paradigma
paradigma
- ca paradigma, n m
- es paradigma
- fr paradigme
- en paradigm
Definició
En l'estructuralisme, conjunt d'elements lingüístics que es caracteritzen pel fet de poder ocupar una mateixa posició en un determinat context.
Nota
- Els paradigmes permeten delimitar classes distribucionals en qualsevol nivell d'anàlisi lingüística. Així, en el nivell morfosintàctic, les formes estudies, has estudiat, estudiaràs, estudiaves, estudiaries, etc., constitueixen un paradigma per tal com poden commutar-se per la forma estudiaves en contextos com ara No sabia que estudiaves psicologia.
paradigma
paradigma
- ca paradigma, n m
- es paradigma
- fr paradigme
- en paradigm
Definició
En la gramàtica tradicional, conjunt ordenat de formes flexives de la declinació o conjugació d'un mot.
Nota
- Formes com venc, vens, ven, venem, etc., per exemple, constitueixen el paradigma del present d'indicatiu del verb vendre. Aquest concepte juga un paper important en el model morfològic conegut com a mot i paradigma.
paradigma flexiu
paradigma flexiu
- ca paradigma flexiu, n m
- es paradigma flexivo
- fr paradigme flexionnel
- en inflectional paradigm
Definició
Conjunt de formes flexives d'una paraula.
Nota
- Per exemple, les formes casa i cases, en el cas del nom casa; o alt, alta, alts i altes, en el cas de l'adjectiu alta. El paradigma flexiu dels verbs rep el nom de conjugació. El paradigma de noms, adjectius, determinants i pronoms també s'anomena declinació en llengües com el llatí, en què aquestes categories lèxiques presenten models diferents de flexió i tenen formes diverses per a expressar les propietats de cas, gènere i nombre.
paradoxa
paradoxa
- ca paradoxa, n f
- es paradoja
- fr paradoxe
- en paradox
Definició
Enunciat o situació que porta a dues conclusions contradictòries de les quals no es pot, però, prescindir.
paradoxa de l'observador
paradoxa de l'observador
- ca paradoxa de l'observador, n f
- es paradoja del observador
- fr paradoxe de l'observateur
- en observer's paradox
Definició
Contradicció delimitada per William Labov segons la qual la finalitat de la investigació lingüística al si d'una comunitat consisteix a descobrir com parlen les persones quan no se les observa sistemàticament, tot i que aquesta finalitat sols es pot aconseguir observant-les sistemàticament.
paradoxa de la frontera
paradoxa de la frontera
- ca paradoxa de la frontera, n f
- es paradoja de la frontera
- fr paradoxe de la frontière
- en boundary paradox
Definició
En gramàtica liminar, característica fonamental dels llenguatges naturals segons la qual, d'una banda, el metallenguatge gramatical apareix clarament separat del llenguatge objecte al qual inclou, però, d'una altra, s'hi troba inclòs; això és: el metallenguatge descriu el llenguatge objecte i, per tant, l'inclou, però alhora aquest metallenguatge forma part del llenguatge objecte.
Nota
- D'acord amb els principis de la gramàtica liminar, una gramàtica que vulga ser adequada a l'objecte d'estudi ha de respondre a aquesta paradoxa.
paradoxa de parentetització
paradoxa de parentetització
- ca paradoxa de parentetització, n f
- es paradoja de la parentetización
- fr paradoxe de parenthétisation
- en bracketing paradox
Definició
Contradicció que s'estableix entre l'estructura de constituents que exigeix un determinat nivell de representació i l'estructura que exigeix un altre nivell.
Nota
- La seqüència l'estudiant de filologia respon sintàcticament a l'estructura [l'[estudiant [de filologia]]] tot i que [l'estudiant] constitueix una unitat morfològica.
paradstrat
paradstrat
- ca adstrat, n m
- ca paradstrat, n m sin. compl.
- es adstrato
- es paradstrato
- es parastrato
- fr adstrat
- fr paradstrat
- en adstrate
- en adstratum
- en paradstrat
Definició
Llengua que, en un territori determinat, exerceix una influència parcial sobre una altra de veïna.
Nota
- Normalment, aquesta influència és provocada per un període limitat de convivència de les llengües en un mateix territori o territoris veïns. Cal tenir en compte, però, que el desenvolupament dels moderns mitjans de comunicació ha fet que s'amplie la noció d'adstrat, que ja no implica necessàriament la contigüitat geogràfica. Contrasta amb substrat i superstrat.
paraestàndard
paraestàndard
- ca paraestàndard, n m
- ca subestàndard, n m sin. compl.
- es paraestándar
- fr parastandard
- en parastandard
Definició
Varietat estàndard d'una determinada àrea per oposició a una altra varietat estàndard de la mateixa llengua.
parafàsia
parafàsia
- ca parafàsia, n f
- es parafasia
- fr paraphasie
- en paraphasia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la substitució d'un terme per un altre que no concorda amb el que es vol expressar.
Nota
- La parafàsia pot ser fonèmica, morfològica o semàntica. És un trastorn freqüent en afàsies i disfàsies.
