Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  mot trisíl·lab, n m
  • es  palabra trisílaba
  • fr  mot trisyllabique
  • en  trisyllabic word

Definició
Mot compost per tres síl·labes, com ara catifa.
  • ca  motivació, n f
  • es  motivación
  • fr  motivation
  • en  motivation

Definició
Relació transparent i icònica establida entre el significant i el significat d'un signe lingüístic.

Nota

  • Per a Ferdinand de Saussure, el signe lingüístic és arbitrari i immotivat, per tal com no hi ha cap relació de necessitat entre la noció, per exemple, de 'edifici destinat a habitació humana' i el conjunt de sons [káza]. Tot i amb això, cal tenir en compte que sols una part dels signes és totalment arbitrària. Hi ha motivació, per exemple, en les onomatopeies, però també en els mots derivats, compostos i flexius sempre que el significat global del mot pot ser analitzat a partir del significat dels elements que l'integren. Així, vint-i-quatre resulta més motivat que no vint.
  • ca  motivació, n f
  • es  motivación
  • fr  motivation
  • en  motivation

Definició
En glotodidàctica, desig o interés d'una persona per a aprendre una segona llengua o una llengua estrangera.

Nota

  • Generalment, es diferencia la motivació integradora i la instrumental, segons que l'aprenentatge es realitze per tal de comunicar-se amb persones d'una altra cultura o per tal d'accedir a un lloc de treball, passar una prova, llegir obres en aquesta llengua, etc.
  • ca  mots i coses, n m
  • es  palabras y cosas
  • fr  mot et choses
  • en  words and things

Definició
Model d'anàlisi dialectal, desenvolupat sobretot a Alemanya a partir dels treballs de Rudolf Meringer i Wilhelm Meyer-Lübke, que postula la necessitat d'estudiar conjuntament els mots i les realitats que designen per tal de copsar l'evolució i les varietats d'una llengua.

Nota

  • El terme mots i coses correspon a la traducció de l'alemany Wörter und Sachen.
  • ca  multilingüe, adj
  • ca  plurilingüe, adj sin. compl.
  • es  multilingüe
  • es  plurilingüe
  • fr  multilingue
  • fr  plurilingue
  • en  multilingual
  • en  plurilingual

Definició
Dit del text escrit en diverses llengües.
  • ca  multilingüe, adj
  • ca  plurilingüe, adj sin. compl.
  • ca  poliglot -a, adj sin. compl.
  • es  multilingüe
  • es  plurilingüe
  • es  políglota
  • fr  multilingue
  • fr  plurilingue
  • fr  polyglotte
  • en  multilingual
  • en  plurilingual
  • en  polyglot

Definició
Dit de la persona que coneix i pot utilitzar diverses llengües i, per extensió, del territori o de l'àmbit en què coexisteixen diverses llengües.
  • ca  multilingüisme, n m
  • ca  plurilingüisme, n m sin. compl.
  • es  multilingüismo
  • es  plurilingüismo
  • fr  multilinguisme
  • fr  plurilinguisme
  • en  multilingualism
  • en  plurilingualism

Definició
Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

Nota

  • El terme s'usa sobretot per a referir-se a la coexistència de diferents comunitats lingüístiques en una àrea geogràfica o geopolítica determinada.
  • ca  multiplicatiu, n m
  • es  multiplicativo
  • fr  multiplicateur
  • en  multiplier

Definició
Numeral que indica el nombre de vegades que s'augmenta una entitat, com doble o triple.
  • ca  mutació, n f
  • es  mutación
  • fr  mutation
  • en  mutation

Definició
En gramàtica històrica, fenomen de canvi fònic que provoca la modificació d'una part del sistema fonològic d'una llengua, independentment de la proximitat fonètica i sense que es produïsca augment ni disminució de les possibilitats distintives.

Nota

  • La mutació pot ser vocàlica o consonàntica.
  • ca  mutació consonàntica, n f
  • es  mutación consonántica
  • fr  mutation consonantique
  • en  consonantal mutation

Definició
Mutació experimentada per dues o més sèries de consonants.

Nota

  • Per exemple, l'evolució de les oclusives des de l'indoeuropeu fins al germànic formulada en l'anomenada llei de Grimm: les oclusives sonores aspirades esdevingueren oclusives sonores, les oclusives sonores esdevingueren oclusives sordes i les oclusives sordes esdevingueren fricatives sordes.