esperit aspre
esperit aspre
- ca esperit aspre, n m
- es espíritu áspero
- fr esprit rude
- en rough breathing
Definició
Esperit que indica aspiració de l'element que determina (').
esperit suau
esperit suau
- ca esperit suau, n m
- es espíritu suave
- fr esprit doux
- en smooth breathing
Definició
Esperit que indica la no aspiració de l'element que determina (').
espirant
espirant
- ca fricatiu -iva, adj
- ca espirant, adj sin. compl.
- es espirante
- es fricativo -va
- fr fricatif -ive
- fr spirante
- en fricative
- en spirant
Definició
Dit del so que s'articula amb fricació.
Nota
- V. consonant fricativa.
espirantització
espirantització
- ca espirantització, n f
- es espirantización
- fr spirantisation
- en fricativisation
Definició
Procés pel qual una articulació no contínua, oclusiva o africada, esdevé contínua, fricativa o gradual, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica motivada pel context.
Nota
- Per exemple, el canvi diacrònic ‑B- > v en mots com ara HABĒRE > haver.
esquelet
esquelet
- ca esquelet, n m
- es esqueleto
- fr squelette
- en skeleton
Definició
En fonologia autosegmental, grada que representa les unitats temporals i, a vegades, l'estructura vocàlica i consonàntica d'una síl·laba.
esquema
esquema
- ca esquema, n m
- ca configuració, n m sin. compl.
- ca model, n m sin. compl.
- es esquema
- fr schème
- en pattern
Definició
En lingüística distribucional, organització sistemàtica i estructurada d'unitats lingüístiques.
esquema
esquema
- ca esquema, n m
- es esquema
- fr schéma
- en schema
Definició
En la terminologia de Louis Hjelmslev, llengua considerada com a entitat abstracta, en el sentit saussureà, i oposada a norma i ús.
esquema conceptual
esquema conceptual
- ca esquema conceptual, n m
- ca imatge, n m sin. compl.
- es esquema conceptual
- es imagen
- fr image
- fr schéma-image
- en image
- en image-schema
Definició
En la terminologia de George Lakoff, concepció, manera, no necessàriament visual ni sensorial, amb què s'estructura una determinada situació o relació semàntica.
Nota
- La preposició contra, per exemple, s'interpreta a partir d'un esquema conceptual RUTA en el qual intervenen quatre elements estructurals diferents: l'origen, la destinació, la ruta que els connecta i la direcció. A partir dels esquemes conceptuals es pot explicar fàcilment la polisèmia sistemàtica d'alguns elements lèxics i l'extensió metafòrica del significat. La preposició contra, per exemple, pot utilitzar-se en una oració en què apareixen tots els elements estructurals associats a l'esquema conceptual de ruta (Llançà la pilota contra la paret) o en una oració en què s'emfatitze el valor de destinació (Arraconà l'armari contra la paret). El concepte presenta un clar paral·lelisme amb el de imatge de Ronald W. Langacker.
esquizografia
esquizografia
- ca esquizografia, n f
- es esquizografía
- fr schizographie
- en schizographia
Definició
Trastorn del llenguatge que es manifesta en la producció de textos escrits que resulten inintel·ligibles per l'acumulació de mots reals usats impròpiament o per la utilització de paraules inventades, a vegades amb la preservació d'una aparença de sintaxi.
essiu
essiu
- ca essiu, n m
- es esivo
- fr essif
- en essive
Definició
Cas gramatical utilitzat en algunes llengües com les finoúgriques per a indicar el lloc o el moment en què s'esdevé una acció.
