Química analítica

ca valoració de precipitació, n f
es valoración por precipitación, n f
en precipitation titration, n

Química analítica

Definició

Valoració consistent a determinar una substància que precipita amb el reactiu valorant durant el transcurs d'una reacció.

Nota

En una valoració de precipitació, el punt final es pot detectar per diversos mètodes, entre els quals cal esmentar l'ús d'indicadors que presentin un canvi pronunciat de color amb l'excés d'agent valorant, l'ús dels indicadors d'adsorció o l'ús de mètodes electroanalítics. Tot i que no gaudeixen d'aplicabilitat general, les valoracions de precipitació resulten d'una gran utilitat en alguns casos concrets, el més característic dels quals és la determinació d'un halur.

Vegeu també mètode de Mohr i mètode de Fajans.

ca valoració espectrofotomètrica, n f
ca valoració fotomètrica, n f sin. compl.
es valoración espectrofotométrica, n f
es valoración fotométrica, n f
en photometric titration, n
en spectrophotometric titration, n

Química analítica

Definició

Valoració consistent a determinar el punt final a partir del canvi de l'absorbància de la solució que cal analitzar, a una longitud d'ona fixada, i en funció del volum afegit de solució d'agent valorant.

Nota

Una valoració espectrofotomètrica és possible sempre que l'anàlit, l'agent valorant i el producte de la reacció tinguin absortivitats molars prou diferents.

ca valoració espectrofotomètrica, n f
ca valoració fotomètrica, n f sin. compl.
es valoración espectrofotométrica, n f
es valoración fotométrica, n f
en photometric titration, n
en spectrophotometric titration, n

Química analítica

Definició

Valoració consistent a determinar el punt final a partir del canvi de l'absorbància de la solució que cal analitzar, a una longitud d'ona fixada, i en funció del volum afegit de solució d'agent valorant.

Nota

Una valoració espectrofotomètrica és possible sempre que l'anàlit, l'agent valorant i el producte de la reacció tinguin absortivitats molars prou diferents.

ca iodimetria, n f
ca iodometria, n f sin. compl.
ca valoració iodimètrica, n f sin. compl.
ca valoració iodomètrica, n f sin. compl.
es valoración yodimétrica, n f
es valoración yodométrica, n f
es yodimetría, n f
es yodometría, n f
en iodimetric titration, n
en iodimetry, n
en iodometric titration, n
en iodometry, n

Química analítica

Definició

Valoració d'oxidació reducció d'una substància reductora en la qual l'agent valorant és una solució de iode, o d'una substància oxidant en la qual s'afegeix iodur en excés per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat.

Nota

Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patró primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO₃⁻ + 5 I⁻ + 6H⁺ → 3 I₂ + 3 H₂O.

En la iodimetria de solucions incolores, el iode pot servir com aautoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en iodimetria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.

La reacció del iode amb el tiosulfat és 2 S₂O₃²⁻ + I₂ → S₄O₆²⁻ + 2 I⁻. Atès que la reacció I₂ + 2 e⁻ → 2 I⁻ té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per iodimetria amb iode com a agent valorant. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodimetria amb tiosulfat com a agent valorant.

Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per a evitar aquesta limitació, en la iodimetria indirecta s'afegeix un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal, es forma l'ió triiodur segons la reacció I₂ + I⁻ → I₃⁻. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I₂/2 I⁻). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I₃⁻, i no pas a l'ió I₂, per bé que és manté aquesta nomenclatura per a simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I₂/2 I⁻ és que el seu potencial d'oxidació reducció no és afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per a fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé, a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I₂ + 2 OH⁻ → I⁻ + IO⁻ + H₂O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO⁻ → 2 I⁻ + IO₃⁻, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH.

Una altra limitació que cal tenir en compte en la iodimetria indirecta és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la velocitat de la reacció és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I⁻ + 4 H⁺ + O₂ → 2 I₂ + 2 H₂O. Per aquest motiu, moltes iodimetries de precisió es realitzen en atmosfera inerta, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.

Alguns autors restringeixen el terme iodimetria a la valoració directa amb iode i iodometria a la valoració indirecta amb tiosulfat. La IUPAC, però, no recomana de fer aquesta distinció i proposa iodimetria com a terme preferent.

ca iodimetria, n f
ca iodometria, n f sin. compl.
ca valoració iodimètrica, n f sin. compl.
ca valoració iodomètrica, n f sin. compl.
es valoración yodimétrica, n f
es valoración yodométrica, n f
es yodimetría, n f
es yodometría, n f
en iodimetric titration, n
en iodimetry, n
en iodometric titration, n
en iodometry, n

Química analítica

Definició

Valoració d'oxidació reducció d'una substància reductora en la qual l'agent valorant és una solució de iode, o d'una substància oxidant en la qual s'afegeix iodur en excés per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat.

Nota

Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patró primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO₃⁻ + 5 I⁻ + 6H⁺ → 3 I₂ + 3 H₂O.

En la iodimetria de solucions incolores, el iode pot servir com aautoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en iodimetria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.

La reacció del iode amb el tiosulfat és 2 S₂O₃²⁻ + I₂ → S₄O₆²⁻ + 2 I⁻. Atès que la reacció I₂ + 2 e⁻ → 2 I⁻ té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per iodimetria amb iode com a agent valorant. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodimetria amb tiosulfat com a agent valorant.

Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per a evitar aquesta limitació, en la iodimetria indirecta s'afegeix un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal, es forma l'ió triiodur segons la reacció I₂ + I⁻ → I₃⁻. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I₂/2 I⁻). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I₃⁻, i no pas a l'ió I₂, per bé que és manté aquesta nomenclatura per a simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I₂/2 I⁻ és que el seu potencial d'oxidació reducció no és afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per a fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé, a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I₂ + 2 OH⁻ → I⁻ + IO⁻ + H₂O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO⁻ → 2 I⁻ + IO₃⁻, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH.

Una altra limitació que cal tenir en compte en la iodimetria indirecta és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la velocitat de la reacció és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I⁻ + 4 H⁺ + O₂ → 2 I₂ + 2 H₂O. Per aquest motiu, moltes iodimetries de precisió es realitzen en atmosfera inerta, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.

Alguns autors restringeixen el terme iodimetria a la valoració directa amb iode i iodometria a la valoració indirecta amb tiosulfat. La IUPAC, però, no recomana de fer aquesta distinció i proposa iodimetria com a terme preferent.

ca valoració per retrocés, n f
es valoración por retroceso
en back titration

Química analítica

Definició

Valoració de l'excés de solució patró addicionada que no ha reaccionat amb l'anàlit.

Nota

En una valoració per retrocés, la concentració inicial d'anàlit es correspon amb la quantitat de solució patró que ha reaccionat, la qual es determina a través de la diferència entre la quantitat inicialment addicionada i l'excés que ha restat sense reaccionar.

La valoració per retrocés s'utilitza quan el punt final de la valoració de l'excés de solució patró es més clar que el de la valoració directa o bé quan convé un excés del primer reactiu per a portar a terme per complet la reacció amb l'anàlit.

És un exemple de valoració per retrocés la determinació de la sal insoluble carbonat de calci, la qual s'aconsegueix addicionant un excés d'una solució de concentració coneguda d'àcid clorhídric i valorant la quantitat d'àcid que no ha reaccionat amb el carbonat mitjançant una solució patró d'hidròxid de sodi.

ca valoració potenciomètrica, n f
es valoración potenciométrica, n f
en potentiometric titration, n

Química analítica

Definició

Valoració consistent a determinar el punt final a intensitat de corrent nul·la detectant el salt brusc de potencial que en aquest punt es produeix en un elèctrode indicador apropiat, situat a la cel·la electroquímica que conté la solució que es valora. L'estudi de la corba de valoració, per mètodes gràfics o matemàtics, permet conèixer el punt final de la valoració i, per tant, l'establiment de la concentració de l'anàlit en la mostra problema.

Nota

En una valoració potenciomètrica, l'estudi de la corba de valoració, per mètodes gràfics o matemàtics, permet conèixer el punt final de la valoració i, per tant, l'establiment de la concentració de l'anàlit en la mostra problema.

ca valoració termomètrica, n f
es valoración termométrica, n f
en thermometric titration, n

Química analítica

Definició

Valoració en què el punt final ve donat pel cessament del despreniment o l'absorció de calor produïts per la reacció entre l'anàlit i el reactiu valorant.

ca valoració turbidimètrica, n f
es valoración turbidimétrica, n f
en turbidimetric titration, n

Química analítica

Definició

Valoració de precipitació en què el punt final es determina per turbidimetria.

Nota

En una valoració turbidimètrica, el punt final se situa en el moment de canvi de pendent de la corba que representa la turbiditat mesurada en funció del volum d'agent valorant addicionat.

ca agent valorant, n m
ca valorant, n m sin. compl.
es agente valorante, n m
en titrant, n
en titrant agent, n

Química analítica

Definició

Substància que s'afegeix en increments de quantitat coneguda en una valoració.

Nota

La quantitat d'agent valorant utilitzat en una valoració es pot mesurar a partir de la massa, amb un instrument de pesada, o a partir del volum consumit si s'utilitza una solució de concentració coneguda.

Química analítica

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota