paràfrasi
paràfrasi
- ca paràfrasi, n f
- es paráfrasis
- fr paraphrase
- en paraphrase
Definició
Construcció que conté la mateixa informació que una altra, però amb una estructura sintàctica o amb un lèxic diferent.
paràfrasi
paràfrasi
- ca paràfrasi, n f
- es paráfrasis
- fr paraphrase
- en paraphrase
Definició
Amplificació explicativa d'un enunciat o d'un text per tal de fer-lo més intel·ligible.
paragoge
paragoge
- ca paragoge, n f
- ca epítesi, n f sin. compl.
- es epítesis
- es paragoge
- fr épithèse
- fr paragoge
- en epithesis
- en paragoge
Definició
Addició d'un so o d'uns sons al final d'un mot per tal de facilitar-ne la pronúncia; per exemple, la e final de formes col·loquials com texte.
paràgraf
paràgraf
- ca paràgraf, n m
- es párrafo
- fr paragraphe
- en paragraph
Definició
Unitat estructural i organitzativa del discurs escrit constituïda per una successió d'oracions que presenten una unitat temàtica i desenvolupen un determinat tòpic o subtòpic.
Nota
- Tipogràficament el paràgraf apareix delimitat entre punts i a part.
paragramatisme
paragramatisme
- ca paragramatisme, n m
- es paragramatismo
- fr paragrammatisme
- en paragrammatism
Definició
Trastorn del llenguatge parlat caracteritzat per la desorganització sintàctica deguda a la busca infructuosa d'un mot que interromp l'enunciat i afecta l'estructura sintàctica.
paralingüística
paralingüística
- ca paralingüística, n f
- es paralingüística
- fr paralinguistique
- en paralinguistics
Definició
Branca de la lingüística que estudia els fenòmens de parallenguatge que acompanyen les expressions lingüístiques audibles i visibles.
parallenguatge
parallenguatge
- ca parallenguatge, n m
- es paralenguaje
- fr paralangage
- en paralanguage
Definició
Conjunt de fenòmens fònics i no fònics observables en la parla d'una llengua que tenen una funció psiquicoexpressiva, representativa i apel·lativa.
Nota
- Entre els fenòmens fònics es troben tots aquells fenòmens que no pertanyen al sistema de les oposicions fonològiques distintives, com el grau d'intensitat, l'altura tonal, el temps de parla, les pauses, etc., i entre els no fònics, tots els moviments voluntaris i involuntaris, facials i corporals, també anomenats cinèsics.
paràmetre
paràmetre
- ca paràmetre, n m
- es parámetro
- fr paramètre
- en parameter
Definició
En la teoria del règim i del lligam, especificació de les variacions que presenta cada llengua o conjunt de llengües respecte a un determinat fenomen gramatical.
Nota
- El concepte de paràmetre es basa en la idea que la gramàtica està constituïda per una sèrie de principis generals que admeten petites variacions segons les llengües. Per exemple, el principi que tot sintagma ha de contenir un nucli està sotmés a variació paramètrica, per tal com en unes llengües el nucli se situa a la dreta del complement i en d'altres a l'esquerra.
paràmetre d'adjacència
paràmetre d'adjacència
- ca paràmetre d'adjacència, n m
- es parámetro de adyacencia
- fr paramètre d'adjacence
- en adjacency parameter
Definició
Paràmetre que determina la necessitat que en una llengua el complement aparega o no al costat mateix del nucli.
Nota
- L'anglés, per exemple, és una llengua que exigeix adjacència; el català i el castellà, no.
paràmetre del nucli
paràmetre del nucli
- ca paràmetre del nucli, n m
- es parámetro del núcleo
- fr paramètre de tête
- en head parameter
Definició
Paràmetre que determina la posició del nucli d'un sintagma respecte al complement.
Nota
- Així, el nucli pot aparéixer a la dreta del complement, com en japonés, o a l'esquerra, com en les llengües romàniques.
