pic
pic
- ca cim, n m
- ca centre de síl·laba, n m sin. compl.
- ca cim de sonicitat, n m sin. compl.
- ca pic, n m sin. compl.
- es centro de sílaba
- es cima
- fr centre de syllabe
- fr sommet
- en syllable centre
- en syllable peak
Definició
Constituent central o nuclear d'una síl·laba format per una vocal o una sonant.
Nota
- El nucli és l'element de major perceptibilitat o sonicitat de la síl·laba. [V. jerarquia de sonicitat]
pictograma
pictograma
- ca pictograma, n m
- es pictograma
- fr pictogramme
- en pictogram
Definició
Dibuix figuratiu o simbòlic que expressa un contingut sense fer referència a la forma lingüística.
Nota
- L'escriptura que utilitza aquest tipus de símbols s'anomena escriptura pictogràfica.
pidgin
pidgin
- ca pidgin, n m
- es pidgin
- fr pidgin
- en pidgin
Definició
Sistema de comunicació lingüística sense parlants nadius, amb una estructura gramatical molt poc desenvolupada i un lèxic reduït que s'utilitza en contextos multilingües per tal d'afavorir la comunicació.
Nota
- La majoria de pídgins prenen com a base alguna de les principals llengües europees (anglés, portugués, francés, castellà). Els pídgins passen a anomenar-se criolls o llengües criolles quan adquireixen parlants nadius.
pivot
pivot
- ca pivot, n m
- es pivot
- fr pivot
- en pivot
Definició
En els estudis d'adquisició del llenguatge, classe reduïda de mots que es repeteix amb freqüència en les oracions infantils de dos membres.
Nota
- Per exemple, el mot ací de construccions com ara Ací pare, Ací pilota i Ací aigua.
pla
pla
- ca pla, n m
- es plano
- fr plan
- en level
- en plane
Definició
En la terminologia d'André Martinet, cadascun dels nivells que caracteritzen la doble articulació del llenguatge.
pla
pla
- ca pla, n m
- es plano
- fr plan
- en level
- en plane
Definició
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, cadascun dels tres nivells d'abstracció metalingüística del llenguatge: el pla del tipus, que inclou els principis funcionals de la llengua, el del sistema, que inclou les oposicions funcionals, i el de la norma, que inclou els fenòmens habituals però no distintius de la llengua.
pla
pla
- ca pla, n m
- es plano
- fr plan
- en level
- en plane
Definició
En glossemàtica, cadascuna de les dues estructures mútuament condicionades del signe lingüístic, la del pla de l'expressió, o cenemàtic, i la del pla del contingut, o pleremàtic.
pla de l'expressió
pla de l'expressió
- ca pla de l'expressió, n m
- es plano de la expresión
- fr plan de l'expression
- en expression plane
Definició
Pla centrat en el significant dels signes lingüístics.
pla del contingut
pla del contingut
- ca pla del contingut, n m
- es plano del contenido
- fr plan du contenu
- en content plane
Definició
Pla centrat en el significat dels signes lingüístics.
planificació lingüística
planificació lingüística
- ca planificació lingüística, n f
- es planificación lingüística
- fr planification linguistique
- en language planning
Definició
Conjunt de mesures polítiques, socials, culturals, acadèmiques, etc., preses normalment per un organisme oficial per tal de revisar, reformar i normalitzar tots els àmbits d'una determinada llengua, i per tal de dotar-la dels recursos terminològics i expressius que cobrisquen totes les necessitats comunicatives dels parlants al si de la seua comunitat.
