conjunció final
conjunció final
- ca conjunció final, n f
- es conjunción final
- fr conjonction finale
- en final conjunction
Definició
Conjunció subordinant que introdueix una oració que indica la finalitat del que es diu en l'oració principal.
Nota
- Per exemple, perquè en l'oració Ens pressionen perquè ens n'anem. Diferents lingüistes han defensat que les conjuncions finals pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants. Són finals les conjuncions i locucions conjuntives perquè, a fi que (o de), per tal que (o de).
conjunció il·lativa
conjunció il·lativa
- ca conjunció il·lativa, n f
- es conjunción ilativa
- fr conjonction illative
- en illative conjunction
Definició
Conjunció considerada tradicionalment coordinant que indica que l'oració que introdueix es deriva d'una manera lògica o natural del que s'indica en l'oració prèvia.
Nota
- Per exemple, així que en l'oració És molt tard, així que espavila. A més de les locucions així que, de manera que, o siga que (o o sigui que) o d'ací que (o d'aquí que), tradicionalment també es consideren conjuncions il·latives elements com per tant, consegüentment, que funcionen més aviat com a connectors adverbials.
conjunció interordinant
conjunció interordinant
- ca conjunció interordinant, n f
- es conjunción interordinante
- fr conjonction d'interordination
- en interordinating conjunction
Definició
Conjunció que estableix una relació de dependència mútua entre les dues oracions que connecta.
Nota
- Les conjuncions interordinants es diferencien de les coordinants pel fet que sols poden connectar dos elements i de les subordinants pel fet que aquests elements mantenen una relació sintàctica i semàntica d'interdependència. Aquesta classe va ser delimitada originàriament per Guillermo Rojo i ha sigut defensada en català per Maria Josep Cuenca. Pertanyen a aquesta classe les conjuncions causals, concessives, condicionals, finals, consecutives i adversatives.
conjunció interrogativa
conjunció interrogativa
- ca conjunció interrogativa, n f
- es conjunción interrogativa
- fr conjonction interrogative partielle
- en interrogative conjunction
Definició
Conjunció subordinant que introdueix una oració interrogativa indirecta.
Nota
- És interrogativa la conjunció si en oracions com Pregunta-li si ha rebut el missatge o no, No sé si podrem assistir a la boda. Alguns gramàtics consideren que si no és pròpiament una conjunció sinó un adverbi, perquè en certs contextos pot encapçalar una subordinada en infinitiu (No sabia si presentar-se a l'examen o no).
conjunció modal
conjunció modal
- ca conjunció modal, n f
- es conjunción modal
- fr conjonction modale
- en modal conjunction
Definició
Conjunció subordinant que introdueix una oració que indica la manera com es realitza l'esdeveniment designat en l'oració principal.
Nota
- Per exemple, com si en l'oració Se n'anà com si no haguera passat res.
conjunció subordinant
conjunció subordinant
- ca conjunció subordinant, n f
- es conjunción subordinante
- fr conjonction de subordination
- en subordinating conjunction
Definició
Conjunció que uneix oracions amb diferent rang sintàctic.
Nota
- L'oració precedida per la conjunció s'anomena oració subordinada o inserida; l'altra, oració principal o matriu. La conjunció subordinant prototípica és que. A partir d'aquesta conjunció es formen moltes conjuncions i locucions conjuntives de subordinació. També desenvolupen aquesta funció els pronoms relatius i els interrogatius. Tradicionalment, es considera que les conjuncions subordinants poden ser completives, causals, concessives, condicionals, finals, consecutives, modals i temporals. Alguns lingüistes, però, consideren que les causals, les concessives, les condicionals, les finals i les consecutives pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants.
conjunció temporal
conjunció temporal
- ca conjunció temporal, n f
- es conjunción temporal
- fr conjonction temporelle
- en temporal conjunction
Definició
Conjunció subordinant que introdueix una oració que funciona com a adverbi de temps respecte a l'oració principal.
Nota
- Per exemple, mentre en l'oració No se n'anirà mentre no li ho digues. Són temporals les conjuncions i locucions conjuntives mentre, des que, després que, abans que, fins que.
conjuntiu
conjuntiu
- ca conjuntiu, n m
- es conjuntivo
- fr conjonctif
- en conjunctive
Definició
Nom que a vegades rep el mode subjuntiu per influència, sobretot, de la terminologia alemanya.
Nota
- El terme fa referència al fet que el mode subjuntiu apareix normalment en oracions subordinades introduïdes per una conjunció.
connectiu
connectiu
- ca connectiu, n m
- es conectivo
- fr connectif
- en connective
Definició
Element lingüístic que funciona com a nexe d'altres elements.
Nota
- Les conjuncions, les preposicions o els verbs copulatius són, per exemple, connectius.
connectiva
connectiva
- ca connectiva, n f
- es conectiva
- fr connective
- en connective
Definició
En lògica, partícula que permet establir relacions entre proposicions.
Nota
- Per exemple, la conjunció «∧» ('i'), la disjunció «∨» ('o'), la implicació o el condicional «→» ('si… llavors') o el bicondicional «↔» ('si i només si'). Donades les proposicions Fa bon dia, expressada per p, i Passeja per la platja, expressada per q, tindríem: p ∧ q (Fa bon dia i passeja per la platja), p ∨ q (Fa bon dia o passeja per la platja), p → q (Si fa bon dia, aleshores passeja per la platja) i p ↔ q (Si i només si fa bon dia, passeja per la platja).
