Neoloteca

ca catfishing [en], n m
ca impostura, n f sin. compl.
es catfishing, n m
es catphishing, n m
fr catfishing, n m
fr catphishing, n m
en catfishing, n
en catphishing, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició

Pràctica consistent a establir relació amb una persona a través d'internet utilitzant una identitat falsa, ja sigui amb finalitats sentimentals, fraudulentes o de venjança.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme catfishing (sin. compl. impostura):

S'aproven les denominacions catfishing (com a forma principal) i impostura (com a sinònim complementari) pels motius següents:

Pel que fa a catfishing, manlleu de l'anglès pres, segons algunes fonts, del títol d'un documental sobre una persona que adopta una identitat falsa a les xarxes socials, (1)

·és la forma amb què es coneix habitualment aquesta pràctica;

·en altres llengües també s'utilitza el manlleu de l'anglès.

Quant a impostura,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès;

·és semànticament adequada (impostura és, segons el diccionari normatiu, "Acte, conducta, propis d'un impostor") i pot associar-se sense gaires dificultats al concepte;

·remet fàcilment a la forma impostor, que pot denominar, al seu torn, la persona que duu a terme aquesta pràctica (en anglès, catfisher(2)).

Per motius d'ús s'opta, com a denominació catalana, per la forma catfishing per davant de la variant catphishing, molt menys habitual. També per motius d'ús, i d'internacionalitat, es dona prioritat al manlleu (catfishing) per davant de la proposta catalana (impostura).

També s'ha valorat la proposta neològica imposturatge, derivada d'un hipotètic verb imposturar, però s'ha descartat en favor de impostura, que remet al mateix concepte i és una forma més simple i més habitual.

Es descarten les formes pesca de l'impostor i pesca amb identitat falsa perquè són massa llargues i difícilment podrien competir amb el manlleu. Cal tenir en compte, a més, que aquesta pràctica no és una pesca de credencials (veg. l'acta següent del Consell Supervisor, núm. 633), que és el concepte amb què s'associaria el nucli pesca (en la pesca de credencials -phishing, en anglès- s'envien correus electrònics sota una identitat falsa perquè les víctimes facilitin les seves dades personals, sovint dirigint-les a una pàgina web falsa a través d'un enllaç).

(1) Vegeu, per exemple, Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2015.
<<www.merriam-webster.com/>> Segons les mateixes fonts, el títol del documental és una solució metafòrica relacionada amb la pesca del bacallà, en què, suposadament, s'utilitzen peixos gat (catfish, en anglès) per a mantenir el bacallà fresc i viu durant el transport. En aquesta pràctica per internet l'impostor seria com el peix gat, que fa la vida dels altres més animada i interessant.

(2) catfish: A person who sets up a false personal profile on a social networking site for fraudulent or deceptive purposes. (Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2015. <www.merriam-webster.com/)

[Acta 632, 14 de febrer de 2018]

ca cativo, n m
es cativo
fr cativo
en cativo

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent de l'Amèrica Central i del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté del cativo (Prioria copaifera, família de les papilionàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró clar i marró vermellós i l'albeca de color blanc crema o blanc rosat, sovint amb vetes fines fosques, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

ca cativo, n m
es cativo
fr cativo
en cativo
nc Prioria copaifera

Botànica

Definició

Arbre de la família de les papilionàcies, originari de l'Amèrica Central i del Sud, que fa entre 40 i 50 m d'alçària, amb el tronc ramificat només a l'extrem, fulles esparses i compostes amb 4 folíols asimètrics, flors petites de color blanc o crema, i fruit lleguminós pla i circular amb una llavor.

ca catòlit, n m
es católito
fr catholyte
en catholyte

Química > Química física

Definició

Part de l'electròlit que envolta el càtode i que pot ser separada de la resta mitjançant una membrana porosa o algun altre procediment.

ca catxena, n f
ca CAT, n f sigla
es cachena, n f
es galluda, n f
fr cachena, n f
en Cachena, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del gallec**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del gallec adaptat gràficament**

Nota

Observacions del Consell Supervisor

Es manté el manlleu del gallec (de cacheno -a 'petit', segons algunes fonts) d'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), que estableixen que els manlleus descriptius internacionals es mantenen en la llengua d'origen. Es proposa, malgrat tot, l'adaptació amb tx, ja prevista també als Criteris, perquè comporta una intervenció mínima sobre la forma d'origen. S'opta per tx i no per x (la ch del castellà s'adapta sovint en x, com en xocolata o xoriço), perquè en gallec hi ha dos sons diferenciats, un d'africat (ch) i un de fricatiu (x), i sembla raonable reproduir aquesta distinció en català (ch --> tx ; x --> x).

