postimatge de tancament
postimatge de tancament
Comunicació > Publicitat
- ca postimatge de tancament, n f
- es after pack
- fr plan tampon
- en after pack
Comunicació > Publicitat
Definició
Part d'un espot, molt breu, que apareix després de la imatge de tancament, que sol ser la conclusió de l'espot o un gag.
postlocutiu -iva
postlocutiu -iva
Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**
- ca postlocutiu -iva, adj
- es poslingual, adj
- es poslocutivo -va, adj
- es postlingüístico -ca, adj
- es postlingual, adj var. ling.
- es postlingüístico -ca, adj var. ling.
- es postlocutivo -va, adj var. ling.
- fr postlingual -ale, adj
- fr postlinguistique, adj
- fr postlocutif -ive, adj
- it postlinguale, adj
- it postverbale, adj
- en postlingual, adj
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**
Definició
Que correspon al període posterior a l'adquisició del llenguatge oral.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.
S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:
·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);
·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;
·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;
·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.
Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).
Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).
També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.
[Acta 634, 21 de març de 2018]
postlocutiu -iva
postlocutiu -iva
Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**
- ca postlocutiu -iva, adj
- es postlingual, adj
- es postlingüístico -ca, adj
- es postlocutivo -va, adj
- es postlingual, adj var. ling.
- es postlingüístico -ca, adj var. ling.
- es postlocutivo -va, adj var. ling.
- fr postlingual -ale, adj
- it postlinguale, adj
- it postverbale, adj
- en postlingual, adj
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Ciències de la salut > Otorrinolaringologia, Neurolingüística, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**
Definició
Que pateix una sordesa postlocutiva.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sordesa prelocutiva, prelocutiu -iva, sordesa perilocutiva, perilocutiu -iva, sordesa postlocutiva i postlocutiu -iva.
S'aproven les denominacions sordesa prelocutiva, sordesa perilocutiva i sordesa postlocutiva, juntament amb els adjectius semànticament relacionat prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva, pels motius següents:
·són formes lingüísticament adequades: prelocutiu -iva, perilocutiu -iva i postlocutiu -iva són formes creades per adjunció dels prefixos cultes pre-, peri- i post- (que signifiquen, respectivament, 'abans', 'al voltant de' i 'després') al nucli locutiu -iva ("Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu", segons el diccionari normatiu, derivat del llatí locutio, que és, en general, l'acció de parlar);
·són formes motivades des del punt de vista semàntic i s'associen inequívocament amb els conceptes a què fan referència;
·són les formes utilitzades habitualment en català i es documenten en nombroses fonts especialitzades;
·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarten les formes creades sobre -fàsic -a (sordesa prefàsica, sordesa perifàsica, sordesa postfàsica, etc., del formant grec -fàsia, que vol dir 'paraula') perquè no tenen ús, malgrat que serien lingüísticament adequades.
Les formes creades sobre l'adjectiu lingüístic -a (sordesa prelingüística, sordesa perilingüística, etc.) també tenen poc ús i, a més, són poc específiques, ja que lingüístic -a no fa referència a l'oralitat, que en aquest cas és important, sinó que és, en general, "Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística", segons el diccionari normatiu. En altres llengües, malgrat tot, és una denominació habitual (per exemple, en castellà, en francès o en portuguès).
Les formacions amb verbal (sordesa preverbal, sordesa periverbal, etc.), que es documenten en altres llengües (sobretot en italià), també tenen poc ús en català i no són prou transparents (verbal és "relatiu a la paraula"), ja que en l'àmbit de la medicina hi ha diverses denominacions que contenen l'adjectiu verbal i no fan referència exactament al fet de parlar, sinó a les paraules (per exemple, amnèsia verbal, ceguetat verbal, memòria verbal, parafàsia verbal o audiometria verbal).
També s'han valorat les formes amb lingual (sordesa prelingual, sordesa perilingual, sordesa postlingual), habituals en anglès, i les formes amb -lingüe (sordesa prelingüe, sordesa perilingüe, etc.), però també s'han descartat. En el cas de lingual, perquè en català aquest adjectiu no fa referència al llenguatge, sinó només a l'òrgan de la cavitat bucal (en anglès, en canvi, té els dos sentits), i en el cas de les formes amb -lingüe, perquè no es documenten i perquè aquest formant sol referir-se a les llengües en concret (monolingüe, bilingüe, multilingüe, etc.), no al llenguatge com a facultat que permet la comunicació.
[Acta 634, 21 de març de 2018]
postporno
postporno
Antropologia > Sexualitat. Erotisme, Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema
- ca postporno, n m
- es posporno, n m
- es postporno, n m
- fr postporno, n m
- fr post-porno, n m var. ling.
- en post-porn, n
Antropologia > Sexualitat. Erotisme, Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema
Definició
Porno reivindicatiu d'influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, en què es qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d'un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, i en què es busca el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals, les persones discapacitades o, en general, de minories fins aleshores ignorades.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme postporno:
S'aprova la denominació postporno pels motius següents:
·és una forma lingüísticament adequada, creada sobre el substantiu porno, forma aprovada pel Consell Supervisor referida a la pornografia en general i, específicament, a un gènere audiovisual, i el prefix post-, que significa 'darrere', 'després', pel fet que el concepte fa referència un porno posterior al porno tradicional i, concretament, vinculat al postmodernisme(1);
·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte, tant en català com en altres llengües;
·té el vistiplau dels especialistes.
(1)El postmodernisme és un moviment filosòfic que comporta un distanciament respecte als pressupòsits de la modernitat i el trencament amb les grans ideologies de la història.
