coherència
coherència
- ca coherència, n f
- es coherencia
- fr cohérence
- en coherence
Definició
En lingüística textual, propietat per la qual el text es confecciona i s'interpreta com una construcció articulada d'unitats d'informació.
Nota
- La coherència té a veure bàsicament amb la selecció i l'organització de la informació: la selecció de la informació rellevant i irrellevant, i l'organització en una determinada estructura que desenvolupe d'una manera correcta el tema del text (o progressió temàtica).
cohesió
cohesió
- ca cohesió, n f
- es cohesión
- fr cohésion
- en cohesion
Definició
En lingüística textual, conjunt de relacions sintacticosemàntiques existents entre les diferents unitats que componen un text (proposicions, oracions i paràgrafs).
Nota
- La cohesió és el principi més important que s'ha postulat per a donar compte del caràcter unitari del text. Les relacions fòriques, la consecutio temporum, la definitud, els connectors i la cohesió lèxica són alguns dels fenòmens que reflecteixen aquesta cohesió sintacticosemàntica.
cohesió
cohesió
- ca cohesió, n f
- es cohesión
- fr cohésion
- en cohesion
Definició
En glossemàtica, funció que presenta una o més constants entre els seus functius.
Nota
- És un terme genèric que inclou les funcions d'interdependència i de determinació.
cohesió lèxica
cohesió lèxica
- ca cohesió lèxica, n f
- es cohesión léxica
- fr cohésion lexicale
- en lexical cohesion
Definició
En lingüística textual, connexió establida en un text pels elements lèxics sinònims o els que pertanyen a la mateixa família o classe semàntica.
cohipònim
cohipònim
- ca cohipònim, n m
- es cohipónimo
- fr cohyponyme
- en co-hyponym
Definició
Cadascuna de les unitats lèxiques el significat de les quals està inclòs en el camp significatiu d'una altra unitat.
Nota
- Els cohipònims han de pertànyer al mateix nivell i no poden mantenir relacions d'inclusió. Així, poma, pera, taronja, plàtan, maduixa són cohipònims de l'hiperònim fruita. Però pera tendral, pera roja i pera d'aigua no són cohipònims de fruita, sinó de pera. [V. hipònim]
cohiponímia
cohiponímia
- ca cohiponímia, n f
- es cohiponimia
- fr cohyponymie
- en co-hyponymy
Definició
Relació semàntica entre dues o més unitats lèxiques, denominades cohipònims, el significat de les quals està inclòs en el camp significatiu d'una altra unitat de major extensió, anomenada hiperònim.
coindexació
coindexació
- ca coindexació, n f
- es coindización
- fr coindexation
- en coindexing
Definició
En gramàtica generativa, formalisme que consisteix a atorgar el mateix subíndex a dos o més elements que mantenen algun tipus de relació.
Nota
- Generalment, s'utilitza per a indicar el valor referencial dels elements nominals. En l'oració Joani parla amb si mateixi els sintagmes nominals Joan i si mateix porten el mateix subíndex pel fet que tots dos són correferents. En l'oració Joani digué que ell{i/j} no hi aniria, el fet que el pronom ell admeta dues interpretacions referencials diferents s'indica assignant-hi dos possibles subíndexs: el mateix subíndex que el del sintagma nominal Joan i un altre de diferent.
col·lectiu -iva
col·lectiu -iva
- ca col·lectiu -iva, adj
- es colectivo ‑va
- fr collectif ‑ive
- en collective
Definició
Dit del numeral que indica una col·lecció d'entitats, com milió, miler o parell.
col·locació
col·locació
- ca col·locació, n f
- ca coaparició, n f sin. compl.
- es coaparición
- es colocación
- fr coapparition
- fr collocation
- en coapparition
- en collocation
Definició
Coincidència habitual de mots que no està lexicalitzada, però que presenta un alt grau de cohesió.
Nota
- El significat de la combinació és composicional i es dedueix del significat de les parts, com ocorre en les combinacions lliures, però la coaparició és força previsible, com ocorre amb els sintagmes lexicalitzats. Per exemple, fosca tendeix a col·locar-se amb nit, i vehement amb discurs, actitud. La col·locació és un tipus de relació lèxica sintagmàtica.
col·loquialisme
col·loquialisme
- ca col·loquialisme, n m
- es coloquialismo
- fr unité de langue parlée
- en colloquialism
Definició
Construcció, mot o gir propi del registre informal i adoptat per un altre registre d'ús.
Nota
- És el cas de pàmpols per orelles.