Pel que fa al codi català (CAT), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca centre d'atenció a l'usuari, n m
ca CAU, n m sigla
es centro de atención al usuario
es CAU sigla
fr centre de services
en service desk

Normalització

Definició

Servei vinculat a una empresa o organització que recull i gestiona de manera centralitzada les demandes dels usuaris i els ofereix suport en els serveis que tenen contractats.

ca cau de mapes, n m
es caché de mapas
es memoria caché de mapas
fr mémoire cache de cartes
en map cache

Geografia > Cartografia

Definició

Repositori d'un servei de mapes format per un conjunt d'imatges de mapes que han estat renderitzades prèviament per a permetre una transmissió i una visualització més ràpida de les dades.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cau de mapes, encauament de mapes, encauament local, encauament en servidor i encauament a demanda:

S'aprova el terme cau de mapes, calc de l'anglès map cache, juntament amb els termes relacionats encauament de mapes, encauament local, encauament en servidor i encauament a demanda, pels motius següents:

Pel que fa a cau de mapes,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès map cache;

·pren com a referència formal i semàntica la forma de l'àmbit de la informàtica memòria cau, aprovada com a alternativa catalana a l'anglès cache memory: si bé un cau de mapes no és exactament una memòria cau (les imatges de mapes no s'emmagatzemen en un dispositiu de memòria diferent, sinó en una carpeta del servidor o del client), les funcions són similars, per tal com tant una memòria cau com un cau de mapes permeten recuperar la informació de manera més ràpida;

·des del punt de vista semàntic, i independentment de la relació amb memòria cau, el nucli cau també podria considerar-se aquí una forma motivada, tenint en compte el sentit genèric de cau de lloc on s'amaga algú o alguna cosa (imatges de mapes, en aquest cas);

·permet fàcilment la creació de derivats (per exemple, encauament de mapes);

·té el suport de la majoria d'especialistes consultats.

Pel que fa a encauament de mapes, calc de l'anglès map caching, i als termes relacionats encauament local, encauament en servidor i encauament a demanda,

·són derivats de la forma cau de mapes, a partir del verb encauar ("Ficar, amagar dins un cau o amagatall", segons el diccionari normatiu);

·són designacions formalment adequades i motivades semànticament;

·encauament local, encauament en servidor i encauament a demanda són reduccions de encauament de mapes local, encauament de mapes en servidor i encauament de mapes a demanda, respectivament; totes tres són formes descriptives dels respectius conceptes i motivades: l'adjectiu local de encauament local ja es recull al diccionari normatiu amb el sentit de "Lligat a un sistema informàtic per proximitat o, més concretament, per l'existència d'una connexió elèctrica de tipus no telefònic", i forma part de nombrosos termes i expressions de l'àmbit informàtic, com ara unitat local, disc dur local o còpia local; servidor, al seu torn, és un "Ordinador programat per emmagatzemar i fer accessible informació a través d'una xarxa informàtica", segons el mateix diccionari normatiu; la locució a demanda, finalment, és en aquest cas un calc de l'anglès on demand, però té ja un ús força generalitzat;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

[Acta 542, 23 de febrer de 2012]

ca sessió individual, n f
ca caucus, n m sin. compl.
es caucus, n m
es sesión individual, n m
es sesión privada, n f
fr caucus, n m
fr entretien séparé, n m
fr rencontre individuel, n m
fr séance individuelle, n f
it caucus, n m
it incontro riservato, n m
it sessione privata, n f
en caucus, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Sessió que el mediador manté amb cadascuna de les parts per separat dins un procés de mediació, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè ho demana una de les parts.

Nota

1. La sessió individual, pel seu caràcter privat, facilita que les parts s'expressin lliurement, sense cohibició.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sessió individual (sin. compl. caucus):

S'aprova la denominació sessió individual i el sinònim complementari caucus pels motius següents:

Pel que fa a sessió individual,

·és una forma lingüísticament adequada, descriptiva del concepte i transparent, construïda amb el nucli sessió, d'ús habitual entre els experts en mediació per a referir-se a les reunions mantingudes amb les parts, i l'adjectiu individual ("D'un sol individu", segons el diccionari normatiu, i individu és "Persona, especialment quan pertany a una classe, a una corporació, a un grup social, a una comunitat humana"), referent al fet que les reunions són només amb una de les parts (les quals, al seu torn, poden estar constituïdes per una o per diverses persones físiques);

·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit;

·s'oposa a sessió conjunta, que és la forma amb què es designen les sessions convencionals, en què participen les dues parts en conflicte i el mediador;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·té el consens dels especialistes, que asseguren que és una forma que ja té ús.

