modalització
modalització
- ca modalització, n f
- es modalización
- fr modalisation
- en modalization
Definició
Manera com l'emissor manifesta la seua actitud respecte al contingut proposicional i a l'interlocutor de l'acte de parla.
modalitzador
modalitzador
- ca modalitzador, n m
- es modalizador
- fr modalisateur
- en modalizer
Definició
Procediment o mitjà amb què l'emissor manifesta la seua actitud sobre el contingut proposicional.
Nota
- El mode imperatiu o locucions com ara tant de bo són modalitzadors.
mode
mode
- ca mode, n m
- es modo
- fr mode
- en mood
Definició
Categoria gramatical del verb que introdueix distincions relacionades amb la modalitat, això és, amb l'actitud que el parlant adopta respecte al contingut expressat en l'oració.
Nota
- El mode es defineix sobretot en relació amb una classe no marcada d'oracions que expressen simples situacions de fet, prescindint de l'actitud del parlant envers el que diu. Aquestes oracions simplement declaratives són considerades no modals o no marcades. El mode no marcat és l'indicatiu, enfront del subjuntiu i de l'imperatiu, que són modes marcats. En algunes llengües es diferencien altres modes, com ara l'optatiu o l'interrogatiu.
mode d'articulació
mode d'articulació
- ca mode d'articulació, n m
- es modo de articulación
- fr mode d'articulation
- en manner of articulation
Definició
Posició que adopten els òrgans de fonació en la producció d'un so per tal de constituir un obstacle a l'eixida de l'aire.
Nota
- Atenent al mode d'articulació, les consonants es poden classificar en oclusives o interruptes, fricatives o contínues, aproximants, africades, líquides, orals, nasals, sordes i sonores; les líquides, alhora, poden ser laterals, bategants i vibrants. Les vocals, per la seua banda, poden ser altes (o tancades), mitjanes i baixes (o obertes); les mitjanes, alhora, poden ser mitjanes altes (o mitjanes tancades) i mitjanes baixes (o mitjanes obertes).
mode de l'acció
mode de l'acció
- ca modalitat de l'acció, n f
- ca Aktionsart [de], n m sin. compl.
- ca aspecte lèxic, n m sin. compl.
- ca mode de l'acció, n m sin. compl.
- es Aktionsart
- es aspecto léxico
- es modalidad de la acción
- es modo de la acción
- fr Aktionsart
- fr aspect lexical
- fr modalité de l'action
- fr modalité de l'action
- en Aktionsart
- en lexical aspect
Definició
Categoria semàntica que assenyala, amb recursos lèxics, l'estructura interna de les situacions expressades pels verbs, o pels verbs juntament amb altres constituents.
Nota
- És pròxima a l'aspecte gramatical, però es diferencia d'aquest perquè expressa valors que no depenen de la interpretació del parlant i perquè no ha desenvolupat un paradigma morfològic. Així, segons la modalitat de l'acció, es distingeixen els verbs incoatius, els iteratius, els duratius, etc.
mode del discurs
mode del discurs
- ca mode del discurs, n m
- es modo del discurso
- fr mode du discours
- en mode of discourse
Definició
En la terminologia de Michael A. K. Halliday, un dels tres factors que permet classificar els àmbits d'ús d'una llengua, les varietats o registres i els diferents tipus de textos.
Nota
- Aquest factor se centra en la manera com s'estructura formalment el text i, sobretot, en el canal oral o escrit que s'hi fa servir. Els altres factors utilitzats per Halliday són el camp del discurs i el tenor del discurs.
model
model
- ca model, n m
- es modelo
- fr modèle
- en model
Definició
Representació abstracta i ideal amb què s'imita el funcionament i l'estructura d'un objecte o conjunt d'objectes complex.
model
model
- ca esquema, n m
- ca configuració, n m sin. compl.
- ca model, n m sin. compl.
- es esquema
- fr schème
- en pattern
Definició
En lingüística distribucional, organització sistemàtica i estructurada d'unitats lingüístiques.
model cognitiu idealitzat
model cognitiu idealitzat
- ca model cognitiu idealitzat, n m
- es modelo cognitivo idealizado
- fr modèle cognitif idéalisé
- en idealized cognitive model
Definició
En la terminologia de Georges Lakoff, representació més o menys parcial i simplificada del coneixement enciclopèdic amb què els parlants categoritzen l'entorn.
Nota
- Els models cognitius idealitzats es construeixen a partir dels trets prototípics de cada categoria i deixen fora els casos marginals o especials. Per exemple, en el model cognitiu idealitzat associat a solter o fadrí intervenen trets semàntics com ara humà, mascle, adult i no casat, però també certes expectatives socials que tenim sobre la institució del matrimoni, que expliquen que aquest terme no s'aplique, per exemple, al papa, tot i ser un home adult no casat.
model de la bola de billar
model de la bola de billar
- ca model de la bola de billar, n m
- es modelo de la bola de billar
- fr modèle de la boule de billard
- en billiard-ball model
Definició
En la terminologia de Ronald W. Langacker, model cognitiu segons el qual el món està format per una sèrie d'objectes físics discrets que es mouen i interaccionen energèticament en entrar en contacte.
Nota
- Aquest model ha sigut utilitzat per Langacker per a delimitar el valor prototípic de l'oració simple i, concretament, l'oposició entre noms i verbs, d'una banda, i entre subjecte, complement directe i complement indirecte, de l'altra.
