Neoloteca
PresentacióDiccionaris des tèrmes normalizadi.
Fruita fresca. Fruita seca
- ca banana mascle, n f
- ca plàtan mascle, n m
- es plátano grande
- es plátano macho
- fr banane à cuire
- fr banane plantain
- fr plantain
- pt banana-da-terra
- en common plantain
- en cooking banana
- en plantain
Fruita fresca. Fruita seca
Definició
Matemàtiques > Estadística
- ca banc d'ítems, n m
- es banco de ítems
- fr banque d'items
- en item bank
- en test-item bank
Matemàtiques > Estadística
Definició
Economia > Finances > Assegurances
- ca bancassegurador -a, adj
- es bancoasegurador
- fr bancassureur
- en bancassurancer
Economia > Finances > Assegurances
Definició
Economia > Finances > Assegurances
- ca bancassegurança, n f
- es bancaseguro
- fr bancassurance
- it bancassicurazione
- en bancassurance
- en bank insurance
- en bankassurance
Economia > Finances > Assegurances
Definició
Indumentària
- ca bandana, n f
- es bandana
- fr bandana
- it bandana
- it bandanna
- pt bandana
- en bandana
- en bandanna
- de Bandana
Indumentària
Definició
Nota
- La bandana, de 40 x 40 cm aproximadament, sol ser d'un color viu, amb l'estampat de caixmir de color blanc i negre.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bandana:
S'aprova la forma bandana, probablement manlleu de l'hindi bandhana ('lligam, unió'), pels motius següents:
·és l'única forma que es documenta per a fer referència a aquest concepte;
·la denominació bandana s'utilitza paral·lelament en la resta de llengües analitzades, i es documenta tant en obres especialitzades com en diccionaris de llengua general en francès, italià, anglès i portuguès;
·la majoria d'especialistes consultats confirmen que és una forma coneguda dins del sector i donen suport a la introducció del manlleu.
Pel que fa al gènere, s'aprova en femení (en la llengua d'origen és un substantiu neutre) perquè, tot i que hi ha una certa vacil·lació, respon a l'ús habitual en català, segurament per la terminació en -a del mot.
Es descarten formes com mocador de cap i mocador de coll perquè no descriuen amb precisió el concepte i podrien fer referència a altres tipus de mocadors.
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
- ca bandat, n m
- es bandeado
- es efecto de bandeado
- fr effet de lignage
- fr effet rayure
- fr effet zèbre
- en striping
- en striping effect
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
Definició
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:
El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:
·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);
·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);
·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);
·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);
·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.
El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:
·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;
·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;
·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.
El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.
D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.
[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
Música, **Denominació catalana 1: Acrònim (mot sencer + segment final de mot) **
- ca bandautor | bandautora, n m, f
- es bandautor | bandautora, n m, f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
Música, **Denominació catalana 1: Acrònim (mot sencer + segment final de mot) **
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bandautor | bandautora
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma bandautor | bandautora.
Criteris aplicats
·És una forma justificable des d'un punt de vista lingüístic, com a acrònim format pel nom banda, amb el sentit de conjunt musical, i el truncament del nom cantAUTOR ("Cantant que escriu i compon les cançons que interpreta").
·És una denominació creada per a delimitar el concepte de cantautor | cantautora i és l'única denominació existent per a designar aquest concepte.
·És una forma que descriu d'una manera aproximada al concepte, si bé en aquest cas el nom banda pren un sentit més ampli que el que es recull en els diccionaris generals en català i inclou qualsevol tipus d'instrumentista, no només d'instruments de vent i percussió.
·Té el vistiplau dels experts consultats.
·En castellà té ús la forma anàloga.
[Acta 743, 13 d'octubre de 2025]
Economia > Finances > Mercats financers
- ca bandera, n f
- es bandera
- fr drapeau
- en flag
Economia > Finances > Mercats financers
Definició
Nota
- La formació d'una bandera va acompanyada d'un descens en el volum de contractació.
- Les banderes poden ser ascendents (si les dues línies són ascendents) o bé descendents (si les dues línies són descendents), i assenyalen, respectivament, una tendència baixista i una tendència alcista.
Esport > Twirling
- ca banderes, n f pl
- es banderas, n f pl
- fr bannières, n f pl
- en bannieres, n pl
- en flag corps, n
Esport > Twirling
Definició
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:
El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:
·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;
·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;
·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;
·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).
Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:
·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;
·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.
[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
Esport > Esports de pilota > Futbol
- ca banderó de córner, n m
- es banderín de córner
- es banderín de esquina
- es banderola de esquina
- fr drapeau de coin
- fr drapeau de corner
- en corner flag
Esport > Esports de pilota > Futbol