virtuema
virtuema
- ca virtuema, n m
- es virtuema
- fr virtuème
- en virtueme
Definició
En la terminologia de Bernard Pottier, conjunt de semes que constitueixen la part variable i connotativa de la significació d'una unitat lèxica.
Nota
- El virtuema només s'actualitza en determinats contextos discursius. Per exemple, el mot roig pot actualitzar el sema [+perill] per a molts parlants. El virtuema, juntament amb el classema i el semantema, constitueixen el semema.
visibilitat
visibilitat
- ca condició de visibilitat, n f
- ca visibilitat, n f sin. compl.
- es condición de visibilidad
- es visibilidad
- fr condition de visibilité
- fr visibilité
- en visibility
- en visibility condition
Definició
En la teoria del règim i del lligam, condició que exigeix que tots els sintagmes nominals estiguen marcats amb cas per a poder rebre paper temàtic.
vocable
vocable
- ca vocable, n m
- es vocablo
- fr vocable
- en word form
Definició
En estadística lèxica, mot o lexema actualitzat en el discurs.
Nota
- Així, vaig i anem són, per exemple, vocables d'un mateix lexema anar.
vocabulari
vocabulari
- ca vocabulari, n m
- es vocabulario
- fr vocabulaire
- en vocabulary
Definició
Conjunt ordenat dels mots d'una llengua o d'un àmbit especialitzat.
vocabulari
vocabulari
- ca alfabet, n m
- ca vocabulari, n m sin. compl.
- es alfabeto
- es vocabulario
- fr alphabet
- fr vocabulaire
- en alphabet
- en vocabulary
Definició
En gramàtica generativa, conjunt limitat de símbols necessaris per a representar els constituents i les diferents operacions transformacionals.
vocabulari
vocabulari
- ca terminologia, n f
- ca glossari tècnic, n f sin. compl.
- ca vocabulari, n f sin. compl.
- es terminología
- es vocabulario
- fr terminologie
- fr vocabulaire
- en terminology
- en vocabulary
Definició
Conjunt de termes propis d'un àmbit especialitzat.
vocal
vocal
- ca vocal, n f
- ca V, n f sigla
- es vocal
- es V sigla
- fr voyelle
- fr V sigla
- en vowel
- en V sigla
Definició
Segment fònic que s'articula sense cap obstrucció a l'eixida del corrent d'aire expiratori.
Nota
- Acústicament presenta una estructura de formants clarament definida. Pel que fa a la constitució sil·làbica, la vocal és l'element nuclear. La classificació de les vocals en les distintes llengües es fa atenent als trets d'obertura, altura o mode d'articulació, al lloc d'articulació, a la labialització, a la nasalitat, a la tonicitat i a la quantitat. S'oposa a consonant i sonant.
vocal alta
vocal alta
- ca vocal alta, n f
- es vocal alta
- fr voyelle haute
- en high vowel
Definició
Vocal que s'articula amb elevació de la llengua i, per tant, amb tancament bucal.
Nota
- Són altes les vocals /i, u/.
vocal anterior
vocal anterior
- ca vocal anterior, n f
- ca vocal palatal, n f sin. compl.
- es vocal anterior
- es vocal palatal
- fr voyelle antérieure
- fr voyelle palatale
- en front vowel
- en palatal vowel
Definició
Vocal que s'articula en la zona prepalatal i palatal de la cavitat bucal.
Nota
- Acústicament les vocals anteriors són agudes. Són anteriors /i, e, ɛ/. S'oposa a vocal posterior o velar.
vocal àtona
vocal àtona
- ca vocal àtona, n f
- es vocal átona
- fr voyelle atone
- en unstressed vowel
Definició
Vocal que es troba en una síl·laba no accentuada.
Nota
- Per exemple, la vocal de la segona síl·laba del mot perdre. S'oposa a vocal tònica.
