Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  interferència, n f
  • es  interferencia, n f
  • en  interference, n

Química física

Definició
Fenomen consistent en la superposició de dues o més ones en una regió de l'espai.

Nota

  • S'utilitza el terme interferència constructiva quan l'ona que en resulta es veu reforçada, ja que té una amplitud més gran que l'amplitud de les ones que se superposen. S'utilitza el terme interferència destructiva quan l'ona que en resulta es veu afeblida, ja que té una amplitud més petita que l'amplitud de les ones que se superposen.
  • ca  interferència constructiva, n f
  • es  interferencia constructiva, n f
  • en  constructive interference, n

Química analítica

Definició
Interferència per la qual l'ona resultant té una amplitud més gran que l'amplitud de les ones que se superposen.
  • ca  interferència destructiva, n f
  • es  interferencia destructiva, n f
  • en  destructive interference, n

Química analítica

Definició
Interferència per la qual l'ona resultant té una amplitud més petita que l'amplitud de les ones que se superposen.
  • ca  substància interferent, n f
  • ca  interferència, n f sin. compl.
  • ca  interferent, n m sin. compl.
  • es  interferencia, n f
  • es  interferente, n m
  • es  sustancia interferente, n f
  • en  interference, n
  • en  interferent, n
  • en  interfering substance, n

Química analítica

Definició
Substància que modifica el senyal produït per l'anàlit en una anàlisi química.
  • ca  interferòmetre, n m
  • es  interferómetro, n m
  • en  interferometer, n
  • en  interferometre, n

Química analítica

Definició
Instrument que consta d'un divisor de feix, un mirall fix i un mirall mòbil que separa una radiació incident en dos feixos que s'interfereixen, utilitzat per a produir i mesurar interferències lluminoses.

Nota

  • La radiació de la font de radiació d'un interferòmetre és dividida en dos feixos iguals que són dirigits als dos miralls. El mirall mòbil es fa moure a velocitat constant, de manera que es produeixen variacions en funció del temps dels camins òptics dels dos feixos de radiació. Les radiacions reflectides interfereixen en el divisor de radiació: un 50 % de la radiació retorna a la font de radiació, mentre que l'altre 50 % arriba al detector. El detctor mesura la intensitat de la radiació en funció de la diferència de camins òptics i genera un interferograma, que correspon a la transformada de Fourier de l'espectre.

    Un interferòmetre és el component principal d'un detector d'infraroig amb transformada de Fourier.
  • ca  interfície, n f
  • es  interfase, n f
  • en  interphase, n

Química física

Definició
Regió tridimensional de contacte entre dues fases en la qual una molècula determinada interacciona amb les molècules d'ambdues fases.

Nota

  • El gruix de la interfície depèn de les dimensions de les molècules i de les forces intermoleculars, i sol estar entre 100 nm i 1 μm. Aquestes dimensions impliquen que el nombre de molècules contingudes en la interfície és molt petit, i, en la majoria dels casos, no se'n considera l'existència. En canvi, hi ha sistemes en què el coneixement de les característiques de la interfície és molt important, com ara en els sistemes col·loidals, en els sistemes on es produeixen fenòmens d'adsorció i en els catalitzadors sòlids.
  • ca  intermediari de reacció, n m
  • es  intermedio de reacción, n m
  • es  producto intermedio, n m
  • en  intermediate, n
  • en  reaction intermediate, n

Química física

Definició
Espècie produïda en alguna etapa d'un mecanisme de reacció d'una reacció en cadena i consumida en alguna de les etapes posteriors.

Nota

  • Un intermediari de reacció no apareix ni com a reactiu ni com a producte en l'equació estequiomètrica de la reacció global.

    Els intermediaris de reacció solen ser espècies altament reactives, la qual cosa impossibilita, en molts casos, poder obtenir-los com a productes estables. Tot i això, existeixen tècniques, com l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica o l'espectroscòpia de femtosegon, que en permeten la detecció en alguns casos.

    Són exemples d'intermediaris de reacció les espècies de geometria tetraèdrica que es generen en les reaccions d'addició-eliminació dels àcids carboxílics o derivats i els complexos heptacoordinats o pentacoordinats que es generen en les reaccions de substitució que impliquen complexos hexacoordinats.
  • ca  interval de transició, n m
  • ca  interval de viratge, n m
  • es  intervalo de transición, n m
  • es  intervalo de viraje, n m
  • en  transition interval, n

Química analítica

Definició
Interval de pH, de potencial d'oxidació reducció o de pM en el qual es percep a ull nu el canvi de color d'un indicador de color, que és produït pel canvi en la relació de concentracions de les dues formes predominants de l'indicador.

Nota

  • L'amplitud de l'interval de viratge és característic per a cada indicador de color.
  • ca  interval de transició, n m
  • ca  interval de viratge, n m
  • es  intervalo de transición, n m
  • es  intervalo de viraje, n m
  • en  transition interval, n

Química analítica

Definició
Interval de pH, de potencial d'oxidació reducció o de pM en el qual es percep a ull nu el canvi de color d'un indicador de color, que és produït pel canvi en la relació de concentracions de les dues formes predominants de l'indicador.

Nota

  • L'amplitud de l'interval de viratge és característic per a cada indicador de color.
  • ca  inversió de reactivitat, n f
  • es  inversión de reactividad, n f
  • en  umpolung, n

Química orgànica

Definició
Operació sintètica que consisteix en la modificació reversible d'un grup funcional perquè el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original.

Nota

  • La inversió de reactivitat permet la realització de reaccions altrament impossibles i la regeneració del grup funcional de partida.

    Aquesta tècnica va ser introduïda de manera sistemàtica per D. Seebach l'any 1969 i és de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica. Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d'anions acil, en contra de la reactivitat natural del grup carbonil, que es pot aconseguir, entre altres mètodes, mitjançant l'ús d'1,3-ditians.

    Els processos d'inversió del grup carbonil són comuns en bioquímica i són realitzats pel coenzim tiamina, que exerceix una funció similar a la de l'anió cianur en la condensació benzoínica.