Back to top
postura de la grua postura de la grua

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  postura de la grua, n f
  • ca  bakàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la grulla, n f
  • en  crane pose, n
  • sa  bakāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb el cos encongit, els braços estirats per davant de les cames i les cames doblegades i elevades, de manera que les cuixes toquen al tronc i els genolls toquen a la part alta dels braços o a les aixelles, mantenint la mirada fixa cap endavant.

Nota

  • 1. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la grua i la postura del corb, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
  • 2. La forma bakàssana prové del sànscrit bakāsana, denominació constituïda pels formants baka 'agró' o 'grua' i āsana 'postura'.
postura de la llagosta postura de la llagosta

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

  • ca  postura de la llagosta, n f
  • ca  xalabhàssana, n m sin. compl.
  • es  postura del saltamontes, n f
  • en  locust pose, n
  • sa  śalabhāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició
Postura en què el iogui es manté estirat de bocaterrosa amb el tronc en contacte amb el terra, les cames estirades rectes enlaire o bé una cama enlaire i l'altra estirada tocant a terra, els braços estirats cap enrere, al costat del cos o per sota, amb el palmell a terra i el cap aixecat.

Nota

  • La forma xalabhàssana prové del sànscrit śalabhāsana, denominació constituïda pels formants śalabha 'llagost, llagosta' i āsana 'postura'.
postura de la mà al dit gros del peu postura de la mà al dit gros del peu

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

  • ca  postura de la mà al dit gros del peu, n f
  • ca  uthita-hasta-padangusthàssana, n m sin. compl.
  • es  postura del canguro extendida, n f
  • en  extended hand-to-big toe pose, n
  • sa  utthita-hasta-pādaṅguṣṭhāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició
Postura en què el iogui, aguantant-se dret sobre una cama, s'agafa el dit gros del peu de l'altra cama, estirada cap endavant a l'altura del maluc, amb els dits polze i índex de la mà del mateix costat.

Nota

  • La forma uthita-hasta-padangusthàssana prové del sànscrit utthita-hasta-pādaguṣṭhāsana, denominació constituïda pels formants utthita 'aixecat', hasta 'mà', pāda 'peu', aguṣṭha 'dit gros' i āsana 'postura'.
postura de la mitja torsió espinal postura de la mitja torsió espinal

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+SN)**

  • ca  postura de la mitja torsió espinal, n f
  • ca  ardha-matsiendràssana, n m sin. compl.
  • ca  mitja postura del Senyor dels peixos, n f sin. compl.
  • es  media postura de Matsyendra, n f
  • es  media torsión espinal, n f
  • en  half Lord of the fishes, n
  • en  half spinal twist, n
  • sa  ardha-matsyendrāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+SN)**

Definició
Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb una cama doblegada tocant a terra i l'altra per sobre, elevada en angle recte, la columna vertebral i el cap girats en sentit contrari al de la cama elevada i la mà de l'altra banda alçada o al nivell de la cama.

Nota

  • La forma ardha-matsiendràssana prové del sànscrit ardha-matsyendrāsana, denominació constituïda pels formants ardha 'mig', Matsyendra 'Senyor dels peixos' i āsana 'postura'. Senyor dels peixos és el nom del mestre fundador del hatha-ioga.
postura de la muntanya postura de la muntanya

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  postura de la muntanya, n f
  • ca  tadàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la montaña, n f
  • en  mountain pose, n
  • sa  tāḍāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Postura en què el iogui es manté dret, amb la pelvis en retroversió, les cames lleugerament flexionades, els peus junts i els braços estirats a banda i banda del cos.

Nota

  • 1. La postura de la muntanya s'utilitza, sovint, com a postura de transició entre altres postures. Algunes escoles adopten una variant en què, a partir de la posició bàsica, el iogui es posa de puntetes, mantenint la pelvis en retroversió, alça els braços, entra el mentó i manté la caixa toràcica ben elevada.
  • 2. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la muntanya i la postura de l'atenció, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
  • 3. La forma tadàssana prové del sànscrit tāāsana, denominació constituïda pels formants tāa 'muntanya' i āsana 'postura'.
postura de la papallona postura de la papallona

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  postura del sabater, n f
  • ca  badha-konàssana, n m sin. compl.
  • ca  bhadràssana, n m sin. compl.
  • ca  postura de la papallona, n f sin. compl.
  • es  postura de la mariposa, n f
  • es  postura del ángulo cerrado, n f
  • es  postura del zapatero, n f
  • en  bound angle pose, n
  • en  butterfly pose, n
  • en  cobbler's pose, n
  • sa  baddha-koṇāsana, n n
  • sa  bhadrāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb l'esquena i el cap rectes, les cames obertes i les plantes dels peus juntes, els talons a prop del perineu, els braços rectes a la part davantera del cos i les mans agafades als peus.

