Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  adenoma, n m
  • ca  tumor adenoide, n m sin. compl.
  • es  adenoma
  • es  tumor adenoide
  • fr  adénome
  • en  adenoid tumor
  • en  adenoma

Ciències de la salut > Oncologia

Definició
Tumor benigne causat per la proliferació d'un epiteli glandular normal.
  • ca  tumorlet, n m
  • es  tumorcillo
  • es  tumorlet
  • es  tumorlet pulmonar
  • fr  tumorlet
  • it  tumorlet
  • pt  tumorlet
  • en  pulmonary tumorlet
  • en  tumorlet

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definició
Agregat peribronquiolar de cèl·lules neuroendocrines, de mida inferior als 0,5 cm i de caràcter benigne i asimptomàtic, que apareix generalment en diversos focus com a reacció a una lesió obstructiva bronquiolar.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tumorlet:

    S'aprova el terme tumorlet, manlleu de l'anglès (constituït pel substantiu tumor 'tumor' i el sufix anglès de diminutiu -let), pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada pels especialistes per a designar el concepte;

    ·des del punt de vista lingüístic, s'insereix sense problema en el sistema gràfic i fònic del català;

    ·en la resta de llengües de referència també s'utilitza el manlleu amb normalitat i es documenta en nombroses fonts especialitzades i terminològiques;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta la forma tumorlet pulmonar perquè es considera redundant, ja que la forma simple tumorlet ja s'associa únicament amb nòduls pulmonars. També en anglès la denominació simple ha quedat restringida actualment a aquest ús, malgrat que estrictament té un sentit més genèric (equivaldria a petit tumor) i que inicialment s'havia utilitzat amb un sentit més ampli.

    Es desestima també la forma descriptiva hiperplàsia epitelial bronquiolar perquè alguns especialistes consideren que no és una forma del tot adequada semànticament, ja que un tumorlet no és estrictament, segons aquests especialistes, ni una hiperplàsia ni una neoplàsia.

    També s'ha desestimat el calc tumoret, perquè és una forma massa genèrica que no s'identificaria amb el concepte, segons tots els experts.
  • La gènesi d'un tumorlet pot estar associada a bronquièctasi, fibrosi pulmonar intersticial, abscessos, infeccions (per exemple, tuberculosi) o irradiació pulmonar.
  • Si bé la forma tumorlet s'ha associat de vegades, especialment en anglès, a petits nòduls de localització diversa, actualment s'utilitza només referida a nòduls del sistema pulmonar.
  • ca  túnel passant, n m
  • es  túnel pasante, n m
  • fr  tunnel passant, n m
  • it  passante ferroviario, n m
  • it  tunnel passante, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Túnel practicat en una zona sense accidents geogràfics, sovint una ciutat, per a permetre la circulació de vehicles sense ocupar sòl útil, amb l'objectiu que puguin circular amb fluïdesa sense interferir en la mobilitat de superfície.

Nota

  • 1. Els túnels passants s'utilitzen sobretot en el mode ferroviari per a poder travessar el centre de les ciutats. Per exemple, a Barcelona són túnels passants de tren el túnel de plaça Catalunya i el túnel de passeig de Gràcia.
  • 2. L'equivalent italià passante ferroviario no té un sentit general, sinó que fa referència únicament als túnels practicats sota sol urbà per a la circulació de trens.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme túnel passant

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma túnel passant.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció de l'adjectiu passant a la base nominal túnel. Semànticament, l'adjectiu pren el sentit de passar referit a un trajecte o un curs d'aigua que té part del seu recorregut per un lloc determinat, per a indicar que no té la funció de superar un accident geogràfic sinó de passar per una població concreta, habitualment una ciutat.

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·Té un ús important en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades.

    ·En castellà, francès i italià s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 746, 15 de desembre de 2025]
  • ca  tupaids, n m pl
  • nc  Tupaiidae

Zoologia > Mamífers

Definició
Família de mamífers de l'ordre dels escadentis.
  • ca  tupla, n f
  • es  tupla, n f
  • fr  n-uplet, n m
  • fr  nuplet, n m
  • fr  uplet, n m
  • it  tupla, n f
  • en  tuple, n

Informàtica

Definició
Conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).

    També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]
  • ca  túrdids, n m pl
  • nc  Turdidae

Zoologia > Ocells

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  turen, n m
  • es  turen
  • fr  demi-boucle
  • en  half loop

Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definició
Salt en què el patinador, desplaçant-se d'esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació completa enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprèn el contacte amb la pista amb la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d'esquena, amb el fil interior del patí d'aquesta cama.

