pleonasme
pleonasme
- ca pleonasme, n m
- es pleonasmo
- fr pléonasme
- en pleonasm
Definició
Ús redundant en una oració d'un element lingüístic la funció del qual ja apareix explicitada dins de la mateixa oració.
Nota
- Així, en l'oració N'hi ha pa, l'ús del pronom feble en té un caràcter pleonàstic, per tal com el complement a què remet, pa, hi apareix de manera explícita.
plerema
plerema
- ca plerema, n m
- es plerema
- fr plérème
- en plereme
Definició
En glossemàtica, unitat mínima del pla del contingut dotada de significat lèxic.
Nota
- El plerema és un constituent, per oposició al morfema, que és un exponent. Es diferencien dos tipus de pleremes, el central, o element radical, i el marginal, o element derivatiu. Equival al cenema en el pla de l'expressió.
plerema
plerema
- ca figura del contingut, n f
- ca plerema, n f sin. compl.
- es figura del contenido
- fr figure du contenu
- en content figure
Definició
Element mínim distintiu del pla del contingut d'un signe, que es pot identificar amb els trets semàntics o els semes de l'anàlisi semàntica.
pleremàtica
pleremàtica
- ca pleremàtica, n f
- es pleremática
- fr plérématique
- en plerematics
Definició
En glossemàtica, disciplina que estudia el pla pleremàtic o del contingut.
Nota
- La pleremàtica inclou la plerèmica. La pleremàtica, juntament amb la cenemàtica, integra el marc de la glossemàtica.
plerèmica
plerèmica
- ca plerèmica, n f
- es plerémica
- fr plérémique
- en pleremics
Definició
En glossemàtica, branca de la pleremàtica que estudia els pleremes.
plosió
plosió
- ca plosió, n f
- es plosión
- fr plosion
- en plosion
Definició
Moment intermedi i més característic de la pronúncia d'un so oclusiu, que consisteix en un alliberament sobtat de l'aire contingut pel tancament de la cavitat bucal.
Nota
- Normalment es produeix cap a la meitat de la durada del so oclusiu, darrere de la implosió i seguit de l'explosió.
plural
plural
- ca plural, n m
- es plural
- fr pluriel
- en plural
Definició
Categoria de nombre que representa més d'una entitat individualitzada.
Nota
- El plural és el valor marcat per oposició al singular i, per això, en la majoria de llengües les formes plurals tendeixen a ser morfosintàcticament més complexes que les singulars. En català, així, el plural de noms i adjectius es forma, generalment, afegint una ‑s al singular (flor, singular, enfront de flors, plural). La realització del plural provoca, en alguns contextos, alteracions morfofonològiques. Així, els mots acabats en ‑a àtona canvien aquesta vocal per ‑e- (fulla-fulles); els que han perdut la consonant final etimològica ‑n en singular la mantenen en plural (meló-melons); els masculins monosíl·labs o aguts acabats en ‑s, ‑ç, ‑x, ‑ix, ‑tx utilitzen com a marca de plural la forma ‑os (pis-pisos), i els masculins aguts acabats en ‑sc, ‑st, ‑xt, ‑ig poden utilitzar les marques ‑s o ‑os (bosc-boscs/boscos).
plural de modèstia
plural de modèstia
- ca plural de modèstia, n m
- es plural de modestia
- fr pluriel de modestie
- en editorial we
Definició
Ús fictici de la primera persona del plural, amb valor real de singular, que fan servir sobretot oradors o escriptors per atenuar la pròpia personalitat.
plural majestàtic
plural majestàtic
- ca plural majestàtic, n m
- es plural mayestático
- fr pluriel de majesté
- en plural of majesty
Definició
Ús fictici de la primera persona del plural, amb valor real de primera persona del singular, que fan servir sobretot les altes jerarquies civils o eclesiàstiques per magnificar la pròpia personalitat.
pluralia tantum [la]
pluralia tantum [la]
- ca pluralia tantum [la], n m
- es pluralia tantum
- fr pluralia tantum
- en pluralia tantum
Definició
Mots o classe de mots que només tenen forma plural, com ara queviures.