Nota

  • La forma badha-konàssana prové del sànscrit baddha-koāsana, denominació constituïda pels formants baddha 'tancat', koa 'angle' i āsana 'postura'. La forma bhadràssana prové del sànscrit bhadrāsana, denominació constituïda pels formants bhadra 'fortuna' i āsana 'postura'.
postura de la pinça asseguda postura de la pinça asseguda

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  postura de la pinça asseguda, n f
  • ca  paixtximotanàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de estiramiento posterior, n f
  • es  postura de la pinza sentada, n f
  • en  seated forward bend pose, n
  • sa  paścimottānāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Postura en què el iogui es manté assegut a terra amb les cames juntes i estirades cap endavant, el tronc flexionat fins a tocar a les cames, i els braços i les mans també estirats cap endavant, fins a tocar als dits dels peus amb les mans, o, de vegades, estirats cap enrere.

Nota

  • La forma paixtximotanàssana prové del sànscrit paścimottanāsana, denominació constituïda pels formants paścima 'part posterior', uttāna 'estirat' i āsana 'postura'.
  • Observacions del Consell Supervisor

    La forma postura de la pinça asseguda hauria de ser, estrictament, postura de la pinça d'assegut, perquè qui seu no és la postura (assegut -uda significa, segons el diccionari normatiu, "Que seu"), sinó la persona que fa la postura. El Consell Supervisor considera, malgrat tot, que es tracta d'una ampliació de significat possible de l'adjectiu assegut -ada, que ha passat a tenir també el significat de "Dit de la posició en què una persona està asseguda". Cal tenir present, de fet, que aquesta accepció ja es documenta al Diccionari descriptiu de la llengua catalana ("[Posició, representació] en què una persona està asseguda") i que en altres llengües romàniques també és habitual.

    Segons això, es reconsidera la decisió presa pel mateix Consell Supervisor en la reunió núm. 212 (19 de setembre de 1995), en què es va descartar la forma posició asseguda en l'àmbit de la gimnàstica ("Posició en què el cos del gimnasta descansa sobre la part posteroinferior del tronc") i es va proposar com a alternativa posició d'assegut.

    [Acta 652, 26 de juny de 2019]
postura de la pinça dreta postura de la pinça dreta

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 4: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  postura de la pinça dreta, n f
  • ca  postura de les mans als peus, n f
  • ca  hasta-padàssana, n m sin. compl.
  • ca  utanàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la flexión hacia adelante, n f
  • es  postura de la pinza de pie, n f
  • es  postura de las manos a los pies, n f
  • es  postura del estiramiento, n f
  • en  hands to feet pose, n
  • en  standing forward bend pose, n
  • sa  hasta-pādāsana, n n
  • sa  pāda-hastāsana, n n
  • sa  pādottānāsana, n n
  • sa  uttānāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 4: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Postura en què el iogui es manté dret amb les cames juntes i estirades i el tronc completament flexionat cap avall, amb els braços estirats, les mans recolzades a terra, a banda i banda dels peus, i el cap i la cara tocant als genolls.

Nota

  • Les formes hasta-padàssana i utanàssana provenen dels sànscrit i estan constituïdes pels formants hasta 'mà', pāda 'peu' i āsana 'postura', d'una banda, i uttāna 'estirat' i āsana 'postura', de l'altra. En sànscrit hi ha altres denominacions: pāda-hastāsana, constituïda pels formants pāda 'peu', hasta 'mà' i āsana 'postura', i pādottānāsana, constituïda per pāda 'peu', uttana 'estirat' i āsana 'postura'.
postura de la piràmide postura de la piràmide

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  postura del gos mirant avall, n f
  • ca  adho-mukha-xuanàssana, n m sin. compl.
  • ca  postura de la piràmide, n f sin. compl.
  • es  postura de la pirámide, n f
  • es  postura del perro boca abajo, n f
  • en  downward-facing dog, n
  • sa  adho-mukha-śvanāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Postura en què el iogui es manté amb les mans i els peus tocant a terra, els malucs elevats i els braços i les cames estirats, formant un triangle amb el terra.

Nota

  • La forma adho-mukha-xuanàssana prové del sànscrit adho-mukha-śvanāsana, denominació constituïda pels formants adho 'avall', mukha 'de cara a', śvana 'gos' i āsana 'postura'.
postura de la roda postura de la roda

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 4: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

  • ca  postura de l'arc aixecat, n f
  • ca  postura de la roda, n f
  • ca  txakràssana, n m sin. compl.
  • ca  urdhva-dhanuràssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la rueda, n f
  • es  postura del arco boca arriba, n f
  • es  postura del arco levantado, n f
  • en  upward-facing bow pose, n
  • en  wheell pose, n
  • sa  cakrāsana, n n
  • sa  ūrdhva-dhanurāsana, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 4: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició
Postura en què el iogui es manté amb els peus i les mans a terra i el tronc arquejat enlaire.

Nota

  • La forma txakràssana prové del sànscrit cakrāsana, denominació constituïda pels formants cakra 'roda' i āsana 'postura'. La forma urdhva-dhanuràssana prové del sànscrit ūrdhva-dhanurāsana, denominació constituïda per ūrdhva 'cap amunt', dhanus 'arc' i āsana 'postura'.