digrafisme
digrafisme
- ca digrafisme, n m
- es digrafisme
- fr digraphisme
- en digraphism
Definició
Coexistència de dos codis d'escriptura.
dilació
dilació
- ca dilació, n f
- es dilación
- fr dilation
- en dilation
Definició
Assimilació entre dos sons no contigus.
Nota
- Per exemple en NOVACŬLA > navalla, en què la primera vocal s'ha assimilat a la segona.
diminutiu -iva
diminutiu -iva
- ca diminutiu -iva, adj
- es diminutivo ‑va
- fr diminutif ‑ive
- en diminutive
Definició
Dit del sufix que aporta un valor de 'grandària petita' a la base a la qual s'adjunta.
Nota
- La disminució és generalment quantitativa, cadireta, però també pot expressar altres matisos, com ara afecte, Manelic, ironia, homenet, etc. Hi ha, però, casos en què el diminutiu perd el valor de disminució i el terme esdevé independent semànticament. És el cas, per exemple, de cigarreta i en valencià de nuet o xiquet. En alguns casos, els sufixos diminutius s'apliquen de manera recursiva, com en la forma col·loquial xicotiuiu. Per extensió, els mots amb prefixos o sufixos diminutius també s'anomenen genèricament diminutius.
dinamisme comunicatiu
dinamisme comunicatiu
- ca dinamisme comunicatiu, n m
- es dinamismo comunicativo
- fr dynamisme communicatif
- en communicative dynamism
Definició
En la terminologia de l'Escola de Praga, i més concretament de Jan Firbas, major o menor contribució de cada element oracional en el desenvolupament de la comunicació.
Nota
- En l'oració El premi, se l'emportà un estudiant de filologia el sintagma el premi té un caràcter temàtic i, per tant, un grau de dinamisme comunicatiu baix. El sintagma un estudiant de filologia, en canvi, té un caràcter remàtic i un grau de dinamisme comunicatiu molt alt.
dip
dip
- ca dip, n m
- es dip
- fr dip
- en dip
Definició
En glotocronologia, unitat de mesura utilitzada en la determinació del grau de relació lèxica existent entre dues llengües.
disàrtria
disàrtria
- ca disàrtria, n f
- es disartria
- fr dysarthrie
- en dysarthria
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una dificultat en la parla provocada per una pertorbació motriu general de l'aparell fonador, siga per una descoordinació dels moviments voluntaris, siga per una paràlisi dels músculs dels òrgans de fonació.
discontinu -ínua
discontinu -ínua
- ca interrupte -a, adj
- ca discontinu -ínua, adj sin. compl.
- es discontinuo -nua
- es interrupto ‑ta
- fr discontinu ‑ue
- en discontinuous
- en interrupted
Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, per la presència d'un silenci seguit i/o precedit d'una repartició de l'energia per una àmplia zona de freqüències.
Nota
- Articulatòriament, presenten algun tipus d'oclusió que impedeix l'eixida de l'aire. Les consonants oclusives, les africades i les vibrants són interruptes. S'oposa a continu.
discordança
discordança
- ca discordança, n f
- es discordancia
- fr désaccord
- en disagreement
Definició
Falta de concordança gramatical.
Nota
- El terme s'utilitza generalment per a referir-se als casos de concordança pel sentit, però també per a aquells casos en què es produeix una aparent contradicció entre el morfema de concordança i la categoria amb la qual es produeix la concordança, com en l'oració Diuen que els valencians som molt festers, en la qual el verb apareix en primera persona del plural tot i que el sintagma nominal subjecte és tercera persona del plural. La discordança en aquests casos és aparent, ja que el sintagma nominal en plural designa un grup de persones que inclou també l'emissor. [V. concordança pel sentit]
discreció
discreció
- ca discreció, n f
- es discreción
- fr discrétion
- en discreteness
Definició
Propietat de les categories o classes d'elements que presenten uns límits perfectament definibles i estan constituïts per elements que difereixen entre si de manera absoluta i que no admeten gradació.
Nota
- Per a algunes escoles lingüístiques, com ara l'estructuralisme, la discreció és una de les propietats fonamentals del llenguatge. Tot i amb això, hi ha altres escoles, com la lingüística cognitiva, que han insistit en l'existència de categories contínues, difuses o no discretes en les llengües naturals.
discurs
discurs
- ca estil, n m
- ca discurs, n m sin. compl.
- es discurso
- es estilo
- fr discours
- fr style
- en discourse
- en style
Definició
Reproducció d'un discurs.
Nota
- L'estil pot ser directe, indirecte o indirecte lliure.
