Química analítica

ca pic, n m
ca pic cromatogràfic, n m
ca banda d'elució, n f sin. compl.
es banda de elución, n f
es pico, n m
es pico cromatográfico, n m
en chromatographic peak, n
en elution band, n
en peak, n

Química analítica

Definició

Part d'un cromatograma amb forma de funció gaussiana que mostra la resposta del detector quan un compost s'elueix de la columna o diferents compostos s'elueixen alhora.

Nota

Un pic és la principal font d'informació, tant qualitativa com quantitativa, dels compostos separats i determinats en cromatografia, ja que, en cas que la separació cromatogràfica s'hagi produït correctament, cada pic es correspon amb un component diferent. L'àrea del pic és proporcional a la concentració del compost que l'origina, i el temps corresponent al màxim del pic, el temps de retenció, s'utilitza com a paràmetre per a identificar el compost.

ca picè, n m
ca dibenzo[a,i]fenantrè, n m sin. compl.
es dibenzo[a,i]fenantreno, n m
es piceno, n m
en dibenzo[a,i]phenanthrene, n
en picene, n
for C₂₂H₁₄

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur aromàtic policíclic amb 5 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió d'entre 367 i 369 ºC i un punt d'ebullició d'entre 518 i 520 ºC.

Nota

El picè és insoluble en aigua i soluble en benzè i alcohol.

Es troba en el quitrà i en carbons d'un rang alt de maduresa, com l'hulla o l'antracita.

Es fa servir com a biomarcador en l'estudi del rang de carbonització, ja que augmenta l'aromatització a mesura que augmenta la maduresa del carbó.

ca pirè, n m
ca benzo[def]fenantrè, n m sin. compl.
es benzo[def]fenantreno, n m
es pireno, n m
en benzo[def]phenanthrene, n
en pyrene, n
for C₁₆H₁₀

Química orgànica

Definició

Hidrocarbur aromàtic policíclic amb 4 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid incolor, tot i que les traces d'impureses poden donar un color groc i les seves solucions presenten fluorescència blavosa, i té un punt de fusió de 156 ºC.

Nota

El pirè té una densitat d'1,271 g/cm³ (23/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics alcohol, èter, benzè i ligroïna.

Es pot obtenir del quitrà d'hulla, tot i que es genera indesitjablement en processos de combustió de matèria orgànica.

És cancerigen i la seva síntesi interessa a l'hora de fer recerca en bioquímica.

ca piridina, n f
es piridina, n f
en pyridine, n
for C₅H₅N

Química orgànica

Definició

Compost heterocíclic d'un únic anell de 6 membres amb un àtom de nitrogen com a heteroàtom que es presenta com un líquid de color lleugerament groguenc i d'olor molt desagradable i té un punt de fusió de −42 ºC i un punt d'ebullició de 115,5 ºC.

Nota

La piridina té una densitat de 0,9819 g/cm³. És soluble en l'aigua, alcohol, èter, acetona, benzè, ligroïna i àcids grassos.

Té caràcter aromàtic i una energia de ressonància de 23 kcal/mol. El parell d'electrons no enllaçants del nitrogen li dona caràcter bàsic i nucleòfil, encara que disminuït a causa de l'efecte de ressonància.

Com que reacciona amb els àcids i forma sals de piridini estables (vegeu la imatge 2), la piridina es fa servir com a captador d'àcids en reaccions que s'hi produeixen. D'altra banda, el caràcter nucleòfil li permet obtenir l'N-alquilpiridini (vegeu la imatge 3).

La piridina és resistent a les substitucions electròfiles aromàtiques per la deficiència electrònica creada per la ressonància i perquè, en les condicions àcides d'aquesta reacció, el nitrogen es protona. Li calen condicions més dràstiques que en el benzè i els rendiments sovint són més pobres (vegeu la imatge 4).

És estable a l'oxidació, com el benzè, mentre que la reducció catalítica de la piridina i els seus derivats a piperidines ocorre generalment amb més facilitat que la reducció corresponent dels derivats del benzè.

Es pot obtenir a partir dels gasos resultants del procés de carbonització o de l'oli d'hulla, i també sintèticament per la reacció de l'aldehid i l'amoníac sobre un llit catalitzador de sílice-alúmina. La piridina és tòxica per ingestió i inhalació.

Presenta excel·lents propietats com a dissolvent per la seva polaritat i el seu caràcter bàsic. Es fa servir sobretot en la síntesi de vitamines i productes farmacèutics, i com a agent impermeabilitzant i desnaturalitzant per a l'alcohol. També s'utilitza com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques.

ca pirili, n m
es pirilio, n m
en pyrylium, n
for C₅H₅O⁺

Química orgànica

Definició

Catió aromàtic heterocíclic d'un únic anell de 6 membres amb un oxigen com a heteroàtom.

Nota

El pirili forma sals estables amb els àcids minerals, alguns dels quals, especialment els clorurs, es troben a la natura com a constituents de les antocianines, responsables en bona part del color dels vegetals.

Les sals de pirili són solubles en l'aigua i originen solucions àcides.

ca pirimidina, n f
ca 1,3-diazina, n f sin. compl.
es 1,3-diacina, n f
es pirimidina, n f
en 1,3-diazine, n
en pyrimidine, n
for C₄H₄N₂

Química orgànica

Definició

Diazina amb els àtoms de nitrogen situats en les posicions relatives 1,3, que es presenta com un sòlid i té un punt de fusió de 22 ºC i un punt d'ebullició de 124 ºC.

