Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  viscositat intrínseca, n f
  • es  viscosidad intrínseca, n f
  • en  intrinsic viscosity, n
  • sbl  [η]

Química física

Definició
Funció de la viscositat emprada en l'estudi de solucions que ve donada per [η] = $\lim_{c\to 0}$ ηesp / c, en què c és la concentració de la solució i ηesp és la viscositat específica.

Nota

  • Les unitats de la viscositat intrínseca són les inverses a les de la concentració de la solució.

    La viscositat intrínseca és una magnitud important en l'estudi de les solucions de macromolècules, ja que està relacionada amb la massa molar.
  • ca  viscositat relativa, n f
  • es  viscosidad relativa, n f
  • en  relative viscosity, n
  • en  viscosity ratio, n
  • sbl  ηrel

Química física

Definició
Relació entre la viscositat d'una solució i la viscositat del dissolvent.

Nota

  • La viscositat relativa ve donada per ηrel = η / ηs, en què η és la viscositat de la solució i ηs és la viscositat del dissolvent.
  • ca  coulombímetre, n m
  • ca  voltàmetre, n m sin. compl.
  • es  coulombímetro, n m
  • es  voltámetro, n m
  • en  coulometer, n
  • en  voltameter, n

Química analítica

Definició
Cel·la electrolítica que mesura la quantitat de càrrega que circula per un sistema electroquímic en electrolitzar-lo amb un corrent continu a partir de la quantitat d'espècie alliberada electroquímicament en un elèctrode.
  • ca  voltamperometria, n f
  • ca  voltampermetria lineal, n f sin. compl.
  • es  voltamperometría
  • es  voltamperometría lineal
  • en  linear sweep voltammetry
  • en  LSV
  • en  voltammetry

Química analítica

Definició
Tècnica electroquímica que estudia la cinètica d'un procés electròdic en un elèctrode estacionari en anar des d'un potencial inicial fins a un potencial final a una velocitat d'escandall del potencial v constant entre 10 mV s1 i uns 1.000 V s1. L'elèctrode sol ser una esfera petita d'un material sòlid inert, com ara Pt, o un elèctrode de gota de mercuri penjant. El voltamperograma o corba corrent-potencial obtinguts mostra un pic per al procés associat a cada espècie electroactiva continguda en la dissolució o generada en el pic precedent. Cada pic poseeix un corrent de pic Ip, un potencial de pic Ep i un potencial de semipic Ep/2, i la seva forma depèn del procés considerat. Un procés sota control de difusió mostra un descens gradual del corrent en assolir el seu Ip perquè hi ha una disminució del gradient màxim de concentració de l'espècie en la interfase amb el temps degut a la seva difusió no estacionària. Això succeeix en un procés reversible regit per l'equació de Randles-Sevcik, on Ip és proporcional a la concentració ciS de l'espècie electroactiva i a v1/2, relacions que acompleixen tots els processos amb control de difusió, com ara el procés irreversible. Un procés d'adsorció de l'espècie electroactiva dóna un pic triangular i el seu Ip és proporcional a ciS i a v, fins assolir un valor límit màxim quan tota la superfície de l'elèctrode és recoberta pel reactant. La relació entre Ep i Ep/2 i la dependència d'Ep amb els paràmetres cinètics constitueixen els criteris de diagnòstic per a dilucidar el mecanisme de la reacció. En un procés reversible d'una reacció catòdica de transferència de càrrega d'un parell redox Ox/Red amb bescanvi de n electrons a 25°C s'acompleix que Ep = Ep/2 0,057/n, on Ep s'expressa en volts i és independent de ciS i de v. Si el procés és irreversible, resulta que Ep = Ep/2 (0,048/n), on és el factor de simetria de la reacció, i Ep és independent de ciS però varia amb log v amb un pendent de 0,0296/n. En augmentar v, és molt comú observar un canvi de procés perquè algunes reaccions electroquímiques o químiques no succeeixen; així, un procés reversible a 100 mV s1 pot esdevenir irreversible a 100 V s1. La voltamperometria s'aplica per a l'electroanàlisi d'espècies en dissolució que dos pics controlats per difusió, fent ús que la seva Ip és proporcional a la concentració de l'espècie. La sensibilitat d'aquest mètode és semblant al de la polarografia, amb un límit de detecció d'uns 5 105 mol dm3.
  • ca  voltamperometria, n f
  • ca  voltampermetria lineal, n f sin. compl.
  • es  voltamperometría
  • es  voltamperometría lineal
  • en  linear sweep voltammetry
  • en  LSV
  • en  voltammetry

