discurs
discurs
- ca text, n m
- ca discurs, n m sin. compl.
- es discurso
- es texto
- fr discours
- fr texte
- en discourse
- en text
Definició
Unitat lingüística comunicativa típicament superior a l'oració, producte de l'activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social.
Nota
- Es caracteritza per l'adequació al context comunicatiu en què es produeix, per la coherència informativa i per la cohesió lineal. Aquesta cohesió lineal s'aconsegueix mitjançant una sèrie de fenòmens gramaticals i semàntics que relacionen de manera explícita les diferents unitats que componen el text (proposicions, oracions, paràgrafs, etc.): les relacions fòriques, la consecutio temporum, la definitud, els nexes interoracionals, la cohesió lèxica, etc. Per a la majoria dels lingüistes els conceptes de text i de discurs són sinònims. El concepte de text parteix de la tradició europea, centrada sobretot en les produccions escrites; el de discurs remet a la tradició nord-americana, centrada més aviat en les manifestacions lingüístiques orals. Tot i amb això, alguns autors estableixen diferències entre ambdós termes i consideren el text com a producte o resultat i el discurs com a procés. [V. tipologia textual]
discurs directe
discurs directe
- ca estil directe, n m
- ca discurs directe, n m sin. compl.
- es discurso directo
- es estilo directo
- fr discours direct
- fr style direct
- en direct discourse
Definició
Reproducció d'un discurs, oral o escrit, tal com ha sigut enunciat per l'autor, sense alterar les referències díctiques personals o espaciotemporals.
Nota
- Així, Lluís la mirà i li digué: «Què faria sense tu?». El discurs directe dissocia clarament dos actes d'enunciació (el del subjecte de l'enunciació i el del discurs citat) i atorga independència sintàctica i tonal a l'enunciat que reprodueix el discurs.
discurs indirecte
discurs indirecte
- ca estil indirecte, n m
- ca discurs indirecte, n m sin. compl.
- es discurso indirecto
- es estilo directo
- fr discours indirect
- fr style indirect
- en indirect discourse
Definició
Reproducció d'un discurs, oral o escrit, adaptant les referències díctiques personals o espaciotemporals, a les necessitats discursives de l'enunciació.
Nota
- L'enunciat que reprodueix el discurs citat depén sintàcticament d'un verb enunciatiu o de dicció. Així, Lluís la mirà i li digué que no sabria què fer sense ella.
discurs indirecte lliure
discurs indirecte lliure
- ca estil indirecte lliure, n m
- ca discurs indirecte lliure, n m sin. compl.
- es discurso indirecto libre
- es estilo indirecto libre
- fr discours indirect libre
- fr style indirect libre
- en free indirect discourse
- en free indirect speech
- en free indirect style
Definició
Reproducció d'un discurs, generalment oral, en què, com en el discurs indirecte, s'adapten les referències díctiques a les necessitats discursives de l'enunciació, però que, a diferència d'aquest, l'enunciat que reprodueix el discurs té independència tonal i sintàctica.
Nota
- Així, Lluís la mirà. Què faria sense ella?
disfàsia
disfàsia
- ca disfàsia, n f
- es disfasia
- fr dysphasie
- en dysphasia
Definició
Especialment en els xiquets, trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació de l'ús i la disposició sintàctica dels mots.
Nota
- Sol estar acompanyada de dificultats en la comprensió.
disfàsia
disfàsia
- ca disfàsia, n f
- es disfasia
- fr dysphasie
- en dysphasia
Definició
Trastorn del llenguatge degut a una lesió en el cervell, que es caracteritza per una pertorbació en el processament del llenguatge i que afecta tant la comprensió com la producció lingüística.
disfemisme
disfemisme
- ca disfemisme, n m
- es disfemismo
- fr dysphémisme
- en dysphemism
Definició
Terme que designa els conceptes amb un matís despectiu o pejoratiu.
Nota
- S'oposa a eufemisme. Per exemple, l'ús de morro per llavi.
disfonia
disfonia
- ca disfonia, n f
- es disfonía
- fr dysphonie
- en dysphonia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació de la fonació causada per una alteració en les cordes vocals.
disgrafia
disgrafia
- ca disgrafia, n f
- es disgrafía
- fr dysgraphie
- en dysgraphia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació de l'escriptura.
Nota
- En general, es poden traçar les grafies, però hi ha una gran dificultat per a combinar-les i formar mots.
disjunció
disjunció
- ca disjunció, n f
- es disyunción
- fr disjonction
- en disjunction
Definició
Relació de coordinació que expressa una alternança entre dos o més elements.
Nota
- Aquesta relació s'estableix per mitjà de construccions o conjuncions disjuntives. Per exemple, la relació establida en l'oració Vens o et quedes? La disjunció pot ser exclusiva o inclusiva. En el primer cas, els membres coordinats es presenten com a incompatibles, com en l'exemple anterior. En el segon cas, en canvi, no són incompatibles, com en l'oració Menja o beu tot el que t'agrade. La disjunció també és inclusiva en casos en què s'indica que dos elements són sinòmins, com en M'he fet una infusió de timó o farigola.
