Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  monocromador, n m
  • es  monocromador, n m
  • en  monochromator, n

Química analítica

Definició
Dispositiu òptic que selecciona una banda estreta de longituds d'ona d'una radiació incident.
  • ca  monodispers -a, adj
  • es  monodisperso -sa, adj
  • en  monodisperse, adj

Química física

Definició
Dit d'un sistema que és format per partícules amb una única massa molar i dimensions uniformes.

Nota

  • Vegeu també polidispers -a.
  • ca  monòmer, n m
  • es  monómero, n m
  • en  monomer, n

Química física

Definició
Molècula simple, generalment orgànica, que forma part de cadenes de dues, tres o més unitats.
  • ca  monoolefina, n f
  • es  monoolefina, n f
  • en  monoolefin, n

Química orgànica

Definició
Cadascuna de les olefines alifàtiques amb un únic enllaç doble.
  • ca  monotropia, n f
  • es  monotropía, n f
  • en  monotropy, n

Química inorgànica

Definició
Característica d'un element que existeix en una sola forma estructural, generalment sòlida.

Nota

  • Vegeu també al·lotropia.
  • ca  moscovi, n m
  • es  moscovio, n m
  • en  moscovium, n
  • sbl  Mc

Química inorgànica

Definició
Element del grup 15, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 115 i massa atòmica 289.

Nota

  • Tots els isòtops coneguts del moscovi són artificials i inestables.
  • ca  transistor d'efecte de camp metall-òxid-semiconductor, n m
  • ca  MOSFET, n m sigla
  • es  transistor de efecto de campo metal-óxido-semiconductor, n m
  • es  MOSFET, n m sigla
  • en  metal oxide semiconductor field effect transistor, n
  • en  MOSFET, n sigla

Química analítica

Definició
Transistor d'efecte de camp de porta aïllada, en el qual la conductivitat del canal és controlada per un camp elèctric transversal induït capacitivament a través d'un aïllant o un dielèctric.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  mostra, n f
  • es  muestra, n f
  • en  sample, n

Química analítica

Definició
Porció d'un material que s'ha d'analitzar, representativa de les seves qualitats, utilitzada per a estudiar-ne una característica determinada amb l'objectiu final d'extrapolar conclusions sobre la distribució del valor estudiat en el conjunt del material.

Nota

  • Les mostres es classifiquen segons la seva massa en grams (vegeu la imatge). Durant molts anys les formes macro, semimicro i micro (utilitzades com a prefixos i com a adjectius, per exemple, macromostra i mostra macro) han estat utilitzades per a indicar, a més de la magnitud de les mostres, l'escala de les operacions analítiques. Generalment, es considera que una mostra pertany a la categoria macro quan té una massa superior a 0,1 g. No ha estat especificat cap límit superior, però la majoria dels mètodes analítics considerats com a macro requereixen mostres de valors a l'entorn de 0,1 i 1 g. Actualment, la forma semimicro ha estat substituïda per meso i es refereix a les mostres d'entre 0,1 i 0,01 g. Les mostres de valors a l'entorn de 10−3 i 10−4 g són de la categoria submicro i les inferiors a 10−4 g són de la categoria ultramicro, sense especificar-ne el límit inferior.
  • ca  mostratge, n m
  • ca  presa de mostra, n f
  • ca  mostreig, n m sin. compl.
  • es  muestreo, n m
  • es  toma de muestra, n f
  • en  sampling, n

Química analítica

Definició
Etapa d'una anàlisi química consistent a obtenir una mostra.

Nota

  • Sovint el mostratge és una de les operacions més difícils del procés analític i és el pas que limita l'exactitud del procediment.

    El mostratge té una importància especial quan l'objecte d'anàlisi és de gran volum, com un llac, una mina, una porció de sòl o un camp de cultiu. L'operació en materials voluminosos comprèn tres etapes: la identificació de la població estadística de la qual s'ha d'obtenir la mostra, la recollida d'una mostra bruta que sigui veritablement representativa de la població que es vol analitzar i la reducció de la mostra bruta a uns quants centenars de grams que constitueixen la mostra de laboratori homogènia que sigui adequada per a l'anàlisi. Normalment, la segona i la tercera etapa són les que necessiten més enginy de tota l'anàlisi. El producte final d'aquestes operacions és una mostra homogènia que pesa uns grams i que representa a l'entorn d'una part per milió del material del qual es vol determinar la composició.

    Els errors que es deriven de les operacions del mostratge normalment es tracten separadament dels errors propis d'una anàlisi química. S'ha demostrat que, quan la incertesa de mostratge és igual o superior a la incertesa de les mesures, no té sentit intentar millorar la incertesa de les mesures, sinó que és millor utilitzar una tècnica d'anàlisi ràpida, menys precisa, de manera que es puguin analitzar més mostres amb menys temps per a millorar així la precisió de la mesura de tota la mostra.
  • ca  mostratge, n m
  • ca  presa de mostra, n f
  • ca  mostreig, n m sin. compl.
  • es  muestreo, n m
  • es  toma de muestra, n f
  • en  sampling, n

Química analítica

Definició
Etapa d'una anàlisi química consistent a obtenir una mostra.

Nota

  • Sovint el mostratge és una de les operacions més difícils del procés analític i és el pas que limita l'exactitud del procediment.

    El mostratge té una importància especial quan l'objecte d'anàlisi és de gran volum, com un llac, una mina, una porció de sòl o un camp de cultiu. L'operació en materials voluminosos comprèn tres etapes: la identificació de la població estadística de la qual s'ha d'obtenir la mostra, la recollida d'una mostra bruta que sigui veritablement representativa de la població que es vol analitzar i la reducció de la mostra bruta a uns quants centenars de grams que constitueixen la mostra de laboratori homogènia que sigui adequada per a l'anàlisi. Normalment, la segona i la tercera etapa són les que necessiten més enginy de tota l'anàlisi. El producte final d'aquestes operacions és una mostra homogènia que pesa uns grams i que representa a l'entorn d'una part per milió del material del qual es vol determinar la composició.

    Els errors que es deriven de les operacions del mostratge normalment es tracten separadament dels errors propis d'una anàlisi química. S'ha demostrat que, quan la incertesa de mostratge és igual o superior a la incertesa de les mesures, no té sentit intentar millorar la incertesa de les mesures, sinó que és millor utilitzar una tècnica d'anàlisi ràpida, menys precisa, de manera que es puguin analitzar més mostres amb menys temps per a millorar així la precisió de la mesura de tota la mostra.