[Acta 639, 4 de juliol de 2018]
postpunk [en]
postpunk [en]
Música
- ca postpunk [en], n m
- es post punk, n m
- es post-punk, n m
- fr post-punk, n m
- fr postpunk, n m
- en post-punk, n
Música
Definició
Estil musical derivat del punk, originat a finals dels anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, que es caracteritza per unes estructures musicals més complexes i un caràcter experimental radical i rebel.
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:
D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.
1. Adopció directa del manlleu
En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:
a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.
b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.
2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana
En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.
b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.
c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.
d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.
3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu
En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.
b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).
c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.
[Acta 584, 18 de desembre de 2014]
postresplendor
postresplendor
Física, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
- ca postresplendor, n f
- ca resplendor romanent, n f sin. compl.
- es luminiscencia residual, n f
- es post-resplandor, n m
- es resplandor, n m
- es resplandor remanente, n m
- fr émission rémanente, n f
- en afterglow, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Física, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Radiació que queda després d'un esclat de raigs gamma, la qual té longituds d'ona més llargues.
Nota
- Les postresplendors poden ser de ràdio, llum o raigs X.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme postresplendor (sin. compl. resplendor romanent)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes postresplendor i resplendor romanent com a sinònims equivalents de la forma anglesa afterglow (replendor romanent com a sinònim complementari).
Criteris aplicats
·Totes dues són denominacions lingüísticament adequades i motivades semànticament, construïdes sobre el nucli resplendor ("Llum que emet un cos que resplendeix"), que s'adequa perfectament al concepte. Postresplendor (derivat per prefixació a partir del prefix d'origen llatí post- 'darrere', 'després') fa referència al fet que és una radiació que apareix després d'un esclat de raigs gamma, i la forma explicativa resplendor romanent posa l'èmfasi en el fet que és una radiació que es manté després d'un esclat de raigs gamma.
·Totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.
·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.
D'acord amb la normativa sobre l'ús del guionet, el prefix s'escriu aglutinat al substantiu.
Motius per a la sinonímia
Es proposa la sinonímia entre postresplendor i resplendor romanent, perquè totes dues formes han tingut suport entre els experts. Per motius de brevetat, es dona prioritat a la forma postresplendor.
Formes desestimades
Es descarta la forma resplendor, documentada en algunes fonts referida a aquest concepte, perquè no és prou precisa.
També es consideren poc precises les formes postemissió i emissió romanent.
Finalment, es descarten les formes postluminescència i luminescència residual, proposades per alguns especialistes, perquè altres experts consideren que luminescència designa un concepte més específic i no s'adequa del tot a l'anglès afterglow ("Emissió de llum caracteritzada pel fet que la intensitat de la radiació emesa a determinades longituds d'ona és més gran que la corresponent a la radiació tèrmica a la mateixa temperatura", segons el diccionari normatiu).
[Acta 649, 10 d'abril de 2019]
posttesar
posttesar
Construcció
- ca posttesar, v tr
- es postensar
Construcció
Definició
Tesar els cables d'una peça de formigó ja endurida perquè quedi precomprimida.
postura
postura
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
- ca àssana, n m
- ca postura, n f
- es asana, n m
- en asana, n
- sa āsana, n n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Cadascuna de les postures físiques, acompanyades d'una respiració conscient i una gran concentració, que s'adopten durant la pràctica del ioga.
Nota
- 1. L'àssana és el tercer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patanjali. Va precedit del niama i seguit del pranaiama.
- 2. La forma àssana prové de l'arrel sànscrita ās, que significa 'seure'. S'aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut.
-
Observacions del Consell Supervisor
Tant la forma originària, àssana, com la forma catalana equivalent, postura, tenen ús i per aquest motiu s'aproven com a sinònims absoluts. Àssana s'utilitza en contextos més especialitzats i postura sol ser la denominació més utilitzada a l'hora de referir-se amb formes catalanes a les diferents maneres que té el iogui de posar el cos (postura de l'arbre, postura de la muntanya, etc.). Per aquest motiu, en la denominació dels diferents tipus d'àssanes amb formes catalanes s'ha optat sempre per l'ús del nucli postura. Les formes catalanes conviuen, però, amb el manlleu sànscrit, que es proposa d'adaptar a l'ortografia i la pronúncia del català.
[Acta 651, 5 de juny de 2019]
postura de Hanuman
postura de Hanuman
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
- ca postura de Hanuman, n f
- ca postura de l'espagat, n f
- ca hanumanàssana, n m sin. compl.
- es postura del espagat, n f
- en monkey pose, n
- sa hanumanāsana, n n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
Definició
Postura en què el iogui es manté a terra amb el tronc dret i les cames totalment obertes en línia recta, l'una endavant i l'altra enrere.
Nota
- La forma hanumanàssana prové del sànscrit hanumanāsana, denominació constituïda pels formants hanuman (el déu Hanuman) i āsana 'postura'.
postura de l'àguila
postura de l'àguila
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
- ca postura de l'àguila, n f
- ca garudàssana, n m sin. compl.
- es postura del águila, n f
- en eagle pose, n
- sa garuḍāsana, n n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
Definició
Postura en què el iogui es manté dret, aguantant-se sobre una cama, lleugerament flexionada, i amb l'altra cama entrellaçada per davant, amb els braços estirats cap endavant formant angle recte i també entrellaçats, i la mirada fixa en un punt més enllà de les mans.
Nota
- La forma garudàssana prové del sànscrit garuḍāsana, denominació constituïda pels formants garuḍa 'àguila' i āsana 'postura'.