Química analítica

Definició
Tècnica electroquímica que estudia la cinètica d'un procés electròdic en un elèctrode estacionari en anar des d'un potencial inicial fins a un potencial final a una velocitat d'escandall del potencial v constant entre 10 mV s1 i uns 1.000 V s1. L'elèctrode sol ser una esfera petita d'un material sòlid inert, com ara Pt, o un elèctrode de gota de mercuri penjant. El voltamperograma o corba corrent-potencial obtinguts mostra un pic per al procés associat a cada espècie electroactiva continguda en la dissolució o generada en el pic precedent. Cada pic poseeix un corrent de pic Ip, un potencial de pic Ep i un potencial de semipic Ep/2, i la seva forma depèn del procés considerat. Un procés sota control de difusió mostra un descens gradual del corrent en assolir el seu Ip perquè hi ha una disminució del gradient màxim de concentració de l'espècie en la interfase amb el temps degut a la seva difusió no estacionària. Això succeeix en un procés reversible regit per l'equació de Randles-Sevcik, on Ip és proporcional a la concentració ciS de l'espècie electroactiva i a v1/2, relacions que acompleixen tots els processos amb control de difusió, com ara el procés irreversible. Un procés d'adsorció de l'espècie electroactiva dóna un pic triangular i el seu Ip és proporcional a ciS i a v, fins assolir un valor límit màxim quan tota la superfície de l'elèctrode és recoberta pel reactant. La relació entre Ep i Ep/2 i la dependència d'Ep amb els paràmetres cinètics constitueixen els criteris de diagnòstic per a dilucidar el mecanisme de la reacció. En un procés reversible d'una reacció catòdica de transferència de càrrega d'un parell redox Ox/Red amb bescanvi de n electrons a 25°C s'acompleix que Ep = Ep/2 0,057/n, on Ep s'expressa en volts i és independent de ciS i de v. Si el procés és irreversible, resulta que Ep = Ep/2 (0,048/n), on és el factor de simetria de la reacció, i Ep és independent de ciS però varia amb log v amb un pendent de 0,0296/n. En augmentar v, és molt comú observar un canvi de procés perquè algunes reaccions electroquímiques o químiques no succeeixen; així, un procés reversible a 100 mV s1 pot esdevenir irreversible a 100 V s1. La voltamperometria s'aplica per a l'electroanàlisi d'espècies en dissolució que dos pics controlats per difusió, fent ús que la seva Ip és proporcional a la concentració de l'espècie. La sensibilitat d'aquest mètode és semblant al de la polarografia, amb un límit de detecció d'uns 5 105 mol dm3.
  • ca  volum, n m
  • es  volumen, n m
  • en  volume, n

Química física

Definició
Variable extensiva que indica l'espai que ocupa un sistema.

Nota

  • Respecte al bescanvi d'energia en forma de treball pressió-volum, la variable conjugada del volum és la pressió.

    Encara que la unitat de mesura del volum en el sistema internacional d'unitats és el metre cúbic, m3, habitualment s'utilitza el litre (1 l = 1 dm3 = 10-3 m3).
  • ca  volum de demora, n m
  • ca  volum de retenció d'un compost no retingut, n m
  • es  volumen básico, n m
  • es  volumen de retención de un compuesto no retenido, n m
  • en  hold-up volume, n
  • en  retention volume of an unretained compound, n
  • sbl  VM
  • sbl  VO

Química analítica

Definició
Volum de fase mòbil necessari per a eluir un compost que no interacciona amb la fase estacionària.

Nota

  • El volum de demora correspon al volum que la fase mòbil ocupa a l'interior de la columna, i es pot relacionar amb el temps de demora segons VO = tO Fc,, on Fc és el flux de fase mòbil a la sortida de la columna cromatogràfica.

    Sovint s'utilitza impròpiament el terme volum mort per a designar tant el volum de demora com el volum extracolumnar; però, estrictament, volum mort es refereix al volum del sistema cromatogràfic no accessible a la fase mòbil. Aquesta ambigüitat fa desaconsellable l'ús del terme volum mort.
  • ca  volum de mescla, n m
  • es  volumen de mezcla, n m
  • en  volume of mixing, n

Química física

Definició
Magnitud de mescla que expressa la variació del volum d'una mescla respecte de la suma dels volums dels seus components purs a la mateixa pressió i temperatura.

Nota

  • El volum de mescla s'expressa com $\Delta_{mix} V = \sum \left[ n_i \left( \overline{V}_i - V^{*}_{m,i} \right) \right]$, en què $\overline{V}_i$ i $V^{*}_{m,i}$ representen el volum molar parcial i el volum molar del component pur, respectivament.

    Per a una mescla ideal, el volum molar parcial coincideix amb el seu valor en estat pur, $\overline{V}^{id}_{m,i} = V^{*}_{m,i}$, ja que les interaccions intermoleculars no canvien tant si cadascuna de les espècies està en fase pura com si està en mescla i, per tant, el volum de mescla ideal s'anul·la.
  • ca  volum de retenció, n m
  • es  volumen de retención, n m
  • en  retention volume, n
  • sbl  VR

Química analítica

Definició
Volum de fase mòbil que entra en una columna cromatogràfica des que s'hi injecta un compost fins que apareix el màxim del seu pic.

Nota

  • El volum de retenció es pot relacionar amb el temps de retenció segons VR = tR Fc, on Fc és el flux de fase mòbil a la sortida de la columna cromatogràfica.
  • ca  volum de retenció ajustat, n m
  • es  volumen de retención ajustado, n m
  • en  adjusted retention volume, n
  • sbl  VR'

Química analítica

Definició
Diferència entre el volum de retenció i el volum de demora.

Nota

  • Matemàticament, el volum de retenció ajustat s'expressa com VR' = VR − VO, en què VR és el volum de retenció i VO és el volum de demora.

    El volum de retenció ajustat es pot relacionar amb el temps de retenció ajustat segons VR' = tR' Fc, en què Fc és el flux de fase mòbil a la sortida de la columna cromatogràfica.