Quant a caucus (manlleu de l'anglès d'origen algonquí (1), llengua en què caucauasu significa 'reunió de caps de tribu' o 'reunió de consellers', segons diverses fonts),

·és la forma tècnica utilitzada pels especialistes de l'àmbit i es documenta en nombrosos textos d'especialitat;

·s'utilitza també en la resta de llengües romàniques;

·té el suport dels especialistes de l'àmbit, que es mostren partidaris, malgrat tot, de donar prioritat a la forma sessió individual, més transparent per al públic general.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

·reunió individual: s'ha preferit la forma amb el nucli sessió (sessió individual), que és més habitual, segons els experts;

·sessió privada: s'ha descartat perquè, per definició, els continguts de les sessions de mediació, siguin del tipus que siguin, tenen caràcter confidencial i, per tant, l'adjectiu privat no resulta rellevant semànticament;

·sessió unilateral: tot i que, estrictament, seria una denominació adequada (unilateral és "Que afecta solament un dels costats o parts") no té ús i, a més, és una forma massa connotada;

·apart (proposada com a extensió del significat habitual d'aquest substantiu: "Allò que hom diu a part, especialment en una representació teatral", segons el diccionari normatiu): no té cap ús i no s'identificaria amb el concepte.

(1) L'algonquí és una llengua del grup de les algonquines, grup de llengües ameríndies d'Amèrica del Nord parlades a la costa atlàntica, a les planes centrals i al Canadà.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca cauda, n m
ca núvol de coa, n m sin. compl.
ca núvol de cua, n m sin. compl.
es cauda, n m
es nube de cola, n f
fr cauda, n m
fr nuage-queue, n m
en cauda, n
en tail cloud, n

Física > Meteorologia

Definició

Complement de núvol d'una supercèl·lula cumulonimbus que té la forma d'una cua que s'estén a un nivell baix des de la regió de precipitació principal fins al murus.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca caudats, n m pl
ca urodels, n m pl sin. compl.
es caudados, n m pl
es urodelos, n m pl
fr caudates, n m pl
fr urodèles, n m pl
en caudates, n pl
en urodeles, n pl
nc Caudata
nc Urodela

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Ordre d'amfibis de cos allargat, cap relativament petit, extremitats més o menys reduïdes i proveïts de cua en estat adult.

Nota

1. L'ordre dels caudats inclou, entre d'altres, els axolots, els ofegabous, les salamandres, les sirenes i els tritons.
2. Tot i que tradicionalment caudats (Caudata) i urodels (Urodela) s'han considerat denominacions sinònimes per a designar aquest ordre d'amfibis, les classificacions taxonòmiques de referència actuals tendeixen a preferir caudats com a denominació del grup complet (totes les espècies actuals i els seus parents fòssils més pròxims) i a reservar urodels per al grup format pel darrer avantpassat comú de totes les espècies vivents i els seus descendents.
Criteris aplicats pels Consell Supervisor en l'aprovació del terme audats (sin. compl. urodels)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma caudats com a sinònim (amb categoria de denominació principal) de la forma normativa urodels.

Criteris aplicats

·Tant caudats com urodels són denominacions lingüísticament adequades, adaptacions dels noms científics Caudata i Urodela, respectivament, d'acord amb els criteris generals de catalanització de noms de tàxons (noms llatins o llatinitzats).

·Tot i que tradicionalment Caudata i Urodela s'han considerat denominacions sinònimes per a designar aquest ordre d'amfibis, les classificacions taxonòmiques de referència actuals tendeixen a preferir Caudata i a reservar Urodela per al grup format pels representants actuals i els seus avantpassats comuns més recents. Aquesta evolució justifica que caudats sigui la forma principal i que urodels es mantingui com a sinònim complementari.

·La forma caudats és coherent amb la denominació adoptada per les principals classificacions taxonòmiques de referència. (1)

·Tot i que el diccionari normatiu recull només urodels com a denominació específica de l'ordre, la vitalitat de caudats en les obres especialitzades i la conveniència d'ajustar la terminologia catalana a les classificacions taxonòmiques actuals fan aconsellable incorporar aquesta forma com a denominació principal, mantenint urodels com a sinònim complementari. (2)

·Totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

(1) Concretament:
-FROST, Darrel. Amphibian species of the world [en línia]. 6.2. New York: American Museum of Natural History, 2026. <amphibiansoftheworld.amnh.org/>
-AmphibiaWeb [en línia]. Berkeley: University of California, 2025. <amphibiaweb.org/>

(2) El diccionari normatiu recull caudat -ada, però com a adjectiu amb el significat genèric "Proveït de cua".

[Acta 754, 15 de juny de 2026]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota