Back to top
pla anticipat de cures pla anticipat de cures

Atenció sanitària

  • ca  pla de decisions anticipades, n m
  • ca  pla anticipat de cures, n m sin. compl.
  • ca  PAC, n m sigla
  • ca  PDA, n m sigla
  • es  plan de decisiones anticipadas, n m
  • en  advance care planning, n

Atenció sanitària

Definició
Pla que, davant d'un problema de salut concret, identifica els valors i les preferències del pacient, o la seva família, si escau, per preveure amb antelació els objectius d'atenció i els recursos que es necessitaran per a atendre'l.

Nota

  • El pla de decisions anticipades, que ha de constar en la història clínica del pacient, també pot ser la base d'un document de voluntats anticipades, si es considera necessària una formalització més fefaent, o pot fer-se a partir d'un document de voluntats anticipades, si ja existeix.
pla de decisions anticipades pla de decisions anticipades

Atenció sanitària

  • ca  pla de decisions anticipades, n m
  • ca  pla anticipat de cures, n m sin. compl.
  • ca  PAC, n m sigla
  • ca  PDA, n m sigla
  • es  plan de decisiones anticipadas, n m
  • en  advance care planning, n

Atenció sanitària

Definició
Pla que, davant d'un problema de salut concret, identifica els valors i les preferències del pacient, o la seva família, si escau, per preveure amb antelació els objectius d'atenció i els recursos que es necessitaran per a atendre'l.

Nota

  • El pla de decisions anticipades, que ha de constar en la història clínica del pacient, també pot ser la base d'un document de voluntats anticipades, si es considera necessària una formalització més fefaent, o pot fer-se a partir d'un document de voluntats anticipades, si ja existeix.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo, n m
  • en  placebo, n

Recerca

Definició
Substància farmacològicament inerta preparada amb el mateix aspecte, gust, olor i forma d'administració que una substància activa, que s'utilitza per a mesurar per comparació l'acció real d'aquesta substància.
  • ca  plagi, n m
  • es  plagio, n m
  • en  plagiarism, n

Recerca

Definició
Apropiació de les idees, els processos, els resultats o les paraules d'una altra persona sense el reconeixement adequat.

Nota

  • El plagi és un tipus de frau científic, com la falsificació i la invenció de dades.
població de risc població de risc

Salut pública

  • ca  grup de risc, n m
  • ca  població de risc, n f
  • es  grupo de riesgo, n m
  • es  población de riesgo, n f
  • en  risk group, n
  • en  risk population, n

Salut pública

Definició
Població amb una probabilitat més elevada de contraure una malaltia o de desenvolupar un problema de salut, a causa d'alguna característica compartida, ja sigui biològica, ambiental o cultural.

Nota

  • En ocasions aquest terme comporta estigmatització, i per això en alguns contextos es reivindica que no es parli de grups de risc sinó de pràctiques de risc.
polissó | polissona polissó | polissona

Salut pública

  • ca  polissó | polissona, n m, f
  • es  free rider, n m, f
  • es  polizón | polizona, n m, f
  • en  free rider, n

Salut pública

Definició
Persona que es beneficia de la conducta de la col·lectivitat sense fer-hi cap contribució.

Nota

  • Per exemple, és un polissó qui es beneficia de la immunitat de grup sense vacunar-se.
posthumanisme posthumanisme

Conceptes generals > Doctrines i corrents de pensament, Tecnologia i intel·ligència artificial

  • ca  posthumanisme, n m
  • es  poshumanismo, n m
  • en  post-humanism, n
  • en  posthumanism, n var. ling.

Conceptes generals > Doctrines i corrents de pensament, Tecnologia i intel·ligència artificial

Definició
Corrent de pensament que promou un nou tipus de gènere humà, amb capacitats físiques i intel·lectuals millorades a través de la ciència i la tecnologia, especialment mitjançant la modificació genètica.
pràctiques de publicació pràctiques de publicació

Recerca

  • ca  pràctiques de publicació, n f pl
  • es  prácticas de publicación, n f pl
  • en  publication practices, n pl

Recerca

Definició
Conjunt de criteris i normes que han de tenir en compte els investigadors a l'hora de publicar els resultats de la recerca, i també els responsables de publicacions científiques a l'hora de seleccionar, revisar i difondre els treballs de recerca.

Nota

  • 1. Les pràctiques de publicació acostumen a formar part dels codis de bones pràctiques científiques de què es doten les investigacions científiques amb l'objectiu de guiar la conducta dels seus investigadors.
  • 2. Les pràctiques de publicació inclouen normes, per exemple, relatives a l'autoria o a la redacció, o orientades a prevenir conductes reprovables, com la duplicació de publicació.
predisposició genètica predisposició genètica

Genètica

  • ca  predisposició genètica, n f
  • ca  susceptibilitat genètica, n f
  • es  predisposición genética, n f
  • es  susceptibilidad genética, n f
  • en  genetic predisposition, n
  • en  genetic susceptibility, n

Genètica

Definició
Probabilitat augmentada que té una persona, respecte a la mitjana de la població, de desenvolupar una malaltia concreta a causa d'una o diverses variacions genètiques.
preembrió preembrió

Reproducció humana

  • ca  embrió preimplantacional, n m
  • ca  preembrió, n m sin. compl.
  • es  embrión preimplantacional, n m
  • es  embrión preimplantatorio, n m
  • es  preembrión, n m
  • en  pre-embryo, n
  • en  preembryo, n
  • en  preimplantation embryo, n

Reproducció humana

Definició
Embrió producte de la fecundació natural o d'un procés de reproducció assistida que encara no s'ha implantat a l'úter.

Nota

  • 1. L'estadi d'embrió preimplantacional va des de la fecundació fins a sis dies després, si bé no es pot confirmar la implantació fins al catorzè dia de gestació.
  • 2. La denominació preembrió és pròpia de l'àmbit jurídic i s'utilitza per a designar, específicament, l'embrió fruit d'un procés de fecundació in vitro des de la fecundació fins al catorzè dia de gestació.