Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  centre, n m
  • es  centro
  • fr  centre
  • en  center

Definició
En l'estructuralisme europeu, element nuclear d'un constituent, per oposició a la perifèria, formada pels elements marginals.

Nota

  • Així, en una oració, el predicat s'identifica amb el centre i el subjecte amb la perifèria. Dins del predicat, d'altra banda, verb i complements constitueixen el centre, per oposició als adjunts, que s'identifiquen amb la perifèria.
  • ca  centre, n m
  • es  centro
  • fr  centre
  • en  center

Definició
En dialectologia, localitat la parla de la qual es té en compte en l'elaboració d'un mapa lingüístic.
  • ca  cim, n m
  • ca  centre de síl·laba, n m sin. compl.
  • ca  cim de sonicitat, n m sin. compl.
  • ca  pic, n m sin. compl.
  • es  centro de sílaba
  • es  cima
  • fr  centre de syllabe
  • fr  sommet
  • en  syllable centre
  • en  syllable peak

Definició
Constituent central o nuclear d'una síl·laba format per una vocal o una sonant.

Nota

  • El nucli és l'element de major perceptibilitat o sonicitat de la síl·laba. [V. jerarquia de sonicitat]
  • ca  dens -a, adj
  • ca  centrífug -a, adj sin. compl.
  • ca  compacte -a, adj sin. compl.
  • es  centrífugo ‑ga
  • es  compacto ‑ta
  • es  denso ‑sa
  • fr  centrifuge
  • fr  compact ‑acte
  • fr  dense
  • en  compact

Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una concentració de l'energia en una regió central i relativament estreta de l'espectre auditiu, que va acompanyada d'un augment de l'energia total.

Nota

  • Articulatòriament, són centrífugs i presenten un ressonador en forma de trompeta. Són denses les vocals obertes i les consonants velars i palatals. S'oposa a difús.
  • ca  difús -usa, adj
  • ca  centrípet -a, adj sin. compl.
  • es  centrípeto ‑ta
  • es  difuso ‑sa
  • fr  centripète
  • fr  diffus ‑use
  • en  diffuse

Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una concentració de l'energia en les zones extremes de l'espectre.

Nota

  • Articulatòriament, són centrípets i presenten una cavitat menor davant de l'obstrucció (en les consonants) o de l'estretiment (en les vocals) que darrere. Són difuses les vocals tancades i les consonants labials i dentals. S'oposa a dens.
  • ca  cercle, n m
  • es  círculo
  • fr  cercle
  • en  school

Definició
Grup d'investigadors que parteixen d'uns principis metodològics comuns.

Nota

  • Per exemple, el Cercle Lingüístic de Copenhaguen, o glossemàtica, i el Cercle Lingüístic de Praga, o Escola de Praga.
  • ca  retroflex -a, adj
  • ca  cacuminal, adj sin. compl.
  • ca  cerebral, adj sin. compl.
  • es  cacuminal
  • es  retroflejo ‑ja
  • fr  cacuminal ‑ale
  • fr  rétroflexe
  • en  cacuminal
  • en  retroflex

Definició
Dit del so o del fonema que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza amb l'elevació del dors de la punta de la llengua cap al paladar, com la [ɾ] precedida de vocal en l'anglés nord-americà.

Nota

  • Acústicament, són bemol·litzats.
  • ca  aturat -ada, adj
  • ca  chômeur [fr], adj sin. compl.
  • ca  At, adj abrev.
  • es  chômeur
  • es  parado ‑da
  • fr  chômeur ‑euse
  • en  chômeur

Definició
En gramàtica relacional, dit del sintagma nominal la funció profunda o originària del qual ha sigut assumida per un altre sintagma nominal.

Nota

  • El subjecte d'una oració activa, per exemple, es degrada a la categoria d'aturat en l'oració passiva, per tal com la funció de subjecte hi és desenvolupada pel primitiu objecte directe. Els elements aturats estan mancats d'algunes de les propietats gramaticals originàries: el nominal aturat de la passiva no concorda amb el verb, és un sintagma preposicional i ocupa posicions perifèriques.
  • ca  cicle, n m
  • ca  període, n m sin. compl.
  • ca  vibració doble, n m sin. compl.
  • es  ciclo
  • fr  cycle
  • en  cycle

Definició
En fonètica, unitat de mesura de la freqüència d'un so.

Nota

  • Correspon a l'interval de temps que enregistra un oscil·lògraf de cresta a cresta de les ones, o entres dos punts corresponents del traçat de les ones.
  • ca  cicle, n m
  • es  ciclo
  • fr  cycle
  • en  cycle

Definició
En gramàtica generativa, principi que permet l'aplicació de les regles transformacionals d'una manera reiterada i ordenada en les diferents oracions contingudes en un mateix arbre o indicador sintagmàtic.

Nota

  • D'acord amb aquest principi, les regles s'apliquen en primer lloc a l'oració més baixa o inserida; tot seguit a l'oració immediatament més alta, i així fins a arribar a l'oració matriu. El principi de la ciclicitat s'ha utilitzat també en fonologia generativa per a donar compte de les variacions fonològiques produïdes en els mots o els sintagmes. A partir d'una anàlisi dels mots i sintagmes per mitjà de parèntesis o claudàtors, es considera que les regles fonològiques s'apliquen en primer lloc als elements inclosos en els parèntesis més interiors i continuen cap als més exteriors.