Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cupó corregut, n m
  • es  cupón corrido
  • fr  coupon couru
  • fr  intérêt couru
  • en  accrued interest

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Interès acumulat per un bo o una obligació des del darrer cobrament, o des de la data d'emissió si encara no s'ha cobrat, fins a la data de valoració o venda, que es calcula dividint el nombre de dies transcorreguts des de l'últim pagament d'interessos entre el nombre de dies entre pagament i pagament, i multiplicant el resultat pel valor d'aquest últim pagament.
  • ca  cúpula, n f
  • es  cúpula, n f
  • fr  coupole, n f
  • it  cupola, n f
  • en  cupole, n
  • de  Kuppel, n f

Arts > Circ

Definició
Coberta d'una carpa, de base circular, ovalada o quadrada, formada per una estructura metàl·lica subjectada a les torretes, que serveix principalment per a sostenir la lona de la carpa i, secundàriament, per a penjar-hi aparells aeris i altres aparells tècnics.

Nota

  • 1. En una carpa molt gran hi poden coincidir una cúpula i un o més violins.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • ca  cúpula d'enclusa, n f
  • es  cima penetrante, n f
  • es  cima protuberante, n f
  • es  torreón, n m
  • es  torreón convectivo, n m
  • fr  dôme de dépassement, n m
  • fr  sommet protubérant, n m
  • en  overshooting top, n
  • en  penetrating top, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Física > Meteorologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Protuberància en forma de cúpula per sobre de l'enclusa d'un núvol de tempesta, la qual indica un corrent ascendent molt fort i una elevada probabilitat de fenòmens de temps violent.

Nota

  • 1. La cúpula d'enclusa es produeix quan els corrents ascendents centrals d'un cumulonimbus són tan elevats que poden superar el nivell d'equilibri de l'enclusa. Usualment es produeix quan el cim del núvol ja ha arribat a l'estratosfera.
  • 2. Les supercèl·lules solen mostrar una cúpula d'enclusa persistent a la part central de l'enclusa.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cúpula d'enclusa

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma cúpula d'enclusa.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada sobre el nucli cúpula, que d'una manera metafòrica remet a la forma d'aquesta protuberància convectiva que es pot formar a la part superior d'un núvol de tempesta, i el complement d'enclusa, que fa referència al fet que aquesta formació es crea per sobre de l'enclusa del núvol, que és la "Part superior d'un núvol de tempesta desenvolupat, que s'estén horitzontalment i té un aspecte fibrós o nebulós."

    ·És una forma precisa, que s'identifica inequívocament amb el concepte.

    ·Té el vistiplau d'una part dels experts consultats.

    Formes desestimades

    -cim sobresortint, cúpula sobresortint: Són denominacions que, tot i que són properes semànticament a la denominació anglesa, es consideren redundants, perquè els noms cim i cúpula ja designen un element que sobresurt.

    -cim protuberant, cúpula protuberant: Es considera més precisa i inequívoca la forma aprovada.

    -cim convectiu, cúpula convectiva, protuberància convectiva, torrassa convectiva: Són denominacions ambigües, que podrien fer referència a altres formacions característiques dels núvols de tempesta, de manera que no remeten al concepte d'una manera clara i precisa.

    -cim estratosfèric, cúpula estratosfèrica, protuberància estratosfèrica, torrassa d'enclusa: No són denominacions prou adequades des d'un punt de vista semàntic i no tenen el vistiplau dels experts consultats.

    [Acta 739, 18 de juny de 2025]
  • ca  atenció, n f
  • ca  cura, n f
  • ca  tractament, n m
  • es  atención
  • es  cuidado
  • es  cura
  • es  tratamiento
  • fr  traitement
  • en  care
  • en  carefulness
  • en  careing
  • en  cure

Ciències de la salut

Definició
Conjunt d'accions aplicades a una persona per a fer cessar una malaltia o aconseguir un estat òptim de salut.
  • ca  cura de contactes, n f
  • es  cultivo de contactos, n m
  • es  cultivo de leads, n m
  • es  lead nurturing, n m
  • fr  lead nurturing, n m
  • fr  maturation des leads, n f
  • fr  maturation des prospects, n f
  • en  lead nurturing, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definició
Acció continuada d'una empresa de mantenir i reforçar la relació amb els seus contactes per mitjà de tècniques diverses, sovint campanyes personalitzades de màrqueting per correu electrònic, amb l'objectiu de convertir-los en clients.

Nota

  • 1. La cura de contactes va precedida de la generació de contactes.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes contacte, generació de contactes i cura de contactes:

    S'aprova la denominació contacte, al costat de les formes semànticament relacionades generació de contactes i cura de contactes, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a contacte,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès lead, força estès entre els especialistes;

    ·és una forma lingüísticament adequada, motivada a partir del sentit general del substantiu contacte, definit al diccionari normatiu com "Persona amb qui hom té relació per obtenir informació o alguna cosa altrament inaccessible";

    ·ja té ús i es difon des del TERMCAT des de fa temps;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a generació de contactes,

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

    ·segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres llengües;

    ·ja té ús;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma captació de contactes, malgrat que també seria adequada, perquè la denominació més utilitzada en totes les llengües analitzades, i la que prefereixen els especialistes, és la formada amb el nucli generació, probablement per mimetisme de l'anglès. Cal tenir present, a més, que captar és un verb que sovint s'associa amb els clients (captar clients), mentre que la generació de contactes és una fase prèvia, en què les empreses busquen tan sols, sovint amb estratègies automatitzades de gran abast, obtenir llistes de correu electrònic, telèfons de contacte o altres dades de persones que, en algun moment, amb altres estratègies més personalitzades, puguin arribar a convertir-se en clients.

    Finalment, quant a cura de contactes,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès lead nurturing, força estès entre els especialistes;

    ·és una forma lingüísticament adequada, motivada a partir del sentit general del substantiu cura ("Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa", segons el diccionari normatiu);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten els calcs de l'anglès conreu de contactes, cultiu de contactes o nodriment de contactes perquè la forma aprovada es considera més adequada i més transparent des del punt de vista semàntic, i es creu que pot identificar-se amb el concepte sense dificultats.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]
  • ca  cura de continguts, n f
  • es  content curation, n f
  • es  curación de contenidos, n f
  • fr  édition de contenu, n f
  • fr  organisation de contenu, n f
  • en  content curation, n
  • en  digital curation, n

Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definició
Tasca de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual determinada.

Nota

  • La persona responsable de la cura de continguts s'anomena curador de continguts | curadora de continguts.
  • No s'ha de confondre la cura de continguts amb la gestió de continguts ni amb la gestió de comunitats.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • ca  cura de la pell, n f
  • ca  cura facial, n f sin. compl.
  • es  ciudado de la piel, n m
  • es  cuidado facial, n m
  • es  skincare, n m/f
  • fr  skincare, n m/f
  • fr  soins de la peau, n m pl
  • fr  soins de visage, n m pl
  • fr  soins pour la peau, n m pl
  • it  cura del viso, n f
  • it  cura della pelle, n f
  • it  skincare, n m/f
  • pt  cuidados com a pele, n m pl
  • pt  skincare, n m/f
  • en  skin care, n
  • en  skincare, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Imatge personal > Tractaments cosmètics, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Conjunt de pràctiques destinades a millorar i mantenir l'aspecte de la pell, sobretot de la cara, que consisteixen habitualment a utilitzar productes de neteja i d'hidratació, protegir-se del sol i tractar els possibles problemes dermatològics amb productes específics.

Nota

  • La forma cura facial i els equivalents cuidado facial, soins de visage i cura del viso fan referència, específicament, a les pràctiques destinades a millorar i mantenir l'aspecte de la pell de la cara.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cura de la pell (sin. compl. cura facial)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cura de la pell i, com a sinònim complementari (amb un significat més restrictiu), cura facial.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a cura de la pell:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, calc de l'anglès skin care. Està formada amb el nucli cura ("Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa") i el sintagma de la pell, que fa referència a l'objecte de la cura.

    ·És una alternativa ben formada al manlleu anglès skin care, força introduït.

    ·És, juntament amb el manlleu, una de les denominacions habituals del concepte i, tot i que és una forma força llarga, sembla força implantada i ha donat lloc a derivats, com ara rutina de cura de la pell.

    ·Té l'aval dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Pel que fa a cura facial,

    ·És una denominació ben formada, a partir del nucli cura ("Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa") i el sintagma facial ("Relatiu o pertanyent a la faç o cara"), que fa referència a l'objecte habitual de la cura.

