complementador
complementador
- ca complementador, n m
- es complementador
- fr complétiviseur
- en complementizer
Definició
En gramàtica generativa, element introduït per a marcar la inserció d'una oració.
Nota
- És el cas de que en Defensem que cal una conscienciació ecològica.
complementari
complementari
- ca complementari, n m
- ca contradictori, n m sin. compl.
- es complementario
- es contradictorio
- fr complémentaire
- fr contradictoire
- en complementarity term
- en contradictory
Definició
Unitat lèxica que s'oposa semànticament a una altra sense que hi haja cap gradació intermèdia, de manera que la negació de l'una implica l'afirmació de l'altra.
Nota
- Per exemple, viu és el complementari de mort. S'oposa a contrari i antònim.
complementarietat
complementarietat
- ca complementarietat, n f
- es complementariedad
- fr complémentarité
- en complementarity
Definició
En el distribucionalisme, relació d'oposició entre dos o més elements que presenten contextos d'aparició incompatibles.
Nota
- L'al·lòfon velar i el dental del fonema /n/, per exemple, mantenen una relació de complementarietat.
complementarietat
complementarietat
- ca complementarietat, n f
- es complementariedad
- fr complémentarité
- en complementarity
Definició
En glossemàtica, relació de dependència o de pressuposició mútua de dos termes en el nivell paradigmàtic del sistema.
Nota
- Per exemple, la relació establida entre les categories animat/inanimat. La complementarietat és un tipus d'interdependència.
complementarietat
complementarietat
- ca complementarietat, n f
- es complementariedad
- fr complémentarité
- en complementarity
Definició
Relació d'oposició establida entre dues unitats lèxiques anomenades complementaris.
complex -a
complex -a
- ca complex -a, adj
- es complejo ‑ja
- fr complexe
- en complex
Definició
Dit de qualsevol unitat lingüística que posseeix estructura formal interna.
complex funcional complet
complex funcional complet
- ca categoria regent, n f
- ca categoria rectora, n f sin. compl.
- ca complex funcional complet, n f sin. compl.
- es categoría rectora
- es complejo funcional completo
- fr catégorie gouvernante
- fr complexe fonctionnel complet
- en complete functional complex
- en governing category
Definició
En la teoria del règim i del lligam, oració mínima o sintagma nominal mínim en què una anàfora ha d'estar lligada i un pronominal ha de ser lliure.
Nota
- Per exemple, en Joan digué que Pere parlava de si mateix, la categoria regent de l'anàfora si mateix és l'oració inserida, com ho demostra el fet que estiga lligada dins d'aquesta oració pel sintagma nominal Pere. Tècnicament es pot dir que la categoria regent d'un element és la mínima oració o el mínim sintagma nominal que conté aquest element, un rector d'aquest element i un subjecte accessible a aquest element, en què subjecte és l'element nominal més prominent. Reprenent l'exemple anterior, la categoria regent de si mateix s'identifica amb Pere parlava de si mateix, per tal com és la mínima oració que conté si mateix, el rector de si mateix (el verb juntament amb la preposició) i un subjecte accessible (el subjecte de l'oració inserida). Com a sinònim de categoria regent s'usa també el terme complex funcional complet, pel fet que hi han d'estar realitzades totes les funcions gramaticals compatibles amb el nucli, això és, la del complement que subcategoritza i la del subjecte sobre el qual predica.
complex verbal
complex verbal
- ca complex verbal, n m
- es complejo verbal
- fr complexe verbal
- en verbal complex
Definició
Conjunt format per un verb en forma finita i un altre en forma no finita.
component
component
- ca component, n m
- es componente
- fr composante
- en component
Definició
En gramàtica generativa, cadascun dels estrats en què es divideix la gramàtica d'una llengua.
Nota
- Es distingeixen el component de la base, que se subdivideix en el component categorial i en el component lèxic, el component transformacional, el component fonològic i el component semàntic. D'altra banda, es pot parlar del component sintàctic, que inclou els components de base i transformacional, i del component interpretatiu, que inclou els components semàntic i fonològic.
component
component
- ca component, n m
- es componente
- fr composante
- en component
Definició
En l'anàlisi componencial, cadascun dels trets distintius mínims que configuren el significat d'un mot.
Nota
- Els termes que s'utilitzen per a designar-lo no formen part del lèxic d'una llengua sinó del metallenguatge. Així, dona es caracteritza pels components [+animat], [+humà], [−mascle], [+adult].
