complement argumental
complement argumental
- ca complement argumental, n m
- es complemento argumental
- fr complément argumental
- en argumental complement
Definició
Complement exigit pel significat del nucli que modifica.
Nota
- Per exemple, són complements argumentals el complement directe (He agafat les revistes) o el complement indirecte de verbs com donar, que expressa el destinatari (Li han donat el premi), o agradar, que expressa l'experimentador (Li agrada molt la literatura francesa). Amb el mateix significat es pot usar simplement el terme complement si es reserva el terme adjunt per als complements de la gramàtica tradicional que no són exigits o seleccionats. S'oposa a adjunt o complement adjunt.
complement atributiu
complement atributiu
- ca atribut, n m
- ca complement atributiu, n m sin. compl.
- es atributo
- es complemento atributivo
- fr attribut
- fr complément attributif
- en attribute
- en attributive complement
Definició
Sintagma nominal, adjectival o adverbial que s'uneix al subjecte a través de la còpula en les oracions copulatives o atributives.
Nota
- Per exemple, modista en l'oració Maria és modista.
complement circumstancial
complement circumstancial
- ca complement circumstancial, n m
- ca adjunt circumstancial, n m sin. compl.
- ca circumstancial, n m sin. compl.
- es adjunto circunstancial
- es circunstancial
- es complemento circunstancial
- fr adjoint circonstanciel
- fr circonstanciel
- fr complément circonstanciel
- en adverbial adjunct
- en adverbial complement
Definició
Complement del verb que aporta una delimitació modal, temporal, local, etc.
Nota
- Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.
complement cognat
complement cognat
- ca complement cognat, n m
- ca cognat, n m sin. compl.
- ca complement intern, n m sin. compl.
- ca objecte cognat, n m sin. compl.
- es cognado
- es complemento cognado
- es complemento interno
- fr cognat
- fr objet interne
- en cognate
- en cognate complement
- en internal complement
Definició
Complement directe que poden prendre molts verbs intransitius per a reforçar el seu significat i que està format per noms relacionats etimològicament o semànticament amb el verb.
Nota
- Per exemple, llàgrimes amargues en plorar llàgrimes amargues o un ball en ballar un ball.
complement comparatiu
complement comparatiu
- ca complement comparatiu, n m
- ca coda de la comparació, n f sin. compl.
- es coda de la comparación
- es complemento comparativo
- fr coda
- fr complément comparatif
- en coda
- en comparative complement
Definició
Constituent d'una construcció comparativa format per les conjuncions que o com, la preposició de i el segon terme de la comparació que introdueixen.
Nota
- Per exemple, que tu en Ha comprat més llibres que tu, com tu en Ha comprat tants llibres com tu i dels que pot llegir en Ha comprat més llibres dels que pot llegir.
complement de datiu
complement de datiu
- ca complement de datiu, n m
- es complemento de dativo
- fr complément datif
- en dative complement
Definició
Complement representat o que pot ser representat mitjançant un pronom de datiu, tant si és seleccionat pel semantisme del verb com si no és seleccionat.
Nota
- Pertanyen al primer grup els complements que fan referència a l'experimentador (com ens en No ens agrada la cervesa) o a la meta o destinatari d'una situació (com al pare en Hem regalat una corbata al pare). I al segon, el benefactiu (com al seu nebot en Ha fet uns peücs al seu nebot), el datiu ètic (com em en El meu fill no em menja gens bé) o el datiu possessiu (com li en Li han tallat els cabells). Hi ha autors que reserven el terme complement indirecte per a referir-se als primers.
complement de l'adjectiu
complement de l'adjectiu
- ca complement de l'adjectiu, n m
- es complemento del adjetivo
- fr complément de l'adjectif
- en adjectival complement
Definició
Complement que depén d'un adjectiu nucli de sintagma.
Nota
- Per exemple, en els seus objectius en el sintagma adjectival Perseverant en els seus objectius.
complement de l'adverbi
complement de l'adverbi
- ca complement de l'adverbi, n m
- es complemento del adverbio
- fr complément de l'adverbe
- en adverbial complement
Definició
Complement que depén d'un adverbi nucli de sintagma.
Nota
- És el cas de per a tots nosaltres en el sintagma adverbial Sortosament per a tots nosaltres.
complement de mesura
complement de mesura
- ca complement de mesura, n m
- es complemento de medida
- fr complément de mesure
- en measure complement
Definició
Complement que designa el preu, la llargada, el temps, el pes o una altra magnitud mesurable.
Nota
- Es tracta de complements seleccionats per verbs del tipus costar, mesurar, durar o tardar, que consten d'un nom que expressa la unitat de mesura precedit d'un quantificador. Per exemple, tres dòlars, cinc centímetres, molts dies, uns quants quilos.
complement de règim verbal
complement de règim verbal
- ca complement de règim verbal, n m
- es complemento de régimen verbal
- fr complément de régime verbal
- en subcategorized prepositional phrase
Definició
Complement del verb que està seleccionat pel semantisme del nucli verbal, està introduït normalment per una preposició seleccionada també pel verb (de, en, a i amb) i admet la pronominalització per mitjà dels pronoms febles hi o en.
Nota
- Aquestes preposicions estan sotmeses a una sèrie de canvis i caigudes que depenen de la naturalesa sintàctica del complement, com es pot comprovar en els complements coordinats de l'oració Està acostumat a no fer res i Ø que li ho facen tot. [V. canvi i caiguda de preposicions]
