Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  estil directe, n m
  • ca  discurs directe, n m sin. compl.
  • es  discurso directo
  • es  estilo directo
  • fr  discours direct
  • fr  style direct
  • en  direct discourse

Definició
Reproducció d'un discurs, oral o escrit, tal com ha sigut enunciat per l'autor, sense alterar les referències díctiques personals o espaciotemporals.

Nota

  • Així, Lluís la mirà i li digué: «Què faria sense tu?». El discurs directe dissocia clarament dos actes d'enunciació (el del subjecte de l'enunciació i el del discurs citat) i atorga independència sintàctica i tonal a l'enunciat que reprodueix el discurs.
  • ca  estil indirecte, n m
  • ca  discurs indirecte, n m sin. compl.
  • es  discurso indirecto
  • es  estilo directo
  • fr  discours indirect
  • fr  style indirect
  • en  indirect discourse

Definició
Reproducció d'un discurs, oral o escrit, adaptant les referències díctiques personals o espaciotemporals, a les necessitats discursives de l'enunciació.

Nota

  • L'enunciat que reprodueix el discurs citat depén sintàcticament d'un verb enunciatiu o de dicció. Així, Lluís la mirà i li digué que no sabria què fer sense ella.
  • ca  estil indirecte lliure, n m
  • ca  discurs indirecte lliure, n m sin. compl.
  • es  discurso indirecto libre
  • es  estilo indirecto libre
  • fr  discours indirect libre
  • fr  style indirect libre
  • en  free indirect discourse
  • en  free indirect speech
  • en  free indirect style

Definició
Reproducció d'un discurs, generalment oral, en què, com en el discurs indirecte, s'adapten les referències díctiques a les necessitats discursives de l'enunciació, però que, a diferència d'aquest, l'enunciat que reprodueix el discurs té independència tonal i sintàctica.

Nota

  • Així, Lluís la mirà. Què faria sense ella?
  • ca  estilística, n f
  • es  estilística
  • fr  stylistique
  • en  stylistics

Definició
Disciplina lingüística que estudia les variacions d'una llengua relacionades amb la situació en la qual s'utilitza i amb els efectes que l'emissor vol aconseguir sobre el receptor.
  • ca  estrangerisme, n m
  • ca  barbarisme, n m sin. compl.
  • es  barbarismo
  • es  extranjerismo
  • fr  barbarisme
  • fr  emprunt à une langue étrangère
  • fr  xénisme
  • en  barbarism
  • en  foreign borrowing

Definició
Mot, construcció o gir estilístic manllevat a una llengua estrangera i no adaptat a l'estructura de la llengua receptora.

Nota

  • Per exemple, el mot anglés hippy.
  • ca  estrat, n m
  • es  estrato
  • fr  strate
  • en  stratum

Definició
En gramàtica relacional, cadascun dels nivells d'anàlisi sintàctica.

Nota

  • Els estrats desenvolupen una funció semblant a les estructures profundes i superficials de la gramàtica generativa. Així, per a l'oració La conferència fou impartida a les deu es postula que el sintagma nominal la conferència és complement directe en l'estrat inicial i subjecte en el final.
  • ca  estrat, n m
  • es  estrato
  • fr  strate
  • en  stratum

Definició
En gramàtica estratificacional, cadascun dels sis nivells interrelacionats de fenòmens lingüístics; concretament el nivell hipofonèmic (o fonètic), el fonèmic, el morfèmic, el lexèmic, el semèmic i l'hipersemèmic (o semàntic).
  • ca  estratègia, n f
  • es  estrategia
  • fr  stratégie
  • en  strategy

Definició
En glotodidàctica, mitjà utilitzat per l'estudiant d'una segona llengua per a obtenir, recuperar o utilitzar informació de la llengua que està aprenent amb un objectiu concret.

Nota

  • Les estratègies poden ser de dos tipus, d'aprenentatge i de comunicació.
  • ca  estratègia, n f
  • es  estrategia
  • fr  stratégie
  • en  strategy

Definició
En l'anàlisi conversacional, esquema dialògic abstracte que el parlant té en la ment abans de planificar la intervenció per a aconseguir un efecte determinat sobre l'interlocutor.
  • ca  estratègia d'aprenentatge, n f
  • es  estrategia de aprendizaje
  • fr  stratégie d'apprentissage
  • en  learning strategy

Definició
Estratègia utilitzada per l'estudiant d'una segona llengua per tal de promoure'n l'aprenentatge.

Nota

  • La comparació de les regles de la llengua materna i de la segona llengua o l'autoavaluació són, per exemple, estratègies d'aprenentatge.