Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  miscible, adj
  • es  miscible, adj
  • en  miscible, adj

Química física

Definició
Dit d'una substància que es pot mesclar amb una altra en el mateix estat fàsic per a formar una fase homogènia.
  • ca  mode normal de vibració, n m
  • es  modo normal de vibración, n m
  • en  normal mode of vibration, n

Química física

Definició
Cadascun dels moviments vibracionals senzills d'una molècula o d'un sòlid cristal·lí en què es pot descompondre el moviment vibracional total de la molècula o del sòlid cristal·lí i que té associada una freqüència de vibració determinada.

Nota

  • En una molècula constituïda per N nuclis, el nombre de modes normals de vibració és de 3N - 5 si la molècula és lineal i de 3N - 6 en qualsevol altre cas.

    Cada mode normal de vibració es comporta com si fos un oscil·lador harmònic unidimensional, de manera que l'energia d'un mode normal de vibració està quantitzada.

    La separació entre dos nivells d'energia consecutius d'un mode normal de vibració és constant i rep el nom de fonó.
  • ca  molècula discreta, n f
  • es  molécula discreta, n f
  • en  discrete molecule, n

Química física

Definició
Molècula individual constituïda per un nombre definit d'àtoms units per enllaços covalents.

Nota

  • Els gasos estan formats per molècules discretes.
  • ca  molecularitat, n f
  • es  molecularidad, n f
  • en  molecularity, n

Química física

Definició
Nombre de molècules que intervenen en una reacció elemental.

Nota

  • La majoria de reaccions elementals tenen una molecularitat d'u o dos. Les reaccions de molecularitat més elevada són estranyes perquè impliquen que tres o més espècies químiques col·lideixin simultàniament per a transformar-se en productes, un esdeveniment molt poc probable.

    La molecularitat d'una reacció elemental és sempre igual al seu ordre de reacció.

    Vegeu també reacció unimolecular i reacció bimolecular.
  • ca  molibdè, n m
  • es  molibdeno, n m
  • en  molybdenum, n
  • sbl  Mo

Química inorgànica

Definició
Element del grup 6, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 42 i massa atòmica 95,95.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-un isòtops del molibdè, dels quals set són estables (92Mo, 94Mo, 95Mo, 96Mo, 97Mo, 98Mo i 100Mo).

    El molibdè es presenta com un metall de color blau grisós, amb un punt de fusió de 1.620 ºC i un punt d'ebullició de 4.650 ºC.

    És relativament poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment en forma de molibdenita.

    És poc reactiu en condicions ambientals, però esdevé més reactiu a temperatures més elevades.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5 i +6.

    El molibdè s'utilitza en la indústria elèctrica per a la fabricació de parells termoelèctrics i d'elèctrodes per a forns. En aliatge amb el tungstè s'utilitza per a fer les resistències de les bombetes. Afegit en petites quantitats als acers i a les foses, en millora les propietats químiques, físiques i mecàniques. També té utilitat en agricultura com a adob, en electrònica i en la indústria petroquímica. El sulfur de molibdè s'utilitza com a lubrificant sòlid.
  • ca  moment dipolar, n m
  • ca  moment dipolar elèctric, n m
  • es  momento dipolar
  • es  momento dipolar eléctrico
  • en  dipole moment
  • en  electric dipole moment
  • sbl  μ
  • sbl  p

Química analítica

Definició
Magnitud vectorial que quantifica la intensitat i la direcció de la separació de càrrega elèctrica en un sistema que conté un dipol elèctric. En un dipol elèctric constituït per dues càrregues elèctriques idèntiques i de signe oposat, q i −q, separades per una distància d, el moment dipolar, p, és un vector que té per mòdul el producte del valor absolut d'una de les càrregues per la distància que les separa (p = qd) i que està orientat de la càrrega negativa cap a la càrrega positiva. En una distribució de càrrega qualsevol la distància d és la separació dels centres de càrrega positiu i negatiu, i q i −q són les càrregues parcials netes que apareixen degut a la asimetria de la distribució. Si es desconeixen el valors de q i d, es pot calcular el moment dipolar d'una distribució de càrregues puntuals fent servir l'expressió general p = ∑qiri, en què qi és el valor de cadascuna de les n càrregues que constitueixen el sistema i ri el seu vector posició. Hi ha una expressió equivalent per a les distribucions contínues de càrrega. Encara que molt sovint el moment dipolar elèctric s'expressa en debyes, la seva unitat en el sistema internacional és el coulomb per metre (C m). En una molècula, la magnitud del moment dipolar depèn de la natura dels seus enllaços i la seva distribució espacial. En una primera aproximació es pot assignar un moment dipolar a l'enllaç covalent entre cada parell d'àtoms de tal manera que el moment dipolar molecular seria la suma vectorial de tots els moments dipolars individuals de tots els seus enllaços.
  • ca  moment dipolar, n m
  • ca  moment dipolar elèctric, n m
  • es  momento dipolar
  • es  momento dipolar eléctrico
  • en  dipole moment
  • en  electric dipole moment
  • sbl  μ
  • sbl  p

Química analítica

Definició
Magnitud vectorial que quantifica la intensitat i la direcció de la separació de càrrega elèctrica en un sistema que conté un dipol elèctric. En un dipol elèctric constituït per dues càrregues elèctriques idèntiques i de signe oposat, q i −q, separades per una distància d, el moment dipolar, p, és un vector que té per mòdul el producte del valor absolut d'una de les càrregues per la distància que les separa (p = qd) i que està orientat de la càrrega negativa cap a la càrrega positiva. En una distribució de càrrega qualsevol la distància d és la separació dels centres de càrrega positiu i negatiu, i q i −q són les càrregues parcials netes que apareixen degut a la asimetria de la distribució. Si es desconeixen el valors de q i d, es pot calcular el moment dipolar d'una distribució de càrregues puntuals fent servir l'expressió general p = ∑qiri, en què qi és el valor de cadascuna de les n càrregues que constitueixen el sistema i ri el seu vector posició. Hi ha una expressió equivalent per a les distribucions contínues de càrrega. Encara que molt sovint el moment dipolar elèctric s'expressa en debyes, la seva unitat en el sistema internacional és el coulomb per metre (C m). En una molècula, la magnitud del moment dipolar depèn de la natura dels seus enllaços i la seva distribució espacial. En una primera aproximació es pot assignar un moment dipolar a l'enllaç covalent entre cada parell d'àtoms de tal manera que el moment dipolar molecular seria la suma vectorial de tots els moments dipolars individuals de tots els seus enllaços.
  • ca  monobàsic -a, adj
  • es  monobásico -ca, adj
  • en  monobasic, adj

Química analítica

Definició
Dit d'un àcid que posseeix un únic àtom d'hidrogen reemplaçable per un metall o un radical positiu.
  • ca  monocapa, n f
  • es  monocapa, n f
  • en  monolayer, n

Química física

Definició
Pel·lícula superficial que es forma en una interfície que té un gruix monomolecular.

Nota

  • La formació de monocapes és característica en les molècules d'agents tensioactius.
  • ca  monocíclic -a, adj
  • es  monocíclico -ca, adj
  • en  monocyclic, adj

Química orgànica

Definició
Dit d'un compost cíclic que té un únic anell.

Nota

  • Un compost monocíclic tant pot ser homocíclic com heterocíclic.