Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  barrera inherent, n f
  • es  barrera inherente
  • fr  barrière inhérente
  • en  inherent barrier

Definició
Projecció màxima que funciona com a barrera pel fet de no estar marcada lèxicament, això és, pel fet de no estar regida per un nucli lèxic que li assigne paper temàtic.

Nota

  • El sintagma verbal, per exemple, és una barrera inherent.
  • ca  barrera per herència, n f
  • es  barrera por herencia
  • fr  barrière par héritage
  • en  barrier by inheritance

Definició
Projecció màxima que funciona com a barrera pel fet de dominar immediatament una barrera inherent.
  • ca  base, n f
  • es  base
  • fr  base
  • en  base

Definició
En morfologia, constituent que se sotmet a un determinat procés morfològic, especialment d'afixació, però també d'altres com la composició o el truncament.

Nota

  • Així, per mitjà de l'afixació, feliç és la base a partir de la qual es forma felicitat, i felicitat és la base a partir de la qual es forma infelicitat i blat de moro és la base a partir de la qual es forma blatdemorar. I per mitjà del truncament, televisió és la base a partir de la qual es forma tele. Les bases poden tenir una complexitat variable, ja que poden ser monomorfemàtiques, com feliç en felicitat, que es redueix a l'arrel, o plurimorfemàtiques, com felicitat en infelicitat, que conté una arrel i un sufix, o televisió en tele, que conté dues arrels. Es parla de base temàtica o tema per a referir-se a les bases a les quals s'afigen els afixos flexius, per exemple, la base canta a partir de la qual s'obté cantava, cantarà, cantant, etc.
  • ca  base, n f
  • es  base
  • fr  base
  • en  base

Definició
En gramàtica generativa, component de base.
  • ca  base, n f
  • es  base
  • fr  base
  • en  base

Definició
En lingüística cognitiva, domini o conjunt de dominis cognitius que requereix una predicació, o estructura semàntica, per a poder ser caracteritzada.

Nota

  • Per exemple, la base per a caracteritzar el mot hipotenusa és la concepció d'un triangle recte; la de oncle, el conjunt de relacions de parentiu.
  • ca  base articulatòria, n f
  • es  base articulatoria
  • fr  base articulatoire
  • en  articulatory base

Definició
Conjunt d'hàbits articulatoris que caracteritzen una llengua determinada, normalment a partir de la posició de repòs.

Nota

  • A vegades ha sigut considerat erròniament com un producte de condicionaments biològics.
  • ca  base d'analogia, n f
  • es  base de analogía
  • fr  base d'analogie
  • en  analogical base

Definició
Mot o conjunt de mots que serveix de model en un canvi analògic.

Nota

  • Les formes verbals diga, siga i estiga, per exemple, són la base que justifica els canvis analògics càpia > càpiga, sàpia > sàpiga.
  • ca  base de comparació, n f
  • es  base de comparación
  • fr  base de comparaison
  • en  basis of comparison

Definició
Conjunt de trets comuns als membres d'una oposició.

Nota

  • La base de comparació dels fonemes /k/ i /g/, per exemple, està constituïda pels trets oclusiu i velar.
  • ca  base de comparació, n f
  • es  base de comparación
  • fr  base de comparaison
  • en  basis of comparison

Definició
Constituent d'una construcció comparativa sobre el qual incideix el quantificador comparatiu de grau.

Nota

  • Per exemple, lluny en Ara viu més lluny que abans o peix en Menja molt més peix que nosaltres.
  • ca  base de dades lèxiques, n f
  • es  base de datos léxicos
  • fr  base de données lexicales
  • en  lexical database

Definició
Conjunt d'informacions referides al lèxic organitzat i tractat informàticament per mitjà de suports lògics especialitzats.