Back to top
  • ca  gemel·lació artificial, n f
  • ca  partició embrionària, n f
  • ca  divisió embrionària artificial, n f sin. compl.
  • es  división artificial de embriones, n f
  • es  gemelación artificial, n f
  • en  artificial embryo splitting, n
  • en  embryo splitting, n
  • en  embryo twinning, n

Cèl·lules, teixits i òrgans > Clonatge

Definició
Mètode de clonatge consistent a aïllar cadascuna de les cèl·lules que integren un embrió amb l'objectiu d'obtenir un nou individu complet de cada cèl·lula.

Nota

  • La gemel·lació artificial és possible en embrions de fins a vuit cèl·lules.
  • ca  participació comunitària, n f
  • es  participación comunitaria, n f
  • en  community participation, n

Salut pública

Definició
Implicació de les persones d'un grup en els afers col·lectius.

Nota

  • La participació comunitària pot ser més o menys activa, i, en l'àmbit de la salut, pot anar des de la mera adhesió a les recomanacions o als programes sanitaris fins a la corresponsabilització plena.
  • ca  participant, n m, f
  • ca  individu, n m sin. compl.
  • ca  subjecte, n m sin. compl.
  • es  participante, n m, f
  • es  sujeto del ensayo, n m
  • en  participant, n
  • en  subject, n
  • en  trial subject, n
  • en  trialist, n

Recerca

Definició
Persona que és objecte d'una recerca o un experiment.
  • ca  paternalisme, n m
  • es  paternalismo, n m
  • en  paternalism, n

Atenció sanitària > Relació assistencial

Definició
Actitud dels professionals de la salut, dels serveis de salut pública, de l'administració sanitària o dels familiars o cuidadors d'una persona consistent a menystenir la seva autonomia, amb l'assumpció que actuen pel seu bé.

Nota

  • 1. En l'àmbit de l'atenció sanitària, el paternalisme implica que el professional de la salut, els familiars o els cuidadors prenguin decisions sense tenir en compte l'opinió de la persona atesa.
  • 2. Actualment el paternalisme es considera una mala pràctica, perquè vulnera el principi d'autonomia.
  • ca  falsa paternitat, n f
  • ca  paternitat discordant, n f
  • es  falsa paternidad, n f
  • es  no paternidad, n f
  • es  paternidad discordante, n f
  • en  false paternity, n
  • en  misattributed paternity, n
  • en  non-paternity, n

Genètica

Definició
Situació en què es constata que el pare biològic d'una persona no és qui es presumia.

Nota

  • 1. La falsa paternitat es pot descobrir accidentalment, per exemple, en un cribratge genètic o en proves genètiques amb finalitats diagnòstiques o reproductives.
  • 2. La revelació de la falsa paternitat genera controvèrsia ètica i deontològica i pot requerir aconsellament.
  • ca  paternitat genètica, n f
  • es  paternidad genética, n f
  • en  genetic paternity, n

Reproducció humana

Definició
Paternitat que s'estableix a partir de la procedència de l'espermatozoide.
  • ca  paternitat legal, n f
  • es  paternidad legal, n f
  • en  legal paternity, n

Reproducció humana

Definició
Paternitat reconeguda jurídicament.
  • ca  patiment, n m
  • ca  sofriment, n m
  • es  sufrimiento, n m
  • en  suffering, n

Conceptes generals

Definició
Sensació de malestar psíquic que pot estar associat al dolor o un altre símptoma molest, a una malaltia o a una preocupació per algun problema personal o que afecta a algú proper, que se sent com a amenaça i amb poca capacitat de control.
  • ca  patiment insuportable, n m
  • ca  sofriment insuportable, n m
  • es  sufrimiento insoportable, n m
  • en  unbearable suffering, n

Final de la vida

Definició
Patiment que és difícil de tractar i improbable que s'alleugi.
  • ca  pla de decisions anticipades, n m
  • ca  pla anticipat de cures, n m sin. compl.
  • ca  PAC, n m sigla
  • ca  PDA, n m sigla
  • es  plan de decisiones anticipadas, n m
  • en  advance care planning, n

Atenció sanitària

Definició
Pla que, davant d'un problema de salut concret, identifica els valors i les preferències del pacient, o la seva família, si escau, per preveure amb antelació els objectius d'atenció i els recursos que es necessitaran per a atendre'l.

Nota

  • El pla de decisions anticipades, que ha de constar en la història clínica del pacient, també pot ser la base d'un document de voluntats anticipades, si es considera necessària una formalització més fefaent, o pot fer-se a partir d'un document de voluntats anticipades, si ja existeix.