Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cartografia sintàctica, n f
  • ca  anàlisi cartogràfica, n f sin. compl.
  • ca  projecte cartogràfic, n m sin. compl.
  • es  análisis cartográfica
  • es  cartografía sintáctica
  • es  proyecto cartográfico
  • fr  analyse cartographique
  • fr  projet cartographique
  • fr  syntaxe cartographique
  • en  cartographic analysis
  • en  cartographic project
  • en  syntactic cartography

Definició
Proposta d'anàlisi dins del model generativista per a precisar i detallar les configuracions sintàctiques, impulsada per Luigi Rizzi i Guglielmo Cinque.

Nota

  • L'anàlisi cartogràfica de la perifèria esquerra de l'oració es basa en la idea que el sintagma complementador (SComp) es pot escindir en una sèrie de projeccions funcionals ordenades jeràrquicament, les quals allotgen elements que queden fora de la predicació pròpiament dita i que, segons el cas, poden no ser activades. Per exemple, el sintagma tòpic (ST), que allotja el tòpic i que pot ser recursiu, el sintagma força (SForç), que allotja els elements que expressen la forma il·locutiva, el sintagma focus (SFoc), que allotja el focus, i el sintagma finitud (SFin), que allotja elements relacionats amb el caràcter finit o no finit de l'oració. En una oració com ara Honestament, a l'Antònia, l'Enric sí que li ha dit la veritat, l'adverbi honestament s'allotjaria en el SForç, els sintagmes a l'Antònia i l'Enric, en dos ST diferents, sí, en el SFoc, i que, en el SFin: [SForç Honestament [ST a l'Antònia [ST l'Enric [SFoc sí [SFin que [li ha dit la veritat]]]]]]. L'anàlisi cartogràfica també s'aplica a altres sintagmes, com ara el sintagma adverbial, el sintagma adjectival o el sintagma determinant.
  • ca  prominència, n f
  • es  prominencia
  • fr  prominence
  • en  prominence

Definició
Grau en què una síl·laba o un so destaca respecte als altres del seu context.

Nota

  • La major durada, intensitat, altura o sonicitat contribueixen a atorgar prominència a una síl·laba o a un so respecte als altres.
  • ca  promoció, n f
  • es  promoción
  • fr  promotion
  • en  promotion

Definició
En la gramàtica relacional, procediment de canvi funcional que atorga a un sintagma nominal una funció sintàctica més alta en la jerarquia relacional.

Nota

  • Per exemple, la passivització, que converteix en subjecte un sintagma nominal amb la funció originària de complement directe.
  • ca  pronom, n m
  • es  pronombre
  • fr  pronom
  • en  pronoun

Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual funcionen típicament com un sintagma nominal (tot i que poden desenvolupar també les funcions d'una oració, d'un sintagma adjectival, d'un sintagma preposicional i, fins i tot, d'un adverbi), no admeten normalment la presència de determinants o d'altres modificadors nominals i posseeixen un significat ocasional que depén del context comunicatiu o discursiu en què es troben.

Nota

  • Els pronoms formen una classe tancada i, en molts casos, presenten morfemes de gènere i nombre. Tradicionalment, els pronoms es classifiquen atenent a criteris semàntics, categorials i prosòdics. Des d'un punt de vista semàntic, es classifiquen en indicadors del camp referencial (pronoms personals, possessius i demostratius), determinatius (pronoms quantitatius, numerals i indefinits) i relatius (pronoms relatius pròpiament dits, interrogatius i exclamatius). Des d'un punt de vista categorial, en relatius, demostratius, etc. Des d'un punt de vista prosòdic, finalment, els personals es classifiquen en febles, o àtons, i en tònics, o forts.
  • ca  pronom feble, n m
  • ca  clític pronominal, n m sin. compl.
  • ca  pronom àton, n m sin. compl.
  • es  clítico pronominal
  • es  pronombre átono
  • es  pronombre débil
  • fr  clitique pronominal
  • fr  forme faible du pronom
  • fr  pronom atone
  • en  pronominal clitic
  • en  unstressed pronoun

Definició
Pronom que, des d'un punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de ser inaccentuat i formar una unitat prosòdica amb el verb, al qual precedeix o segueix.