Nota

La pirimidina és soluble en aigua i alcohol, i té caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques.

La pirimidina és l'esquelet bàsic de les bases pirimidíniques citosina, uracil i timina. A més, és un dels heterocicles que componen els àcids nucleics, dels quals es pot aïllar després d'una hidròlisi completa.

Es troba en els éssers vius formant part de compostos policíclics heterocíclics, els quals sovint donen color, com la xantopterina, que és un pigment de color taronja grogós que es troba en les ales d'alguns insectes (vegeu la imatge pirimidina 2).

Algunes pirimidines tenen interès en medicina i en recerca bioquímica.

ca pirrole, n m
es pirrol, n m
en pyrrole, n
for C₄H₅N

Química orgànica

Definició

Compost aromàtic heterocíclic de 5 membres amb un àtom de nitrogen com a heteroàtom que es presenta com un oli groguenc o fosc i de sabor picant fort i té un punt d'ebullició d'entre 130 i 131 ºC.

Nota

El pirrole té una densitat de 0,9691 g/cm³ (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol, èter, acetona i benzè.

Presenta aromaticitat perquè el parell d'electrons no enllaçants del nitrogen entren en ressonància, la qual cosa en fa disminuir el caràcter bàsic.

S'obté per la destil·lació fraccionada de l'oli d'ossos amb àcid sulfúric i es purifica per la conversió en la sal de potassi (C₄H₄NK). S'extreu rentant-lo amb èter, es regenera tractant-lo amb aigua, s'asseca mitjançant un tractament amb un agent dessecant, el qual absorbeix les petites quantitats d'aigua que pugui contenir, i s'aïlla per destil·lació.

És tòxic per ingestió i inhalació.

El pirrole és la matèria primera d'una gran varietat de compostos, sobretot farmacèutics. L'estructura pirròlica es troba en un gran nombre de compostos, principalment pigments, com l'indi i la porpra de Tir, dos dels colorants més preciosos de l'antiguitat, i les clorofil·les i hemoglobines, dos dels grups de pigments biològics més importants.

ca pirrolidina, n f
ca tetrahidropirrole, n m sin. compl.
es pirrolidina, n f
es tetrahidropirrol, n m
en pyrrolidine, n
en tetrahydropyrrole, n
for C₄H₉N

Química orgànica

Definició

Compost heterocíclic saturat de 5 membres amb un àtom de nitrogen com a heteroàtom, que es presenta com un líquid incolor, o lleugerament grogós, i d'olor penetrant i té un punt d'ebullició de 89 ºC.

Nota

La pirrolidina és l'anell de pirrole totalment hidrogenat. Té una densitat de 0,8520 g/cm³ (22/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol, èter i cloroform.

És tòxic per ingestió i inhalació.

És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de productes farmacèutics, fungicides o insecticides, però també es fa servir com a accelerador en la formació del cautxú, en el curat de les resines epoxi i en el control de la caiguda dels cítrics.

ca pK, n m
es pK, n m
en pK, n

Química analítica

Definició

Logaritme decimal canviat de signe d'una constant d'equilibri.

Nota

Una reacció acidobàsica es pot escriure, considerant la teoria d'àcids i bases de Brönsted, com A₁ + B₂ → A₂ + B₁. Una vegada s'ha arribat a l'equilibri, la llei d'acció de massa determina, per a solucions prou diluïdes en què l'activitat de cada substància es pot substituir per la concentració K = ([A₂][B₁])/([A₁][B₂]). Ara bé, habitualment els valors numèrics de les constants d'equilibri són potències fraccionàries negatives de 10. Per a evitar aquest inconvenient s'empra el valor pK = −log K.

Quan la constant d'equilibri és una constant d'acidesa, el pK s'anomena pK_a. Com més gran sigui el grau de dissociació d'un àcid a una concentració determinada, més gran serà la constant d'acidesa corresponent i més petit serà el valor del pK_a. Vegeu la imatge per a valors típics d'alguns àcids inorgànics comuns.

Les definicions complementàries de àcid de Brønsted i base conjugada impliquen que els valors de pK_a també donen una escala per a definir la força bàsica de les bases de Brønsted. En particular, un àcid fort de Brønsted, AH, té una base conjugada feble i el seu valor de pK_a és petit o, fins i tot, negatiu. Una base forta, A⁻, té un àcid conjugat, AH, feble amb un valor de pK_a que és gran i positiu.

ca placa cromatogràfica, n f
ca placa, n f sin. compl.
es placa, n f
es placa cromatográfica, n f
en chromatographic plate, n
en chromatoplate, n
en support plate, n

Química analítica

Definició

Làmina relativament rígida i i de material inert, que serveix de suport a l'adsorbent en la tècnica de cromatografia de capa prima.

Nota

Una placa cromatogràfica pot ser de vidre (en aquest cas, rep el nom de cromatoplaca) o d'alumini o polièster (en aquest cas, rep el nom de cromatofoli).

La placa cromatogràfica més habitual és un cromatofoli d'alumini d'un gruix de 0,1 mm i cobert amb una capa de gel de sílice o bé d'òxid d'alumini d'entre 0,1 mm i 0,2 mm de gruix.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota