resultat no només és un canvi de color, sinó també una transferència de color de la solució al sòlid, o viceversa.

Els indicadors d'adsorció són adsorbits per precipitats amb característiques col·loidals, com ara els halurs de plata.

Un indicador d'adsorció pot ser un indicador aniònic o un indicador catiònic.

Els indicadors d'adsorció s'utilitzen en el mètode de Fajans.

indicador de pH

Química analítica

ca indicador acidobàsic, n m
ca indicador àcid-base, n m sin. compl.
ca indicador de pH, n m sin. compl.
es indicador ácido-base, n m
es indicador de pH, n m
en acid-base indicator, n
en pH indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador de color consistent en una base o un àcid acolorits que canvien de color a un pH proper al punt d'equivalència en una valoració acidobàsica.

Nota

Habitualment, un indicador acidobàsic és un compost orgànic de massa molecular relativa prou elevada que en aigua o en altres dissolvents es comporta o com un àcid feble o com una base feble, segons HIn (color àcid) → H⁺ + In⁻ (color bàsic) o bé In (color bàsic) + H₂O → HIn⁺ + OH⁻ (color àcid). En ambdues situacions, el color de les dues estructures implicades en l'equilibri químic és diferent. L'espècie predominant, i en conseqüència, el color, depenen del pH del medi (vegeu la imatge indicador acidobàsic 1).

Es poden distingir tres grans grups d'indicadors acidobàsics segons el tipus de compost que siguin. Les ftaleïnes són, generalment, indicadors acidobàsics monocolors incolors en medi àcid (vegeu la imatge indicador acidobàsic 2). Totes les ftaleïnes són solubles en etanol, però algunes ho són en aigua i d'altres no. La més coneguda és la fenolftaleïna. Les sulfonftaleïnes són indicadors acidobàsics que solen presentar dos intervals de viratge, el primer en medi àcid i el segon en medi neutre o moderadament bàsic (vegeu la imatge indicador acidobàsic 3). Són solubles en etanol, però se'n sol usar la sal de sodi, ja que les sulfonftaleïnes són prou àcides per a modificar lleugerament el pH del medi. Un exemple de sulfonftaleïna és el blau de timol. La substitució dels hidrògens dels anells fenòlics per halògens o per grups alquílics permet una gran varietat d'indicadors que difereixen entre si tant en el color com en l'interval de viratge. Alguns azocolorants són indicadors acidobàsics que canvien de color per la protonització o desprotonització d'un nitrogen del grup azo (vegeu la imatge indicador acidobàsic 4). El més conegut és el taronja de metil.

indicador fluorescent

Química analítica

ca indicador fluorescent, n m
es indicador fluorescente, n m
en fluorescent indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador que, en ser activat per una radiació de longitud d'ona adequada, presenta un canvi en l'emissió de fluorescència en el punt final de la valoració.

indicador metal·locròmic

Química analítica

ca indicador metal·locròmic, n m
ca indicador complexomètric, n m sin. compl.
es indicador complejométrico, n m
es indicador complexométrico, n m
es indicador metalocrómico, n m
en complexometric indicator, n
en metallochromic indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador de color emprat en la detecció del punt final d'una complexometria en funció del pM.

Nota

Habitualment, un indicador metal·locròmic és un colorant que forma un quelat amb el metall que s'està valorant. En aquest cas, aquest quelat ha de presentar un color diferent al del colorant.

Atès que forma un quelat, un indicador metal·locròmic té diversos àtoms que es poden coordinar amb un catió metàl·lic. En aquests àtoms també s'hi poden addicionar protons, de manera que es pot observar un canvi de color com a conseqüència d'un canvi de pH. Aquest fet fa que molts del indicadors metal·locròmics siguin, simultàniament, indicadors acidobàsics.

Els principals indicadors metal·locròmics són el negre d'eriocrom T i la murexida.

indicador mixt

Química analítica

ca indicador mixt, n m
es indicador mixto, n m
en mixed indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador que conté un colorant inert suplementari que accentua el viratge.

Nota

El fet que un indicador mixt contingui un colorant suplementari equival a, per exemple, posar una pantalla de color blau entre el vas de valoració i l'ull. Com a conseqüència d'això, el canvi cromàtic serà de porpra (blau + vermell) a verd (blau + groc).

Un indicador mixt també pot ser una mescla d'indicadors.

indicador monocolor

Química analítica

ca indicador monocolor, n m
es indicador monocolor, n m
en one-colour indicator, n

Química analítica

Definició

Indicador de color que és incolor en un dels extrems de l'interval de viratge.