condicional simple
condicional simple
- ca condicional, n m
- ca condicional simple, n m sin. compl.
- ca futur de passat, n m sin. compl.
- ca futur hipotètic, n m sin. compl.
- ca postpretèrit, n m sin. compl.
- ca potencial, n m sin. compl.
- es condicional
- es condicional simple
- es futuro de pasado
- es futuro hipotético
- es postpretérito
- es potencial
- fr conditionnel
- fr conditionnel simple
- fr futur de passé
- fr futur hypothétique
- fr post-prétérit
- fr potentiel
- en conditional
- en conditional simple
- en future in the past
- en hypothetical future
- en postpreterite
- en potential
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.
Nota
- Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
condicionament
condicionament
- ca condicionament, n m
- es condicionamiento
- fr conditionnement
- en conditioning
Definició
En el conductisme, mecanisme fisiològic d'associació entre un estímul i un procés d'excitació interna o externa subsegüent que té lloc repetidament.
Nota
- Segons els postulats del conductisme, l'adquisició del llenguatge s'explica a través de processos de condicionament.
condicionament
condicionament
- ca condicionament, n m
- es condicionamiento
- fr conditionnement
- en conditioning
Definició
En gramàtica històrica, factor intralingüístic que determina l'evolució d'un segment fonètic en una determinada direcció.
Nota
- Sovint es diferencia el condicionament sintagmàtic i el condicionament paradigmàtic.
condicionament paradigmàtic
condicionament paradigmàtic
- ca condicionament paradigmàtic, n m
- es condicionamiento paradigmático
- fr conditionnement paradigmatique
- en paradigmatic conditioning
Definició
Condicionament determinat pel conjunt de relacions d'interdependència que mantenen els elements d'un sistema lingüístic.
Nota
- Per exemple, l'evolució del sistema vocàlic llatí.
condicionament sintagmàtic
condicionament sintagmàtic
- ca condicionament sintagmàtic, n m
- es condicionamiento sintagmático
- fr conditionnement syntagmatique
- en syntagmatic conditioning
Definició
Condicionament determinat pel context fonètic en què un segment fonètic apareix en la cadena parlada.
Nota
- Per exemple, en l'evolució CĬLĬA > cella, la velar sorda canvia el punt d'articulació i acaba convertint-se en alveolar a causa de la vocal palatal següent.
condicionat -ada
condicionat -ada
- ca condicionat -ada, adj
- es condicionado ‑da
- fr conditionné ‑ée
- en conditioned
Definició
Dit del tret o de l'element lingüístic que no depén de l'elecció del parlant, per tal com està determinat pel context en què apareix.
Nota
- En fonètica, per exemple, el fonema alveolar /n/ es realitza velar quan precedeix una consonant velar, com en el mot [sáŋk]. En morfologia, d'altra banda, el morfema plural es realitza com a ‑os i no com a ‑s en els mots masculins acabats en sibilant. Per exemple, casos, audaços. Els termes al·lòfon i al·lomorf fan referència a aquest tipus d'elements condicionats.
conducta
conducta
- ca conducta, n f
- es conducta
- fr conduite
- en behavior
Definició
Activitat lingüística, entesa com la interacció de caràcter social en què els participants es troben en situació de relacionar-se l'un amb l'altre.
conductisme
conductisme
- ca conductisme, n m
- ca behaviorisme, n m sin. compl.
- es behaviorismo
- es conductismo
- fr béhaviourisme
- en behaviorism
Definició
Escola de psicologia desenvolupada sobretot als Estats Units a partir de la segona dècada del segle XX caracteritzada per un marcat caràcter antimentalista i per una gran valoració dels fets observables físicament.
Nota
- Aquesta escola ha tingut una forta influència en l'estructuralisme americà, influència que es constata en el rebuig de tota aproximació mentalista al llenguatge i en l'estudi del significat a partir de relacions estímul/resposta que s'estableixen en situacions concretes. Burrhus F. Skinner, un dels màxims representants del conductisme, mantingué amb Noam Chomsky una important polèmica sobre el procés d'adquisició del llenguatge.
coneixement del món
coneixement del món
- ca coneixement del món, n m
- es conocimiento del mundo
- fr connaissance du monde
- en world knowledge
Definició
Coneixement que el parlant posseeix i utilitza en la seua experiència lingüística i que ultrapassa el simple coneixement lingüístic.
coneixement lingüístic
coneixement lingüístic
- ca coneixement lingüístic, n m
- es conocimiento lingüístico
- fr connaissance linguistique
- en linguistic knowledge
Definició
Capacitat d'una persona de produir i d'entendre enunciats orals i escrits d'una llengua.
Nota
- Generalment es diferencia el coneixement lingüístic actiu, o capacitat de produir enunciats, del passiu, o capacitat d'entendre enunciats.