Nota

  • Sintàcticament, els pronoms febles no poden funcionar com a subjecte ni dur cap preposició. L'atonicitat típica d'aquests pronoms explica que molts pronoms febles estiguen sotmesos a variacions morfofonològiques i puguen presentar formes sil·làbiques (em parla, parlar-me) i formes asil·làbiques (m'escriu, escriure'm). Atenent a aquesta variació, en la tradició gramatical es parla de formes reforçades (em parla), elidides (m'escriu), plenes (parlar-me) i reduïdes (escriure'm). Els pronoms febles es classifiquen en personals i no personals. Pertanyen al primer grup els pronoms que fan referència a les persones gramaticals (em, et, el, ens, us, els, les, li, els i es), i al segon, els considerats tradicionalment adverbials (en, hi) i el neutre (ho). Els pronoms febles pertanyen a la categoria dels clítics i, concretament, poden ser enclítics o proclítics. Contrasten amb els pronoms forts.
  • ca  pronom de represa, n m
  • ca  pronom reassumptiu, n m sin. compl.
  • es  pronombre de apoyo
  • es  pronombre reasuntivo
  • fr  pronom résomptif
  • en  resumptive pronoun

Definició
Pronom feble que representa dins l'oració un complement que apareix dislocat a l'esquerra o a la dreta de l'oració.

Nota

  • Per exemple el pronom en en les oracions De pa, no en va menjar gens i No en va menjar gens, de pa.
  • ca  pronom demostratiu, n m
  • es  pronombre demostrativo
  • fr  pronom démonstratif
  • en  demonstrative pronoun

Definició
En la gramàtica tradicional, demostratiu neutre (açò, això i allò) o determinant demostratiu usat sense nom explícit, com aquella en En aquesta taula, no; deixa les coses en aquella.
  • ca  pronom demostratiu, n m
  • es  pronombre demostrativo
  • fr  pronom démonstratif
  • en  demonstrative pronoun

Definició
Pronom que, com els determinants demostratius, té una funció díctica i identifica entitats per referència a la posició que ocupen els interlocutors de l'acte de parla o al moment de l'acte de parla.

Nota

  • Els pronoms demostratius són els neutres açò, això i allò. Per exemple, el pronom allò designa una cosa allunyada de la posició que ocupen els interlocutors en Agafa allò que hi ha damunt la taula i allunyada respecte al moment de l'acte de parla en Recordes allò que em vas dir l'altre dia? També poden usar-se amb una funció fòrica, i en aquest cas es refereixen a elements apareguts prèviament en el discurs o que s'hi introduiran tot seguit. Per exemple, el pronom això reprén el que s'ha dit prèviament en Em va dir que se n'anava per sempre i això mateix li vaig dir jo també i introdueix el que es dirà tot seguit en Em va dir això: que se n'anava per sempre. A més dels demostratius neutres, en la gramàtica tradicional també se sol considerar que són pronoms els demostratius que funcionen com a modificador d'un nom en contextos en què s'usen sense el nom explícit, com aquella en Aquesta taula, no, aquella. Actualment, però se sol considerar que aquests demostratius funcionen com a determinants independentment que apareguen amb el nom explícit (aquesta taula) o implícit (aquella).
  • ca  pronom exclamatiu, n m
  • es  pronombre exclamativo
  • fr  pronom exclamatif
  • en  exclamative pronoun

Definició
Pronom que expressa sorpresa, admiració, etc., com el pronom de Quina aigua més calenta!
  • ca  pronom exclusiu, n m
  • ca  exclusiu, n m sin. compl.
  • es  exclusivo
  • es  pronombre exclusivo
  • fr  exclusif
  • fr  pronom exclusif
  • en  exclusive
  • en  exclusive pronoun

Definició
Pronom de persona exclusiva.