Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  base modal, n f
  • es  base modal
  • fr  base modale
  • en  modal base

Definició
En lògica, subconjunt de mons possibles que són accessibles en una determinada situació.
  • ca  base temàtica, n f
  • ca  tema, n m sin. compl.
  • es  base temática
  • es  tema
  • fr  base thématique
  • fr  thème
  • en  thematical base
  • en  theme

Definició
Constituent morfològic al qual s'afigen les desinències o afixos de flexió pròpiament dits.

Nota

  • Per exemple, en la forma verbal cantàvem, la base temàtica és canta. A aquesta base, formada per l'arrel (cant‑) i la vocal temàtica (‑a‑), s'hi afigen l'afix de temps, aspecte i mode (‑ve‑) i el de persona i nombre (‑m‑).
  • ca  bàsic -a, adj
  • es  básico -ca
  • fr  élémentaire
  • en  basic

Definició
Dit del nivell de coneixement d'una llengua que comprén els elements gramaticals mínims necessaris per a poder parlar i entendre aquesta llengua.

Nota

  • Anglés bàsic, català bàsic, etc.
  • ca  basilecte, n m
  • es  basilecto
  • fr  basilecte
  • en  basilect

Definició
Varietat lingüística pròpia de les classes socioculturalment més baixes.

Nota

  • Originàriament el terme s'utilitzava per a designar la varietat més baixa o menys estàndard d'una comunitat amb llengua criolla. Contrasta amb acrolecte i mesolecte.
  • ca  conductisme, n m
  • ca  behaviorisme, n m sin. compl.
  • es  behaviorismo
  • es  conductismo
  • fr  béhaviourisme
  • en  behaviorism

Definició
Escola de psicologia desenvolupada sobretot als Estats Units a partir de la segona dècada del segle XX caracteritzada per un marcat caràcter antimentalista i per una gran valoració dels fets observables físicament.

Nota

  • Aquesta escola ha tingut una forta influència en l'estructuralisme americà, influència que es constata en el rebuig de tota aproximació mentalista al llenguatge i en l'estudi del significat a partir de relacions estímul/resposta que s'estableixen en situacions concretes. Burrhus F. Skinner, un dels màxims representants del conductisme, mantingué amb Noam Chomsky una important polèmica sobre el procés d'adquisició del llenguatge.
  • ca  bemollitzat -ada, adj
  • es  bemolizado ‑da
  • fr  bémolisé ‑ée
  • en  flat

Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de tonalitat que es caracteritza, acústicament, per un descens o afebliment dels components de freqüències altes respecte dels sons normals corresponents.

Nota

  • Articulatòriament, presenten una obertura més estreta en la part anterior o posterior del ressonador bucal. Són bemollitzades les vocals labialitzades /o, ɔ, u/. S'oposa a no bemollitzat o normal.
  • ca  benefactiu, n m
  • es  benefactivo
  • fr  bénéficiaire
  • en  benefactive

Definició
Paper semàntic que es refereix a l'entitat animada que es beneficia de la situació descrita per la resta de l'oració.

Nota

  • A vegades resulta difícil diferenciar aquest paper semàntic del paper d'experimentador. En general, es pot considerar que l'experimentador està involucrat més directament en l'esdeveniment verbal que no el benefactiu. En una oració com ara Vam comprar flors a Enric per a Jordi, Jordi té el paper semàntic de benefactiu.
  • ca  beta, n f
  • es  beta
  • fr  béta
  • en  beta

Definició
En gramàtica generativa, variable, de símbol β, utilitzada per a generalitzar i simplificar una regla o una definició.

Nota

  • V. alfa.
  • ca  betacisme, n m
  • es  betacismo
  • fr  bétacisme
  • en  betacism

Definició
Pèrdua de la distinció entre el fonema labiodental /v/ i el fonema bilabial /b/ pel procés de substitució del primer pel segon.

Nota

  • En català aquest procés es dona, per exemple, en els dialectes central i apitxat.
  • ca  equivalència, n f
  • ca  bicondicional, n f sin. compl.
  • ca  doble implicació, n f sin. compl.
  • es  bicondicional
  • es  equivalencia
  • fr  biconditionnelle
  • fr  équivalence
  • en  biconditional
  • en  equivalence

Definició
En lògica, implicació bilateral simbolitzada per mitjà de ≡ o ↔, que té el significat de 'si i només si'.

Nota

  • L'equivalència pot ser definida com la conjunció de dues implicacions. Des d'aquesta perspectiva, (p ↔ q) es pot definir com a (p → q) & (q → p).