MS
MS
Química analítica
- ca espectrometria de masses, n f
- ca MS, n f sigla
- es espectrometría de masas, n f
- es MS, n f sigla
- en mass spectrometry, n
- en MS, n sigla
Química analítica
Definició
Branca de l'espectrometria que s'ocupa de tots els aspectes relacionats amb la producció, el mesurament i la interpretació dels espectres de masses amb un espectròmetre de masses.
Nota
-
Hi ha diferents tipus d'espectrometria de masses segons com es facin els passos necessaris per a la mesura amb un espectròmetre de masses.
La gran expansió de l'espectrometria de masses és deu, en part, a la gran varietat de fonts d'ionització dels espectròmetres de masses.
El poder de resolució de l'espectrometria de masses es deu a la separació dels ions de l'anàlit segons la relació entre la massa i la càrrega en l'analitzador de masses.
Les aplicacions de l'espectrometria de masses són molt nombroses, per exemple, la identificació de compostos orgànics, l'elucidació d'estructures, l'estudi de la distribució d'isòtops, la determinació d'elements tant en solució com en sòlids o la determinació de seqüències d'aminoàcids en proteïnes.
L'espectrometria de masses és una eina poderosa per a la identificació de compostos purs, però és insuficient per a l'anàlisi de mescles, ja que el gran nombre de fragments produïts fa que la interpretació dels espectres de masses sigui gairebé impossible. Per això s'han desenvolupat mètodes en què l'espectròmetre de masses està acoblat a un sistema de separació eficaç. Els més utilitzats són els sistemes cromatogràfics i electroforètics. Així, en els acoblaments entre la cromatografia de gasos i l'espectrometria de masses (GC-MS), entre la cromatografia de líquids i l'espectrometria de masses (LC-MS) i entre l'electroforesi capil·lar i l'espectrometria de masses (CE-MS), un espectròmetre de masses efectua l'espectre de masses de cadascun dels compostos que surten dels sistemes de separació. Una altra tècnica acoblada és l'espectrometria de masses en tàndem (MS/MS) en què els ions formats en un espectròmetre de masses es poden fragmentar, i els fragments formats es condueixen a un altre espectròmetre de masses per a ser analitzats.
La sigla MS correspon a la denominació anglesa mass spectrometry ('espectrometria de masses').
murexida
murexida
Química analítica
- ca murexida, n f
- es murexida, n f
- en murexide, n
- for C8H8N6O6
Química analítica
Definició
Indicador metal·locròmic que és una sal d'amoni de l'àcid purpúric amb valors de pKa de 9,20 i 10,50.
Nota
-
Les solucions de murexida prenen diferents tonalitats segons el pH. Així, són de color vermell violeta fins a pH 9. A valors de pH entre 9 i 11 són de color violeta i per a valors superiors a 11 són blau violeta. Aquest canvi de color en funció del pH del medi s'atribueix a la separació de protons dels grups imido.
Com que hi ha quatre grups imido en l'estructura de l'anió de la murexida, a la pràctica s'empra la forma reduïda H4F−, per bé que mitjançant l'addició d'hidròxids alcalins només es poden eliminar dos dels quatre hidrògens àcids. Com a conseqüència d'això, només cal tenir en compte dos valors de pKa, concretament pKa2 = 9,20 per a H4F− $\rightleftharpoons$ H3F2− + H+ i pKa3 = 10,50 per a H3F2− $\rightleftharpoons$ H2F3− + H+. D'altra banda, a valors de pH inferiors a 1, l'anió H4F− accepta un protó i es transforma en l'àcid purpúric lliure, de color groc.
La murexida reacciona amb molts cations metàl·lics, amb els quals forma complexos de color característic, per la qual cosa és emprada com a indicador metal·locròmic en les complexometries. En aquestes reaccions, l'àtom central de nitrogen i els oxígens dels grups carbonil actuen com a lligands, per bé que els complexos que són prou estables per a ser emprats analíticament són els de calci (de color vermell), níquel i cobalt (de color groc), coure (de color taronja) i els cations dels metalls de les terres rares.
La murexida s'obté a partir d'al·loxana i amoníac o bé amb al·loxantina i acetat de sodi.
mutarotació
mutarotació
Química orgànica
- ca mutarotació, n f
- es mutarrotación, n f
- en mutarotation, n
Química orgànica
Definició
Fenomen que experimenten determinats compostos òpticament actius, els quals, en solució, modifiquen l'activitat òptica fins que arriben a un valor d'equilibri com a conseqüència d'un canvi estructural en la molècula, que pot implicar o no un centre quiral.
Nota
- El cas més conegut de mutarotació fa referència a les solucions de glucosa. Així, les solucions aquoses recents de la forma α presenten una rotació específica de +112º. En canvi, les de la forma β presenten una rotació específica de +18,7º. Ambdues formes evolucionen en el temps fins a arribar a un valor d'equilibri de +52,7º.
