forma elidida
forma elidida
- ca forma elidida, n f
- es forma elidida
- fr forme élidée
- en elided form
Definició
Forma que adopta un pronom feble quan forma síl·laba amb la vocal del mot següent.
Nota
- Per exemple, la forma m' del pronom feble de primera persona del singular (M'agrada molt el formatge).
forma feble
forma feble
- ca forma feble, n f
- es forma débil
- fr forme faible
- en weak form
Definició
Forma verbal que porta l'accent en la desinència.
Nota
- Per exemple, la forma verbal parlem. S'oposa a forma forta.
forma finita
forma finita
- ca forma finita, n f
- es forma finita
- fr forme finie
- en finite form
Definició
Forma verbal amb morfema de temps.
Nota
- Són finites totes les formes dels temps verbals. Les formes finites són alhora formes personals. S'oposa a forma no finita.
forma flexionada
forma flexionada
- ca forma flexionada, n f
- es forma flexionada
- fr forme fléchie
- en inflectional form
Definició
Mot resultant de l'aplicació d'un procés de flexió.
Nota
- Per exemple, cantàvem o llestes.
forma fonològica
forma fonològica
- ca forma fonològica, n f
- ca FF, n f sigla
- es forma fonológica
- es FF sigla
- fr forme phonologique
- fr FP sigla
- en phonological form
- en PF sigla
Definició
En la teoria del règim i del lligam, nivell de representació fonològica posterior a l'estructura superficial i, per tant, a la sintaxi.
forma fonològica
forma fonològica
- ca component fonològic, n m
- ca forma fonològica, n m sin. compl.
- es componente fonológico
- fr composante phonologique
- en phonological component
Definició
Component interpretatiu que s'aplica a les estructures superficials de les oracions per tal de delimitar-ne la representació fonològica.
Nota
- En el model de la teoria del règim i del lligam rep el nom de forma fonològica.
forma forta
forma forta
- ca forma forta, n f
- es forma fuerte
- fr forme forte
- en stressed on the root
- en strong form
Definició
Forma verbal que porta l'accent en el radical, com feia.
Nota
- El terme s'utilitza sovint en la gramàtica llatina per a referir-se als perfets que duen l'accent en el radical en la primera i tercera persones del singular: els perfets sigmàtics (misi), els perfets reduplicats (dedi), els perfets en ‑ui (habui) i els perfets en ‑i (feci).
forma impersonal
forma impersonal
- ca forma no personal, n f
- ca forma impersonal, n f sin. compl.
- es forma no personal
- fr forme non-personnelle
- en non-personal form of a verb
Definició
Forma verbal mancada de morfemes de persona, en el cas de l'infinitiu, el gerundi i el participi, i de nombre, en el cas de l'infinitiu i el gerundi.
Nota
- A més de nombre, el participi també té morfema de gènere. Les formes no personals són també formes no finites. S'oposa a forma personal.
forma infinita
forma infinita
- ca forma no finita, n f
- ca forma infinita, n f sin. compl.
- es forma no finita
- fr forme non-finie
- en non-finite form
Definició
Forma verbal mancada de morfema de temps.
Nota
- Són formes no finites l'infinitiu, el gerundi i el participi. El terme no finit fa referència al fet que aquestes formes no introdueixen distincions temporals i poden fer referència, segons el context sintàctic en què apareguen, a qualsevol moment temporal, passat, present o futur. Les formes no finites són també formes no personals. S'oposa a forma finita.
forma interior del llenguatge
forma interior del llenguatge
- ca forma interior del llenguatge, n f
- es forma interior del lenguaje
- fr forme intérieure d'une langue
- en linguistic inner form
Definició
En la terminologia de Wilhelm von Humboldt, conjunt de característiques conceptuals i abstractes d'una llengua que resulten difícilment analitzables en termes d'inventari de signes.
