classificació
classificació
- ca classificació, n f
- es clasificación
- fr classification
- en classification
Definició
Operació lingüística que consisteix a distribuir les unitats lingüístiques en classes o categories que tenen propietats semblants.
Nota
- Amb aquest procediment s'obtenen paradigmes i, sobretot, s'elabora el sistema fonològic, morfosintàctic i semàntic d'una llengua.
classificador
classificador
- ca classificador, n m
- es clasificador
- fr classificateur
- en classifier
Definició
Afix que s'utilitza principalment en algunes llengües africanes per a indicar la categoria a què pertany un mot.
claudàtor
claudàtor
- ca claudàtor, n m
- es corchetes
- fr crochets
- en brackets
Definició
Cadascun dels dos signes gràfics, el d'obertura ( [ ) i el de tancament ( ] ), usats en diferents nivells d'anàlisi lingüística amb valors diferents.
Nota
- En fonètica, s'utilitzen per a identificar els al·lòfons d'un fonema —per exemple, l'al·lòfon fricatiu [ð] del fonema /d/— o per a delimitar una transcripció fonètica. En sintaxi i lexicologia, serveixen per a representar l'estructura jeràrquica dels constituents d'un mot o d'un sintagma. L'oració Pere agafà la clau, per exemple, pot representar-se com segueix: [[Pere] [[agafà] [[la] [clau]]]]. Aquest tipus d'anàlisi s'anomena parentetització o, simplement, anàlisi amb claudàtors. Finalment, en semàntica i en altres disciplines gramaticals, s'utilitzen per a designar trets distintius: [+humà], [−comptable], [+sonor], per exemple.
clàusula
clàusula
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- fr phrase
- en clause
Definició
Unitat sintàctica oracional integrada en una oració composta.
Nota
- El terme clàusula, adaptació del mot anglés clause, equival, en altres terminologies, al de proposició o simplement al de oració principal i oració subordinada o inserida.
clàusula
clàusula
- ca proposició, n f
- ca clàusula, n f sin. compl.
- es proposición
- fr proposition
- en clause
Definició
Cadascuna de les oracions que formen part d'una una oració complexa o composta.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, es parla de proposició principal, proposició subordinada, proposició relativa, proposició completiva, etc. La distinció entre proposició i oració no és acceptada unànimement. Els lingüistes que proposen diferenciar aquests conceptes es basen en la idea que les proposicions tenen estructura oracional (és a dir, tenen un subjecte i un predicat) però estan mancades de la independència sintàctica i fonològica típica de les oracions. Els lingüistes que no estableixen aquestes distincions consideren, en canvi, que tota estructura dotada d'un subjecte i d'un predicat és una oració i que l'oració és una categoria recursiva que pot contenir com a constituent una altra oració.
clàusula absoluta
clàusula absoluta
- ca construcció absoluta, n f
- ca clàusula absoluta, n f sin. compl.
- es cláusula absoluta
- es construcción absoluta
- fr construction absolue
- fr phrase absolue
- en absolute clause
- en absolute construction
Definició
Construcció oracional perifèrica que s'adjunta a l'oració que modifica sense necessitat de cap preposició o conjunció.
Nota
- En l'oració Resolts els problemes, signaren el conveni, la clàusula de participi resolts els problemes és una construcció absoluta. Les construccions absolutes són generalment construccions de participi o de gerundi. Les primeres contenen un participi i un subjecte amb el qual concorden en gènere i nombre, com en la construcció resolts els problemes de l'oració Resolts els problemes, signaren el conveni. Les construccions absolutes de gerundi, al seu torn, contenen un gerundi i un subjecte, com en la construcció cuinant el pare de l'oració Cuinant el pare, el sopar estarà boníssim. La construcció llatina absoluta per excel·lència és l'ablatiu absolut.
clàusula menor
clàusula menor
- ca clàusula menor, n f
- ca clàusula petita, n f sin. compl.
- ca oració reduïda, n f sin. compl.
- ca CM, n f sigla
- es cláusula menor
- es CM sigla
- fr phrase petite
- fr PP sigla
- en small clause
- en SC sigla
Definició
En la teoria del règim i del lligam, estructura sintàctica que conté un subjecte i un predicat de naturalesa no verbal i que pot ser parafrasejada per mitjà d'una oració amb el verb ser.
Nota
- Són, per exemple, clàusules menors les construccions entre claudàtors de les oracions següents: Vaig deixar [el got damunt de la taula], Carles du [les sabates trencades].
clàusula petita
clàusula petita
- ca clàusula menor, n f
- ca clàusula petita, n f sin. compl.
- ca oració reduïda, n f sin. compl.
- ca CM, n f sigla
- es cláusula menor
- es CM sigla
- fr phrase petite
- fr PP sigla
- en small clause
- en SC sigla
Definició
En la teoria del règim i del lligam, estructura sintàctica que conté un subjecte i un predicat de naturalesa no verbal i que pot ser parafrasejada per mitjà d'una oració amb el verb ser.
Nota
- Són, per exemple, clàusules menors les construccions entre claudàtors de les oracions següents: Vaig deixar [el got damunt de la taula], Carles du [les sabates trencades].
clàusula principal
clàusula principal
- ca oració principal, n f
- ca clàusula principal, n f sin. compl.
- ca oració matriu, n f sin. compl.
- es cláusula principal
- es oración matriz
- es oración principal
- fr phrase matrice
- fr proposition principale
- en main clause
- en main sentence
- en matrix sentence
Definició
Oració que, en una oració composta, no depén de cap altra i a la qual se subordinen una o més d'una oració.
Nota
- És el cas de Lluïsa va dir en Lluïsa va dir que no vindria. S'oposa a oració subordinada.
clàusula subordinada
clàusula subordinada
- ca oració subordinada, n f
- ca clàusula subordinada, n f sin. compl.
- ca oració inserida, n f sin. compl.
- es cláusula subordinada
- es oración incrustada
- es oración subordinada
- fr phrase enchâssée
- fr phrase subordonnée
- fr proposition subordonnée
- en embedded sentence
- en subordinate clause
Definició
Oració que, en una oració composta, depén sintàcticament d'una altra oració, anomenada principal.
Nota
- Per exemple, que no vindria en Lluïsa va dir que no vindria. Tradicionalment, les oracions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials, segons que siguen equivalents funcionalment i distribucionalment a un substantiu, un adjectiu o un adverbi.