    ·És també una de les denominacions més utilitzades, al costat del manlleu. És una forma amb un sentit més restringit que cura de la pell i pot ser útil en determinats contextos, ja que skin care es refereix sovint, específicament, a la cura de la pell de la cara.

    ·Té l'aval dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  cura de la pell, n f
  • ca  cura facial, n f sin. compl.
  • es  ciudado de la piel, n m
  • es  cuidado facial, n m
  • es  skincare, n m/f
  • fr  skincare, n m/f
  • fr  soins de la peau, n m pl
  • fr  soins de visage, n m pl
  • fr  soins pour la peau, n m pl
  • it  cura del viso, n f
  • it  cura della pelle, n f
  • it  skincare, n m/f
  • pt  cuidados com a pele, n m pl
  • pt  skincare, n m/f
  • en  skin care, n
  • en  skincare, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Imatge personal > Tractaments cosmètics, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Conjunt de pràctiques destinades a millorar i mantenir l'aspecte de la pell, sobretot de la cara, que consisteixen habitualment a utilitzar productes de neteja i d'hidratació, protegir-se del sol i tractar els possibles problemes dermatològics amb productes específics.

Nota

  • La forma cura facial i els equivalents cuidado facial, soins de visage i cura del viso fan referència, específicament, a les pràctiques destinades a millorar i mantenir l'aspecte de la pell de la cara.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cura de la pell (sin. compl. cura facial)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cura de la pell i, com a sinònim complementari (amb un significat més restrictiu), cura facial.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a cura de la pell:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, calc de l'anglès skin care. Està formada amb el nucli cura ("Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa") i el sintagma de la pell, que fa referència a l'objecte de la cura.

    ·És una alternativa ben formada al manlleu anglès skin care, força introduït.

    ·És, juntament amb el manlleu, una de les denominacions habituals del concepte i, tot i que és una forma força llarga, sembla força implantada i ha donat lloc a derivats, com ara rutina de cura de la pell.

    ·Té l'aval dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Pel que fa a cura facial,

    ·És una denominació ben formada, a partir del nucli cura ("Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa") i el sintagma facial ("Relatiu o pertanyent a la faç o cara"), que fa referència a l'objecte habitual de la cura.

    ·És també una de les denominacions més utilitzades, al costat del manlleu. És una forma amb un sentit més restringit que cura de la pell i pot ser útil en determinats contextos, ja que skin care es refereix sovint, específicament, a la cura de la pell de la cara.

    ·Té l'aval dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  curació, n f
  • es  curado
  • fr  saumurage
  • fr  traitement
  • en  cure
  • en  curing

Indústria > Indústria alimentària

Definició
Tècnica de conservació d'aliments que consisteix a preparar-los mitjançant fum, sal o additius i posteriorment a assecar-los, a fi que adquireixin unes propietats organolèptiques determinades.
  • ca  curador de continguts | curadora de continguts, n m, f
  • es  responsable de contenidos, n m, f
  • fr  éditeur de contenu | éditrice de contenu, n m, f
  • fr  organisateur de contenu | organisatrice de contenu, n m, f
  • en  content curator, n
  • en  digital curator, n

Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definició
Persona que s'encarrega de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual determinada.

Nota

  • La tasca que duu a terme el curador de continguts s'anomena cura de continguts.
  • No s'ha de confondre el curador de continguts amb el gestor de continguts ni amb el gestor de comunitats.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre curador de continguts | curadora de continguts:

    Malgrat que la denominació difosa fins ara des del Termcat per a fer referència a aquest concepte era responsable de continguts, s'accepta l'alternativa proposada pels especialistes a la sessió de normalització: curador de continguts | curadora de continguts. A banda que aquesta denominació s'acosta més a la forma anglesa, també té l'avantatge que permet crear la forma cura de continguts com a denominació del concepte relacionat content curation, també molt conegut i utilitzat; responsable de continguts, en canvi, no permet fer aquest paral·lelisme.

    Els especialistes creuen, a més, que curador | curadora remet de manera més precisa al concepte que no pas responsable, tenint en compte que curador ja és una forma molt viva en català en el món de l'edició. El diccionari normatiu, efectivament, defineix curador | curadora de la manera següent: "2 m. i f. Persona que supervisa o dirigeix l'edició d'una obra, que en té cura."

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]