Nota

  • Tècnicament es considera un element d'enllaç.
  • La denominació turen prové del nom del patinador suec Per Turen.
  • ca  turisme aqüícola, n m
  • es  turismo acuícola, n m
  • fr  tourisme aquacole, n m
  • pt  turismo aquícola, n m
  • en  aquaculture tourism, n
  • de  Aquakulturtourismus, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius d'aqüicultors que es practica amb l'objectiu de conèixer les activitats i els productes del medi aqüícola.

Nota

  • Entre les activitats i els serveis del turisme aqüícola destaquen les excursions amb catamarà per a visitar muscleres o la immersió en zones properes a les gàbies de cultiu de peixos.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme turisme aqüícola

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació turisme aqüícola.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i transparent, constituïda pel nucli turisme, referit al conjunt d'activitats relacionades amb les persones que viatgen per recreació, i l'adjectiu aqüícola, definit al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1) amb el sentit "De l'aqüicultura".

    ·És una forma ja plenament implantada, que es documenta en nombrosos textos especialitzats i en textos legals.

    ·Els especialistes confirmen que té ús i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    (1) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2018]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    [Acta 659, 22 de gener de 2020]
  • ca  necroturisme, n m
  • ca  turisme de cementiris, n m
  • es  necroturismo, n m
  • es  turismo de cementerios, n m
  • fr  nécrotourisme, n m
  • en  cemetery tourism, n
  • en  necrotourism, n
  • en  tombstone tourism, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Turisme consistent a visitar cementiris, pel seu valor artístic, espiritual o perquè hi ha alguna persona cèlebre enterrada.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme necroturisme (sin. compl. turisme de cementiris)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma necroturisme i el sinònim turisme de cementiris.

    Criteris aplicats

    ·Pel que fa a necroturisme, és una denominació lingüísticament adequada, formada amb la forma prefixada necro- del mot grec nekrós, 'cos mort', i la paraula turisme.

    ·Pel que fa a turisme de cementiris, és una forma descriptiva, ja que aquesta mena de turisme (entès com a 'Conjunt d'activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents del seu domicili habitual per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats de lleure, de feina o per altres motius') consisteix a visitar cementiris.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
  • ca  oleoturisme, n m
  • ca  turisme de l'oli, n m sin. compl.
  • es  oleoturismo, n m
  • es  turismo del aceite, n m
  • es  turismo del olivo, n m
  • es  turismo oleícola, n m
  • fr  oléotourisme, n m
  • fr  tourisme de l'huile, n m
  • fr  tourisme de l'huile d'olive, n m
  • fr  tourisme oléicole, n m
  • en  olive oil tourism, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l'objectiu de conèixer el món de l'oli, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen oliveres.

Nota

  • Entre les activitats i els serveis de l'oleoturisme destaquen visites a oliverars, oliveres monumentals, trulls i museus específics; tasts d'oli; tallers de cuina i adquisició en origen d'oli, olives i articles relacionats (cosmètics, olives adobades, artesania de fusta d'olivera, etc.).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme oleoturisme (sin. compl. turisme de l'oli)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació oleoturisme, juntament amb el sinònim complementari turisme de l'oli.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: oleoturisme és un compost a la manera culta creat sobre el nucli turisme, referit al conjunt d'activitats relacionades amb les persones que viatgen per recreació, i la forma prefixada d'origen llatí oleo-, que significa 'oli', força present en català (oleoducte, oleòmetre, etc.); turisme de l'oli, al seu torn, és un sintagma descriptiu del concepte.

    ·Segueixen el paradigma denominatiu d'altres conceptes afins, en què també es dona una sinonímia entre un compost sintètic i una forma sintagmàtica descriptiva: és el cas de fructiturisme i turisme de la fruita, per a la modalitat de turisme que es practica amb l'objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, o de micoturisme i turisme del bolet, per a la modalitat de turisme que té per finalitat la difusió del món dels bolets.

    ·La forma oleoturisme és sintètica i transparent, i segueix el paral·lelisme d'altres denominacions de conceptes afins ja consolidades, com ara agroturisme, cicloturisme, ecoturisme o enoturisme, també creades per composició a la manera culta.

    ·Totes dues es documenten ja àmpliament.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    S'han valorat també les variants sintagmàtiques turisme oleícola i turisme de l'olivera, possibles des del punt de vista lingüístic i motivades semànticament, però s'ha optat per turisme de l'oli per ús, perquè és una forma més habitual.

    La forma oleïturisme (a partir del formant olei-, variant de oleo-), que també seria lingüísticament possible, s'ha descartat perquè no té ús.

    [Acta 659, 22 de gener de 2020]