Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  consonant oral, n f
  • es  consonante oral
  • fr  consonne orale
  • en  oral consonant

Definició
Consonant que, des del punt de vista articulatori, es realitza amb l'eixida de l'aire a través de la cavitat bucal, sense ressonàncies nasals, a causa de l'elevació del paladar, que tanca el conducte rinofaringi.

Nota

  • Excepte les tres consonants nasals /m, n, ɲ/, són orals la resta de consonants. S'oposa a consonant nasal.
  • ca  consonant oronasal, n f
  • es  consonante oronasal
  • fr  consonne oronasale
  • en  oronasal consonant

Definició
Consonant que s'articula amb l'abaixament del vel del paladar i sense oclusió del canal vocal, de manera que l'aire ix tant pel nas com per la boca.
  • ca  consonant palatal, n f
  • es  consonante palatal
  • fr  consonne palatale
  • en  palatal consonant

Definició
Consonant que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza mitjançant un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur.

Nota

  • Alguns autors distingeixen entre prepalatals (o palatoalveolars, alveolopalatals) i postpalatals, segons que l'articulació es produïsca en la zona anterior o posterior del paladar. Acústicament, les consonants palatals són agudes i denses. Són palatals la consonant lateral [ʎ] de llaç, la nasal [ɲ] de nyap, la palatoalveolar fricativa sorda [ʃ] de Xàtiva, la palatoalveolar fricativa sonora [ʒ] de jove (en la pronúncia dels parlars orientals), la palatoalveolar africada sorda [ʧ] de Txèquia o la palatoalveolar africada sonora [ʤ] de metge.
  • ca  consonant palatoalveolar, n f
  • ca  consonant alveolopalatal, n f sin. compl.
  • ca  consonant postalveolar, n f sin. compl.
  • ca  consonant prepalatal, n f sin. compl.
  • es  consonante alveolopalatal
  • es  consonante palatoalveolar
  • es  consonante postalveolar
  • es  consonante prepalatal
  • fr  consonne alvéolo-palatale
  • fr  consonne palato-alvéolaire
  • fr  consonne postalvéolaire
  • fr  consonne prépalatale
  • en  alveopalatal consonant
  • en  palato-alveolar consonant
  • en  postalveolar consonant
  • en  prepalatal consonant

Definició
Consonant que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza mitjançant un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i la part del paladar posterior a la zona alveolar.

Nota

  • Són palatoalveolars la fricativa sorda [ʃ] de Xàtiva, la fricativa sonora [ʒ] de jove (en la pronúncia dels parlars orientals), l'africada sorda [ʧ] de Txèquia o l'africada sonora [ʤ] de metge.
  • ca  consonant palatoalveolar, n f
  • ca  consonant alveolopalatal, n f sin. compl.
  • ca  consonant postalveolar, n f sin. compl.
  • ca  consonant prepalatal, n f sin. compl.
  • es  consonante alveolopalatal
  • es  consonante palatoalveolar
  • es  consonante postalveolar
  • es  consonante prepalatal
  • fr  consonne alvéolo-palatale
  • fr  consonne palato-alvéolaire
  • fr  consonne postalvéolaire
  • fr  consonne prépalatale
  • en  alveopalatal consonant
  • en  palato-alveolar consonant
  • en  postalveolar consonant
  • en  prepalatal consonant

Definició
Consonant que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza mitjançant un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i la part del paladar posterior a la zona alveolar.

Nota

  • Són palatoalveolars la fricativa sorda [ʃ] de Xàtiva, la fricativa sonora [ʒ] de jove (en la pronúncia dels parlars orientals), l'africada sorda [ʧ] de Txèquia o l'africada sonora [ʤ] de metge.
  • ca  consonant postdental, n f
  • es  consonante postdental
  • fr  consonne postdentale
  • en  postdental consonant

Definició
Consonant que s'articula amb un contacte de l'àpex de la llengua en una zona intermèdia entre els alvèols i les incisives.

Nota

  • Sol donar-se quan una consonant dental va seguida d'una articulació posterior, com ara dur enfront de dir.
  • ca  consonant postdorsal, n f
  • es  consonante postdorsal
  • fr  consonne postdorsale
  • en  postdorsal consonant

Definició
Consonant que s'articula amb un contacte o constricció del postdors de la llengua amb qualsevol zona, normalment posterior, del paladar, per exemple, en cub.
  • ca  consonant posterior, n f
  • es  consonante posterior
  • fr  consonne postérieure
  • en  back consonant

Definició
Consonant que s'articula en algun punt de la meitat de darrere de la cavitat bucal.

Nota

  • Acústicament, les consonants posteriors són greus. Són posteriors les consonants velars i uvulars. S'oposa a consonant anterior.
  • ca  consonant predorsal, n f
  • es  consonante predorsal
  • fr  consonne prédorsale
  • en  predorsal consonant

Definició
Consonant que s'articula amb un acostament o constricció del predors de la llengua al paladar o als alvèols superiors.

Nota

  • Per exemple, les consonants /s, t, d/ en francés.
  • ca  consonant palatoalveolar, n f
  • ca  consonant alveolopalatal, n f sin. compl.
  • ca  consonant postalveolar, n f sin. compl.
  • ca  consonant prepalatal, n f sin. compl.
  • es  consonante alveolopalatal
  • es  consonante palatoalveolar
  • es  consonante postalveolar
  • es  consonante prepalatal
  • fr  consonne alvéolo-palatale
  • fr  consonne palato-alvéolaire
  • fr  consonne postalvéolaire
  • fr  consonne prépalatale
  • en  alveopalatal consonant
  • en  palato-alveolar consonant
  • en  postalveolar consonant
  • en  prepalatal consonant

Definició
Consonant que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza mitjançant un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i la part del paladar posterior a la zona alveolar.

Nota

  • Són palatoalveolars la fricativa sorda [ʃ] de Xàtiva, la fricativa sonora [ʒ] de jove (en la pronúncia dels parlars orientals), l'africada sorda [ʧ] de Txèquia o l'africada sonora [ʤ] de metge.