força
força
- ca força, n f
- es fuerza
- fr force
- en stress
Definició
Intensitat o tensió amb què s'emet un so.
Nota
- Depén de l'energia muscular, de la quantitat d'aire expirat, etc. D'acord amb la força, els sons es caracteritzen com a tensos o fluixos.
força il·locutiva
força il·locutiva
- ca força il·locutiva, n f
- es fuerza ilocutiva
- fr force illocutoire
- en illocutionary force
Definició
Acció que l'emissor realitza amb un acte de parla.
Nota
- La força il·locutiva és la condició de promesa, amenaça, prec, declaració, exhortació, etc., d'un determinat acte de parla. Contrasta amb força perlocutiva o efecte perlocutiu.
força perlocutiva
força perlocutiva
- ca efecte perlocutiu, n m
- ca força perlocutiva, n f sin. compl.
- es efecto perlocutivo
- es fuerza perlocutiva
- fr effet perlocutoire
- fr force perlocutoire
- en perlocutionary effect
- en perlocutionary force
Definició
Repercussió que un determinat acte de parla té sobre les creences, les actituds o la conducta del receptor.
Nota
- Per exemple, l'efecte perlocutiu de la pregunta Tens café? normalment no és obtenir una resposta a la interrogació, sinó més aviat ser convidat a prendre'n. Contrasta amb força il·locutiva.
forma
forma
- ca forma, n f
- es forma
- fr forme
- en form
Definició
Per oposició a funció, característiques fonològiques, morfològiques i lèxiques de les unitats lingüístiques.
forma
forma
- ca forma, n f
- es forma
- fr forme
- en form
Definició
Cadascuna de les possibles realitzacions d'una determinada unitat lingüística.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, es parla de forma analítica, forma sintètica, forma lliure, forma lligada, etc.
forma
forma
- ca forma, n f
- es forma
- fr forme
- en form
Definició
En la teoria del règim i del lligam, nivell d'anàlisi gramatical de caràcter interpretatiu posterior als nivells sintàctics d'estructura profunda i d'estructura superficial.
Nota
- Així, forma fonològica i forma lògica.
forma
forma
- ca forma, n f
- es forma
- fr forme
- en form
Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure i, en general, de l'estructuralisme europeu, estructura d'una llengua en la qual cada element es defineix per mitjà de les relacions opositives que estableix amb la resta d'elements.
Nota
- La forma s'oposa a la substància, o realització física de la llengua. L'afirmació saussureana que una llengua és una forma i no una substància, cal entendre-la en el sentit que una llengua no és un simple conglomerat de fets físics sinó un conjunt d'elements relacionats. Partint d'aquesta concepció, la glossemàtica diferencia la forma de l'expressió i la forma del contingut.
forma analítica
forma analítica
- ca forma analítica, n f
- es forma analítica
- fr forme analytique
- en analytic form
Definició
Unitat gramatical constituïda per dos o més elements independents.
Nota
- El primitiu futur romànic, derivat de la perífrasi llatina CANTĀRE HABĔO, per exemple, tenia una forma analítica: cantar he.
forma analògica
forma analògica
- ca forma analògica, n f
- es forma analógica
- fr forme analogique
- en analogical formation
Definició
Forma lingüística originada a partir del model d'un altre paradigma que no és el seu.
Nota
- Per exemple, les formes dialectals de primera persona del present d'indicatiu del tipus càntec formades per analogia amb formes com ara córrec. [V. analogia]
forma canònica
forma canònica
- ca forma canònica, n f
- es forma canónica
- fr forme canonique
- en canonical form
Definició
Realització estàndard o normal d'una determinada unitat lingüística.
Nota
- Per exemple, la forma canònica de l'oració respon a l'estructura SN + SV, i la forma canònica de la síl·laba a l'estructura CV o CVC.
